I haven’t celebrated New Year’s Eve for a while. Sometimes I like to go against the main current and, lets face it, swallowing 12 grapes in 12 seconds is not really for me. Nothing makes me happier than going to bed calmly and to wake up in the New Year. In fact, I have observed this is somehow becoming a trend. Barcelona always used to be a desert during the first morning of January, but today there was some life: night owls or disoriented tourists, athletes (always so enthusiasmed), early birds wandering around while exchanging glances of complicity with each other and the 2015’s first Sun taking its position in every corner. I met very early (very early!) to take pictures with my friend Blanca who was waiting for me watching ‘curious scenes’ by the Café Zurich. We have walked down an unusually quiet Rambla. The port looked both lazy and joyful. By the sea, the atmosphere was very lively. This liveliness has reached its peak at noon in the Sant Sebastià beach when dozens of people have enjoyed their first swim of the year. I would have also thrown myself to the water, I really mean it! But, I wasn’t as prepared as others. Where was my towel? And what about that hot shower? Courage and drive alone run out when there is no infrastructure or organization that is supporting them. My challenge with Barcelonogy in this 2015 will be to look, or rather, to get the funding needed in order to continue this collective portrait, this celebration of the people who make the city as vibrant as it is. I’ll will keep you posted. Happy New Year! *

1degener2

1degener3

1degener4

1degener5

1degener6

1degener7

1degener8

1degener9

1degener10


Hace tiempo que no suelo celebrar el fin de año. A veces me gusta ir a contracorriente y ya me he atragantado con las uvas más veces de las que quisiera. Nada me hace más feliz que acostarme con toda la calma del mundo y despertarme en el nuevo año. De hecho, he observado que esto empieza a ser tendencia. Hace unos años, Barcelona era un desierto durante la primera mañana de enero, pero hoy había bastante vida: noctámbulos o turistas desorientados, deportistas siempre tan entusiasmados, paseantes madrugadores que intercambian miradas cómplices y el primer Sol de 2015 tomando su posición por todos los rincones. He quedado muy temprano (¡muy temprano!) para ir a sacar fotos con mi amiga Blanca que me espera observando ‘escenas curiosas’ delante del Zurich. Hemos bajado por una Rambla inusualmente tranquila. El puerto ofrecía una postal perezosa y alegre a la vez. A la orilla del mar ya había más animación. Una animación que ha llegado a su momento culminante a las 12 del mediodía cuando en la playa de San Sebastián decenas de personas han disfrutado del primer baño del año. Yo también me hubiera tirado al agua, ¡lo digo en serio! Pero, no estaba tan preparada como los demás.  ¿Y mi toalla? ¿Y por dónde es la ducha caliente? La valentía y la motivación por sí solas se acaban agotando cuando no hay una infraestructura o una organización que las apoyen. El gran reto que tendré con Barcelonogy este 2015 será buscar (o, más bien, conseguir) la financiación necesaria para seguir llevando adelante este retrato colectivo, esta celebración de las personas que hacen vibrar la ciudad. Os iré dando noticias. ¡Feliz año! *


Fa temps que no acostumo a celebrar cap d’any. De vegades m’agrada anar a contra corrent i ja m’he ennuegat amb el raïm més vegades de les que voldria. Res em fa més feliç que anar a dormir amb tota la calma del món i despertar-me en el nou any. De fet, he observat que això comença a ser tendència. Fa uns anys Barcelona era un desert durant el primer matí de gener, però avui hi havia força vida: noctàmbuls o turistes desorientats, esportistes sempre entusiasmats, passejants matiners intercanviant mirades còmplices i el primer Sol del 2015 prenent posició per tots els racons. He quedat ben d’hora (ben d’hora!) per fer fotos amb la meva amiga Blanca que m’espera observant ‘escenes curioses’ davant del Zurich. Hem baixat per una Rambla inusualment tranquil·la. El port oferia una postal mandrosa i alegre al mateix temps. A la vora del mar ja hi havia més animació. Una animació que ha arribat al seu moment culminant a les 12 del migdia quan a la platja de Sant Sebastià desenes de persones han gaudit del primer bany de l’any. Jo també m’hagués tirat a l’aigua de bon grat, ho dic de debò! Però, no estava tan preparada com altres. I la meva tovallola? I per on és la dutxa d’aigua calenta? La valentia i l’empenta per sí soles s’acaben esgotant quan no hi ha una infraestructura o una organització que els hi donin suport. El gran repte que tindré amb Barcelonogy aquest 2015 serà buscar o, més aviat, aconseguir, el finançament que cal per seguir tirant endavant aquest retrat col·lectiu i aquesta celebració de les persones que fan vibrar la ciutat. Us aniré donant notícies. Bon any! *