alisonsye4e

There is an enormous difference between a tourist and a traveler. I recently discovered the work of British artist Alison Sye: I was amazed by her Barcelona collages, the way in which she picked up iconic fragments of the city and put them together so gracefully. Places that are popular with both locals and visitors such as the Picasso Museum, Caixa Forum or the Miró Foundation are present in them, but also other places that remain like hidden gems only known by some locals. An example of the latter is the Fundació Roure’s charity shop where she found treasures such as vintage sewing thread or a pair of red children’s leather boots. “They were beautifully made, a piece of art already. I absolutely never cut up books that could otherwise be read, or clothes that could otherwise be worn. I only cut up things that have already been destroyed. My intention was not to cut those boots up, but to display them as a piece of art somewhere in my house, just as they were. However, I ended up not buying them because I thought someone -some child- might need them more than I.” Alison explained when I got the chance to meet her last week at London’s Somerset House. Each of her works has a story and I could have listened to her stories for hours: by collecting pieces of brochures, tickets or cloths, she gives them a meaning and after that, a new life. And, even if this summer, she was only in Barcelona for a week, through the act of gathering those pieces and, through every stitch, every thought or every breath, transforming them into such a creation with its whole aesthetic, she becomes much more than just tourist.

In her blog you will be able to see more of her Bcn collages and trace her journey through them.

alisonsye6a

alisonsye6ealisonsye4e

alisonsye4e


Existe una enorme diferencia entre turistas y viajeros. Hace poco descubrí el trabajo de la artista británica Alison Sye a través de sus collages de Barcelona. Me impresionó la destreza con la que recoge fragmentos de imágenes emblemáticas de la ciudad y las junta en piezas protagonizadas por lugares populares tanto entre los lugareños como entre visitantes: el Museo Picasso, Caixa Forum o la Fundación Miró. Sin embargo, también por otras joyas sólo conocidas por algunos barceloneses. Por ejemplo, la tienda de la Fundació Roure donde Alison encontró tesoros como hilo de coser vintage o un par de botas infantiles de cuero rojo. “Estaban muy bien hechas, eran una obra de arte en sí mismas. Jamás corto libros que podrían ser leídos o ropa que podría ser usada. Sólo corto cosas que ya han sido previamente destruidas. Mi intención no era cortar esas botas, sino exponerlas como una pieza de arte en algún lugar de mi casa, tal y como estaban. Sin embargo, terminé por no comprarlas porque pensé que alguna otra persona -algún niño- podría necesitarlas más que yo.” Me contó Alison la semana pasada en Somerset House, en Londres, minutos después de habernos conocido. Cada una de sus obras tiene una historia y podría haberla escuchado durante horas: mediante la recopilación de folletos, entradas o pedazos de tela, ella les da un sentido más allá de lo propiamente funcional y después, les otorga una nueva vida. Y aunque este verano, solamente visitó Barcelona durante una semana, a través del acto de reunir todos esos fragmentos y a través de cada puntada, cada pensamiento o cada respiración, dedica toda su creatividad en la creación de toda una estética. Y así, Alison se convierte en mucho más que un simple turista.

En su blog, podréis ver otros de sus collages de Bcn y reseguir las huellas de su viaje.


Existeix una enorme diferència entre turistes i viatgers. Fa poc vaig descobrir el treball de l’artista britànica Alison Sye a través dels seus collages de Barcelona. Em va impressionar la destresa amb que recull fragments d’imatges emblemàtiques de la ciutat i els junta en peces on apareixen llocs populars tant entre els autòctons com entre visitants: el Museu Picasso, Caixa Fòrum o la Fundació Miró. Però també altres joies només conegudes per alguns barcelonins. Per exemple, la botiga de la Fundació Roure on va trobar tresors com ara fil de cosir vintage o un parell de botes infantils de cuir vermell. “Estaven molt ben fetes, eren una obra d’art en elles mateixes. Mai tallo llibres que podrien ser llegits o roba que podria ser usada. Només coses que ja han estat destruïdes prèviament. La meva intenció no era tallar aquestes botes, sinó exposar-les com una peça d’art en algun lloc de casa, tal com estaven. No obstant, vaig acabar per no comprar-les perquè vaig pensar que alguna altra persona -algun nen- les podria necessitar més que jo.” Em va explicar l’Alison la setmana passada a Somerset House, a Londres, minuts després d’haver-nos conegut. Cadascuna de les seves obres té una història i la podria haver escoltat durant hores: mitjançant la recopilació de fullets, d’entrades o trossos de tela, ella els dóna un sentit més enllà del que és pròpiament funcional i després, els dóna una nova vida. I malgrat que aquest estiu, només va visitar Barcelona durant una setmana, a través de l’acte de reunir tots aquests fragments i a través de cada puntada, cada pensament o cada respiració, dedica tota la seva creativitat per transformar-los en la creació de tota una estètica. I així, l’Alison es converteix en molt molt més que un simple turista.

Al seu blog, podreu veure altres dels seus collages de Bcn i resseguir les petjades del seu viatge.