Something is changing in the world’s consumerism patterns: quality, price or design, are no longer the only features that dictate many people’s buying decisions. The impact on the environment and on the people behind each piece, can also be an influence that is slowly getting rooted in our behaviours. Words such as ‘organic’ or ‘ecologic’ can usually be associated with alimentary products, but now there are also related with the textile industry. This trend is also being developed in Barcelona and, the first ethical and sustainable fashion show will be held on April the 24th at the Palau Robert. The designer Virginia Rondeel (born in Virginia, USA) is involved with this event’s organization. She is also the President of Barcelona’s Sustainable Fashion Association. We meet at the bar Violeta, in Gracia to talk about the meaning of ethical fashion, where it comes from and what alternatives it generates.

“The first sustainable fashion show in Barcelona will be held at the Palau Robert this 24th April. There will be three passes: at 17, 18 and 19h. Everyone is invited!»

You are a fashion designer; in what way your creations are ethical?

My pieces are based on the concept of upcycling, it means that a garment or an object is enhanced through its design. I work with recycled materials to create skirts, pants and dresses out of used shirts. The result is very interesting because it is not the same to transform a garment into another one, than to work directly from a fabric: the creation of each piece represents a challenge.

How did you become interested in the concept of sustainable fashion?

I worked for years as a clothing designer and I realized that there were many things that were not being done in the best way. For example, fabrics where being washed along with many chemicals or, the company I that was working for, began to produce some blouses in India. The owners of the company were very pleased with the low cost that implied producing outside Europe, but I started to wonder how could those pieces stay so cheap after having paid for the fabric, the labor and the transportation. That was more than twenty years ago and at that time I realized that I didn’t want to be a part of all that system. Fashion is an industry that involves many people around the world and there are many things about it that we still do not know.

I also started to wonder about these aspects on the day that I bought a couple of mittens for 99 pence. I suppose that consciousness and information are the first steps.

Exactly, we must know everything that is involved in the creation of each piece of clothing. For example, more than 2000 litres of water are used in order to just make a normal cotton t-shirt. Do you know about the Aral Sea in Uzbekistan? Big surfaces of cotton fields were placed around it. In order to irrigate them, the rivers that flowed towards the sea, were diverted. Cotton is a plant that needs a lot of water to grow and, a few decades later, the sea has become a boat cemetery. All the people that lived around the area were fishers, so they have lost their way of life. In addition, the little water that does get to what remains of the sea is completely filled with pesticides and other chemicals. On the other hand, if you think about it, oil will not last forever, so how can an economy based on large distance transportation be sustained?
If producing in certain countries becomes impossible or it no longer implies a significant benefit, what could happen to all those invisible workers?

The whole world will have to adapt to the changes that might come. What needs to be done in a short term basis is to improve the conditions of workers that nowadays have to work more than 16 hours a day in order to earn around 30€ a month. Many people believe that this amount is fair because life is cheaper in their country. However, it cannot cover their basic needs.

They invest all their energy on doing something that doesn’t even allow them to live in dignity. I guess that there aren’t any other alternatives for them at the moment.

There aren’t many because, if you take Bangladesh as an example, a huge part of its economy is based on the textile industry. There are factories that do meet the basic standards, but many others do not and the problems their workers face daily are very extensive and go beyond those mentioned already: from living with a constant fire threat or working in buildings, such as the one in Rana Plaza, that are not solid enough to contain all those people and machinery, to abuses of power where, for example, the foremen molest female workers. Many cases of unfair treatments are becoming visible, but many atrocities have happened and we will never hear about them.

Globalization unites us all, for better or for worse. It is necessary to react to this information.

Yes, because at the end we are all connected, both at the environmental and at the human level. The solution could start simply by having the western companies, especially those who make such huge profits, become aware of the issues that are behind their garments and taking responsibility of the workers, finding ways to provide a better life for them. I do not think that this effort would greatly increase the value of each item. However, millions of people would improve their existence. If consumers do not consider these issues either and remain as accomplices of this system, nothing will change because a business simply caters for the market’s demand. For this reason we say that every purchase equals one vote.
Consumerism can also be a political tool. How did you begin the Barcelona’s Association of sustainable fashion?

I teach ecology of fashion and fashion in the EATM School. I also gave a lecture about this subject at the Felicidad Dulce School, both in Barcelona. It is very important for me to teach to the young students that their collections should always be green, this is not an option but, in my opinion, it is the only possible way of doing things at this day in age. After those, I did a talk about the same topics in the Greenlifestyle store, in Gracia; there I met people who had the same interests that I did. We were all in contact with the Slow Fashion Spain platform, only that as individuals. A moment arrived that we found out that there was so many people concerned about ethical and sustainable fashion in Barcelona that we decided to get together and create this association, this was only a few months ago: in December 2013. The Association is very new, but many of us have had these interests for decades.

Congratulations. I imagine that this partnership will help you achieve your goals.

That is right, hopefully. When I visited the Ethical Fashion Show in Berlin I learned about the Fashion Revolution Day: when many sustainable fashion-related events take place all over the world. We also wanted to organize something in Barcelona and decided to create the first sustainable fashion show: it will take place on April 24th at the Palau Robert, there will be three different shows (at 17, 18 and 19h) so that the maximum number of people can come. Many of us will wear our clothes backwards so that their label becomes visible, the motto of the campaign is the question: ‘who made your clothes?’ This is helping people to become aware of the consequences that their choices can have. It will be a homage to the more than one thousand victims of Rana Plaza, but we also want to give it a positive dimension: many people become aware of all these fast fashion problems, but they don’t know how to react, they don’t know about the alternatives. The main purpose of our Association is to help people learning about them.

Thank you Virginia, I am looking forward to seeing the sustainable fashion show on April the 24th! 

Studio Virginia Rondeel


Algo está cambiando en la consciencia de los consumidores del mundo occidental: la calidad, el precio o el diseño de los productos ya no es lo único que se valora. El impacto que se genera sobre el medioambiente y sobre las personas que fabrican cada pieza también influye -de forma lenta, pero progresiva- en nuestras decisiones de compra. Palabras como ‘orgánico’ o ‘ecológico’ se suelen asociar con los productos alimentarios, pero ahora también con la industria textil. En Barcelona también se estar desarrollando esta tendencia. El próximo 24 de abril, se celebrará en el Palau Robert el primer desfile de moda ética y sostenible. La diseñadora Virginia Rondeel (nacida en Virginia, USA) forma parte de la organización del evento y también preside la Asociación de Moda Sostenible de Barcelona. Nos encontramos en el bar la Violeta, de Gracia, para que nos cuente lo qué significa la moda ética, de dónde parte y las alternativas que genera.

“El próximo 24 de Abril tendrá lugar en el Palau Robert la primera pasarela de moda sostenible de Barcelona. Habrá tres pases: a las 17, las 18 y las 19h. ¡Estáis todos invitados!»

Eres diseñadora de moda, ¿en qué sentido son éticas tus creaciones?

Mis piezas se basan en el upcycling que significa revalorizar un objeto o una prenda a través de su diseño. Trabajo con materiales reciclados: diseño faldas, pantalones y ahora también vestidos a partir de camisas usadas. El resultado es muy interesante porque no es lo mismo transformar una prenda en otra que trabajar a partir de una tela, la creación de cada pieza representa un reto.

En tu caso, ¿cómo te acercaste al concepto de la moda sostenible?

Trabajé durante años como diseñadora de ropa y me di cuenta de que había muchas cosas que no se estaban haciendo bien. Por ejemplo, los lavados del tejido se hacían con muchos productos químicos o luego, se empezó a encargar la confección de algunas piezas en la India. Los propietarios de la empresa estaban muy contentos con el bajo coste que implicaba producir fuera de Europa, pero yo me preguntaba cómo podían darse esas cifras tan bajas teniendo en cuenta el transporte y la mano de obra. Eso fue hace más de veinte años. En ese momento me di cuenta de que no quería formar parte de todo eso. La moda es una industria donde trabaja mucha gente en todo el mundo y hay muchos datos que no conocemos.

El día en que me compré unos mitones por 99 peniques, también empecé a cuestionarme muchas cosas. Supongo que la consciencia y luego la información son los primeros pasos.

Exacto, hay que conocer todo lo que implica crear cada pieza de ropa. Por ejemplo, para hacer solo una camiseta normal de algodón se gastan más de 2000 litros de agua. ¿Conoces el caso del Mar de Aral, en Uzbekistán? Para regar las plantaciones de algodón, en los años 60 se desviaron los ríos que desembocaban en el mar, el algodón es una planta que necesita muchísima agua para crecer y, pocas décadas después, el mar se ha convertido en un cementerio de barcos. Todos los pueblos que había alrededor perdieron su modo de vida ya que se dedicaban a la pesca. Además, la poca agua que llegaba al mar estaba completamente llena de pesticidas y otros productos químicos. Luego también, si lo piensas, el petróleo no va a durar para siempre i si no surge una buena alternativa, ¿cómo se podrá sostener el transporte de todas estas mercancías?

Si deslocalizar la producción deja de ser viable o de implicar grandes beneficios, ¿qué ocurriría con todos esos trabajadores invisibles?

Nos tendremos que adaptar a nivel mundial. Lo que sí que se puede hacer ahora es mejorar las condiciones de los trabajadores que a día de hoy tienen jornadas de más de 16 horas al día y cobran unos 30 euros al mes. Mucha gente cree que estos bajos sueldos estan justificados porque la vida es más barata en estos paises, sin embargo esa cantidad tampoco puede cubrir sus necesidades básicas.

Invierten toda su energía en algo que ni siquiera les permite vivir dignamente. Supongo que por ahora no existen alternativas a esta situación.

No, porque en el caso de Bangladesh, una parte enorme de su economía está basada en el sector textil. Hay fábricas que cumplen unas normas básicas, pero muchas otras no y las problemáticas a las que se enfrentan sus trabajadores son muy extensas y van más allá de las que hemos mencionado: desde convivir con un constante riesgo de incendios o trabajar en edificios, como el de Rana Plaza, que no están bien construidos hasta abusos de poder por parte de los capataces que molestan constantemente a las trabajadoras. Ahora están saliendo muchos casos a la luz, pero han pasado también han pasado muchas atrocidades de las que nunca hemos tenido noticia.

La globalización nos une a todos, para bien o para mal. Es necesario reaccionar ante estas informaciones.

Sí, porque al final todos estamos conectados, tanto a nivel ambiental como a nivel humano. Simplemente se trata de que las empresas de aquí, especialmente las que generan unos beneficios tan enormes, se preocuparan de que los trabajadores de sus fábricas tuvieran una vida digna. No creo que este esfuerzo incrementara enormemente el valor de cada prenda y sin embargo, millones de personas mejorarían su existencia. Si los consumidores de Occidente no se plantean estas cuestiones y siguen siendo cómplices de este sistema, nada va a cambiar ya que las solo empresas atienden a las leyes de la demanda. Por este motivo decimos que cada compra equivale a un voto.

El consumo también puede ser una herramienta política. ¿Cómo empezó la Asociación de Moda Sostenible Barcelona?

Doy clases de ecología de la moda y de sociología de la moda en la EATM. También di una charla sobre este tema en la escuela Felicidad Dulce. Es muy importante para mi transmitir a los jóvenes estudiantes que sus colecciones deben ser ecológicas, esto no es una opción sino, a mi entender, la única manera posible de hacer las cosas ahora. Luego, di una charla sobre estos mismos temas en la tienda Greenlifestyle de Gracia y acudió mucha gente que compartía las mismas inquietudes que yo, todos estábamos en contacto con plataforma Slow Fashion Spain, solo que de forma individual. Llegó un momento que vimos que había tanta gente preocupada por la moda ética y sostenible en Barcelona que decidimos asociarnos, esto fue hace pocos meses: en Diciembre del 2013. La asociación es muy nueva, pero muchos de nosotros llevábamos años con las mismas inquietudes.

Enhorabuena. Imagino que formar una Asociación, ayudará a alcanzar vuestras metas.

Eso es. Cuando visité el Ethical Fashion Show en Berlín me enteré del Fashion Revolution Day, un día en que por todo el mundo, se llevan a cabo eventos relacionados con la moda sostenible. Desde la Asociación, queríamos también organizar algo en Barcelona y decidimos organizar el primer desfile de moda sostenible que tendrá lugar el 24 de abril en el Palau Robert, habrá tres pases distintos para que el máximo número de gente pueda verlo: a las 17, las 18 y las 19h. Muchos se pondrán su ropa al revés para que se vea la etiqueta y el lema de la campaña es la pregunta: ‘who made your clothes?’ Se trata de ayudar a que la gente reflexione. A todo esto le queremos dar una dimensión positiva: mucha gente que toma consciencia de los datos que hemos estado comentando más arriba, se siente desorientada porque no conoce las alternativas, se podrá conocer muchas de estas alternativas en el desfile. No queremos organizar ninguna festividad porque conmemoraremos a los muertos de Rana Plaza, pero al mismo tiempo queremos poder mostrar otra manera de consumir. Esta es la principal finalidad de la Asociación.

Muchas gracias Virginia, ¡ya espero el 24 de abril con impaciencia!

Studio Virginia Rondeel


Alguna cosa està canviant en la consciència dels consumidors del món occidental: la qualitat, el preu o el disseny de cada producte ja no és l’únic que es valora. L’impacte sobre el medi ambient i les persones que implica la fabricació de cada peça de roba també pot influenciar —de manera lenta, però progressiva— en les nostres decisions de compra. Paraules com orgànic o ecològic s’associen generalment amb productes d’alimentació, però ara també amb la indústria tèxtil. Aquesta tendència també s’està desenvolupant a Barcelona, on el proper 24 d’abril, al Palau Robert, se celebrarà la primera desfilada de moda ètica i sostenible. La dissenyadora Virginia Rondeel (Virgínia, els EUA) forma part de l’organització de l’esdeveniment i també presideix l’Associació Moda Sostenible Barcelona. Ens trobem al bar La Violeta, a Gràcia, per parlar sobre el que significa la moda ètica, d’on parteix i les alternatives que pot generar.

Ets dissenyadora de moda. De quina manera fas que les teves creacions siguin ètiques?

Les meves peces es basen en l’upcycling, que vol dir realçar una peça o un objecte a través del seu disseny. Treballo amb materials reciclats: dissenyo faldilles, pantalons i ara també vestits, a partir de camises utilitzades. El resultat és molt interessant, perquè no és el mateix transformar una peça de roba en una altra que crear- ne una a partir d’una tela; la creació de cada peça representa un repte.

En el teu cas, com vas arribar al concepte de moda sostenible?

Vaig treballar durant anys com a dissenyadora de roba i em vaig adonar que hi havia moltes coses que no s’estaven fent bé. Per exemple, els teixits es rentaven amb molts productes químics i, més tard, es van començar a fabricar algunes peces a l’Índia. Els propietaris de l’empresa estàvem molt contents amb el baix cost que implica produir fora d’Europa, però jo em preguntava com es podia produir a un preu tan baix tenint en compte la matèria primera, el transport i la mà d’obra. Això va ser fa més de vint anys.En aquell moment em vaig adonar que no volia formar part de tot això. La moda és un sector en què hi treballa molta gent d’arreu del món i hi ha moltes coses que encara no sabem.

El dia que em vaig comprar unes mitenes per noranta-nou penics, també vaig començar a qüestionar-me moltes coses. Suposo que la consciència i la informació són els primers passos.

Correcte. S’ha de conèixer tot el que implica la creació de cada peça de roba. Per exemple, per fer només una samarreta de cotó normal i corrent, es gasten més de dos mil litres d’aigua. Coneixes el cas de la mar d’Aral a l’Uzbekistan? Per irrigar les plantacions de cotó que es van instal·lar allà als anys seixanta, es van desviar els rius que desembocaven al mar. El cotó és una planta que necessita molta aigua per créixer i, poques dècades més tard, el mar s’ha convertit en un cementiri de barques. Tots els pobles que hi havia al voltant vivien de la pesca i han perdut la seva forma de vida. A més, la mica d’aigua que arribava al mar estava completament plena de pesticides i altres productes químics. Després, si ho penses, el petroli no durarà per sempre i, si no sorgeix una bona alternativa, com es podrà sostenir el transport de totes aquestes mercaderies?

Si produir lluny deixa de ser viable o de produir beneficis importants, què pot passar amb tots aquests treballadors invisibles?

Ens haurem d’adaptar a nivell mundial. El que sí que es pot fer a curt termini és millorar les condicions dels treballadors, que ara mateix treballen més de setze hores al dia i cobren uns trenta euros al mes. Moltes persones creuen que aquests salaris tan baixos estan justificats perquè la vida és molt més barata en aquests països, però amb aquesta quantitat tampoc poden cobrir les seves necessitats bàsiques.
Inverteixen totes les seves energies en una activitat que ni tan sols els permet de viure dignament.

Suposo que, per ara, no hi ha alternatives a aquesta situació.

No, perquè per exemple, en el cas de Bangla Desh, una gran part de la seva economia es basa en la indústria tèxtil. Hi ha fàbriques que compleixen els estàndards bàsics, però moltes altres no ho fan, i els problemes que cada dia han d’afrontar els seus treballadors són molt variats i van més enllà del que ja he esmentat: des de viure sota un risc constant d’incendis o treballar en edificis, com ara el de Rana Plaza, que no són prou sòlids per aguantar el pes de tots els treballadors i la maquinària, fins a aguantar els abusos dels capatassos, que assetgen les treballadores constantment. Ara estan sortint molts casos a la llum, però també s’han comès atrocitats de les quals mai no en tindrem notícia.

La globalització ens uneix a tots, per bé i per mal. És necessari reaccionar davant d’aquesta informació.

Sí, perquè al capdavall tots estem connectats, tant a nivell humà com a nivell del medi ambient. Ara per ara, simplement es tracta de fer que les empreses d’aquí, especialment les que generen beneficis tan importants, es preocupin que els treballadors de les fàbriques amb les quals col·laboren tinguin una vida digna. No crec que aquest esforç pugui incrementar considerablement el valor de cada peça i, no obstant això, milions de persones podrien millorar la seva existència. Ara bé, si els consumidors no consideren aquestes qüestions i segueixen sent còmplices d’aquest sistema res canviarà, perquè les empreses només atenen les lleis de la demanda. Per aquest motiu diem que cada compra equival a un vot.

El consum també pot ser una eina política. Com va començar l’Associació Moda Sostenible Barcelona?

Faig classes d’ecologia i de sociologia de la moda a l’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda (EATM). També vaig fer una xerrada sobre aquest tema a l’escola Superior de Disseny de Moda Felicidad Duce (FDModa). Per mi és molt important transmetre als joves estudiants que les seves col·leccions han de ser ecològiques. Això no hauria de ser una opció; en la meva opinió, és l’única manera possible de fer les coses. També vaig fer una xerrada sobre aquests mateixos temes a la botiga GreenLifeStyle de Gràcia, en què hi van assistir moltes persones que comparteixen aquestes inquietuds. Ja estàvem tots en contacte gràcies a la plataforma Slow Fashion Spain, encara que de manera individual. Va arribar un moment que vam veure que a Barcelona hi havia tantes persones preocupades per la moda ètica i sostenible, que vam decidir formar l’Associació. Això va ser fa uns mesos: el desembre de 2013. L’Associació és molt nova, però molts de nosaltres hem estat interessats en aquests temes durant anys.

Enhorabona. M’imagino que formant una associació podreu assolir els vostres objectius més àgilment.

Això mateix. Quan vaig visitar l’Ethical Fashion Show a Berlín, vaig conèixer el Fashion Revolution Day: un dia en què, per tot el món, es fan actes relacionats amb la moda sostenible. Des de l’Associació hem volgut organitzar també alguna activitat aquí, i vam decidir crear la primera desfilada de moda sostenible de Barcelona, que tindrà lloc el 24 d’abril al Palau Robert. Hi haurà tres sessions diferents perquè el màxim nombre de persones hi pugui venir: a les cinc, a les sis i a les set de la tarda. Molts de nosaltres ens posarem la roba del revés per mostrar l’etiqueta, ja que el lema de la campanya és la pregunta: «Who made your clothes?» Es tracta d’ajudar que les persones reflexionin. Volem commemorar les més de mil víctimes que hi va haver l’any passat a Rana Plaza. Però també volem donar una dimensió positiva a l’esdeveniment: molta gent pren consciència de tot el que hem estat parlant i se sent desorientada perquè no coneix les alternatives. Nosaltres volem mostrar que hi ha altres formes de consumir. Aquest és el principal propòsit de l’Associació.

Gràcies, Virginia, espero la desfilada del 24 d’abril amb impaciència! 

Studio Virginia Rondeel


Has gaudit d’aquest contingut?
Aquí pots donar suport a Barcelonogy:




O si ho preferiu, fer una aportació mensual: