Albert Triola
No sé si recordareu aquella etapa de la vida en la que tens una alçada que, sovint, t’obliga a observar més aviat les mans dels adults que no pas les seves cares. I, ell no ho sap, però L’Albert Triola (Mataró, 1973) va marcar un abans i un desprès en la meva infantesa. Degut a la seva presència en un parvulari dominat per la tribu de les “senyoretes,” vaig descobrir les diferències entre una mà femenina i una de masculina. La imatge fascinant de les seves mans em va acompanyar durant força temps. Així com també la cançó creada especialment per a donar-li la benvinguda i, la lletra de la qual us presento avui en exclusiva: «Triola lala li, Triola lala la, and we all sing together, Triola La La La.» –Lamento que el nostre nivell de P4 no ens permetés oferir-li res de més elaborat… El cas és que totes les criaturetes estàvem sempre exultants quan un mestre tan divertit com ell feia la seva aparició a l’escola.
Deixo de banda ara el bagul dels records per descobrir, vint-i-cinc anys més tard, per la desgràcia de moltes petites criaturetes, que aquell jove estudiant en pràctiques de magisteri, va acabar deixant de banda una carrera que a casa seva li havien “aconsellat” que estudiés per a poder tenir sempre «feina segura». Ara bé, per la felicitat del públic i, després de parlar amb ell, asseguraria que també per la seva pròpia, va optar per dedicar-se en cos i ànima a la seva vocació veritable: la interpretació.
L’Albert és un actor que entén la seva feina com una artesania. Fora de l’escenari és discret i té una extensa capacitat d’escolta. M’explica que, quan ell parla és sobretot a través dels seus personatges. Mentre prenem un solejat cafè davant la Biblioteca de Catalunya, afirma que ells representen la seva principal manera d’expressar-se. Em sembla força tímid i li demano com això el pot determinar a l’hora de treballar. Ell defensa una metodologia guiada per la intuïció: «No em faig tantes preguntes, em llenço i experimento.» La seva actitud dolça i humil es va manifestant en moltes de les seves afirmacions: «sóc molt conscient que la meva és una professió de llarg recorregut i que es tracta d’anar posant pedretes.», «aprenc molt de tanta gent que en sap molt més que jo…» o «en aquesta feina sempre estem començant des de zero.» Una actitud que l’ha dut a consolidar-se dins del nostre panorama teatral –actualment participa a Dansa d’Agost, prorrogada fins el 8 de maig– i a rebre reconeixements com ara el Premi Butaca del 2013 per la comèdia Smiley. Un actor d’ofici que estima veritablement el que fa i que se sent viu cada vegada que surt a l’escenari. Ha estat un goig retrobar-lo!
Ara, si voleu saber una mica més de com l’Albert Triola veu i viu Barcelona, podeu seguir llegint les seves respostes al qüestionari Barcelonogy.
Què significa Barcelona per a tu?
Barcelona és la ciutat que he triat per viure, i l´estimo amb totes les seves virtuts i defectes. Ja són uns quants anys junts i hi acumulo molts records i experiències. És on hi tinc el refugi. De fet, quan passo alguna temporada fora per feina, l´enyoro molt.
Quina és la teva ocupació actual?
Actor. Ara mateix disfrutant com un nen petit amb els assajos de Dansa d´Agost, de Brian Friel, amb direcció de Ferran Utzet i que es podrà veure molt aviat a la Biblioteca de Catalunya.
Un barri.
El barri de la Sagrada Familia, on visc i m´hi sento molt a gust.
Un recorregut.
Agafar el bicing i baixar tot el carrer Marina fins a l’Hotel Arts. Caminar tota la façana litoral fins a l’Hotel Vela.
Un edifici.
L´Edifici del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. (Al costat de l´Hospital del Mar.) Preciós.
Una imatge.
La Sagrada Familia des de tots els angles. Hi visc molt a prop i cada dia hi passo per davant. M´encanta descobrir-hi tots els detalls nous que hi van afegint.
Un record.
Quan era petit, anar amb els meus pares i germans al Parc d´atraccions de Montjuïch, que ja no existeix. Era la felicitat total.
Un secret.
No puc passar pel costat de la Catedral sense tocar la Tortuga que hi ha a la bústia de la Casa de l’Ardiaca. No ho digueu a ningú però porta molt bona sort. A mi m´ho va ensenyar una gran amiga que ja no hi és, la Gavina Sastre, i quan passo per allà sempre penso en ella.
On menjar.
Quan comença a fer bon temps, un arrosset a Ca la Nuri, a peu de platja. Com si estiguessis al paradís!
On comprar.
Al Mercat de la Sagrada Familia.
Una preocupació.
La Cultura en el nostre país continua en una situació marginal. Quan entendran els nostres polítics la importància que té?
Una proposta de millora.
Cal millorar la contaminació de Barcelona. Incentivar encara més el transport públic. Fer més llocs per passejar i sortir al carrer. No ens podríem inventar una mena de passeig inspirat en el High Line de Nova York?
Una persona.
Te´n diré dues. Anna Lizaran i Alfredo Alcón. Em va impactar molt treballar amb ells.
Et ve de gust dibuixar Barcelona?
No tinc talent per dibuixar, ho deixo pels que en saben! *
Text d’inici i fotos: Gabriela Zea Nadal
Si vols ajudar a garantir la continuïtat i la independència de Barcelonogy, pots fer un donatiu:
O si ho prefereixes, una aportació mensual: