Jorge Represa, fotògraf
The more pictures I take, the more I realize that to portray someone is, to a greater or lesser extent, an act of love. This is precisely what Jorge Represa (Valladolid, 1968) is doing with Barcelona or, rather, with its inhabitants. Very soon, on the 10th April, he will be opening La Recámara, his school and studio, and to celebrate it he has invited about 500 citizens, of all ages and from all the districts, to pose in front of his camera. The result will be ‘Hola, Barcelona’, as Jorge defines it is ‘a collective collage made of anonymous faces’. I visit his premises, located in the centre of the city, and we discuss his trajectory and his new project briefly; the previous days to an opening tend to be intense. Courses begin on May the 1st and I am very tempted to sign up for one of them: the opportunity to learn from a great master doesn’t appear every day.
Why have you chosen to open your school and studio in Barcelona?
Because I had been hiding for about 10 years, first in the Valsaín forest and then in Cantabria. I started the school in Santander, but after a while it was time for a new professional challenge. I like the concept of a school and I believe our students are creating impressive bodies of work. A time came where I needed to be in a big city so that both the school and the students could have further projection. I didn’t want return to Madrid because I had already been living there for twenty years and I ended up being pretty tired of it. The other option was Barcelona, I have always been closely linked to this city and living here was, somehow, a pending matter.
In what sense have you been closely linked to Barcelona?
Because I have worked for years at the supplement of El Periódico, based in this city. My studio was in Madrid, but I visited Bcn frequently to attend to meetings, etc. I have friends and acquaintances here. My main clients were also in Barcelona. However, as I was doing portraits of famous people, at the time it was more practical to be based in Madrid.
Why did you leave your Studio in Madrid to go to the forest?
Because taking portraits of famous people is a very beautiful thing, but it can also be quite exhausting. Every day I was surrounded by managers, filters, who increasingly restricted the way I did my work… After a few years, I chose to change direction and took some time away in a small family house located in a village in Segovia and from there I decided to start the school, La Recámara, where I train photographers to later go and work with them.
You literally, create school -also in the sense of a group or a movement.
(Laughs). Maybe, Yes. And the first thing I’ve done here has been this ‘Hola, Barcelona’ project. The response has been massive, 500 neighbours have already passed by the studio. This has confirmed that it was very clear I had to come here. I don’t teach Photoshop, technique, or post-production, what we seek here is educating the eye, getting to know the references and to create method of work.
I wish you the best of luck in this new phase. ∗
Cuantas más fotografías hago, más me doy cuenta de que retratar a alguien es, en mayor o menor medida, un acto de amor. Esto es justamente lo que Jorge Represa (Valladolid, 1968) está haciendo con Barcelona o, mejor dicho, con sus habitantes. El próximo 10 de abril inaugura La Recámara, su estudio/escuela, y para celebrarlo ha a invitado a 500 ciudadanos, de todas las edades y de todos los barrios, a pasar por delante de su cámara. El resultado será ‘Hola, Barcelona’, como Jorge define ‘un collage colectivo hecho de rostros anónimos’. Visito su local, situado en el centro de la ciudad, y conversamos brevemente; los días previos a toda inauguración suelen ser intensos. Sus cursos empiezan el primero de mayo y estoy muy tentada de apuntarme a uno de ellos: la oportunidad de aprender de un gran maestro no surge cada día.
¿Por qué has elegido Barcelona?
Porque llevaba unos diez años apartado, primero en los Bosques de Valsaín y luego en Cantabria. Empecé con la Escuela en Santander hasta que llegó el momento de hacer una nueva apuesta profesional. Me gusta la escuela, creo mucho en ella y los estudiantes están dando unos trabajos impresionantes. Llegó un momento en que necesitaba estar en una gran ciudad para que tanto la escuela como sus alumnos pudieran tener mayor proyección. No quería volver a Madrid porque estuve viviendo allí unos veinte años y terminé bastante cansado. La otra opción era Barcelona que es una ciudad donde siempre he estado muy vinculado y vivir aquí, de alguna manera, era una asignatura pendiente.
¿En qué sentido has estado muy vinculado a Barcelona?
Porque he trabajado durante años para el Dominical del Periódico, mi estudio estaba en Madrid, pero yo visitaba Bcn con mucha frecuencia para asistir a reuniones con la redacción. Aquí tengo a amigos, conocidos… Mis principales clientes también estaban aquí, pero como yo hacía fotos de famosos, lo más práctico era trabajar desde Madrid.
¿Qué te llevó a dejar tu estudio de Madrid para irte al bosque?
Es muy bonito retratar a gente conocida, pero también tiene mucho de ingrato. Todos los días estaba rodeado de managers, de filtros y cada vez acotaban más mi manera de trabajar… Al final opté por cambiar de dirección, me tomé un periodo en una casita familiar que tenemos en un pueblo de Segovia y luego estuve en Cantabria donde decidí empezar La Recámara formando a fotógrafos para luego trabajar con ellos.
Es lo que se dice, literalmente, crear escuela.
(risas). Pues sí. Y lo primero que he hecho aquí ha sido este proyecto de ‘hola Barcelona’. La respuesta ha sido masiva, han pasado ya 500 vecinos por el estudio. Esto ha confirmado que estaba clarísimo que tenía que venir aquí. En mi escuela no doy Photoshop, ni técnica, ni postproducción, lo que buscamos es educar el ojo, conocer a los referentes y crear un crear método de trabajo.
Pues os deseo todo lo mejor en esta nueva etapa. ∗
Com més fotos faig, més m’adono que retratar algú és un acte d’amor, en major o menor mesura. Això és precisament el que el Jorge Represa (Valladolid, 1968) està fent amb Barcelona o, més aviat, amb els seus habitants. El proper 10 d’abril inaugura La Recámara, el seu estudi escola. Per a celebrar-ho ha convidat a cinc-cents ciutadans, de totes les edats i de tots els barris, a passar per davant de la seva càmera. El resultat serà Hola, Barcelona que en Jorge defineix com «un collage col·lectiu format per cares anònimes». Visito el seu local, al centre de la ciutat, i xerrem breument; els dies previs a tota inauguració solen ser intensos. Els cursos comencen el primer dia de maig i estic molt temptada d’apuntar-me a un d’ells: l’oportunitat d’aprendre d’un mestre no sorgeix cada dia.
Per què has escollit instal·lar-te a Barcelona?
Perquè feia uns deu anys que era mig amagat, primer al boscos de Valsaín, a la província de Segòvia, i després a Cantàbria, on vaig decidir començar amb l’escola. Crec en aquest projecte, m’agrada molt ensenyar i els treballs dels alumnes estan donant treballs impressionants. Va arribar un moment en què havia d’estar situat en una gran ciutat perquè tant l’escola com els alumnes poguessin tenir més projecció. No volia tornar a Madrid perquè ja hi vaig viure durant vint anys i vaig acabar-ne bastant cansat. L’altra opció era Barcelona que és una ciutat amb la qual sempre he estat vinculat, i viure aquí, d’alguna manera, era una assignatura pendent.
En quin sentit has estat molt vinculat a Barcelona?
Perquè he treballat durant anys al suplement d’El Periódico. Malgrat que el meu estudi era a Madrid, visitava Barcelona amb freqüència per assistir a reunions amb la redacció, etc. Aquí tinc amics, coneguts… Els meus clients principals també eren aquí, però com que estava fent retrats de famosos, m’era més convenient treballar des de Madrid.
Què et va portar a deixar el teu estudi a Madrid per anar al bosc?
Bé, fer retrats de gent coneguda és molt bonic, però també té molt d’ingrat. Cada dia estava envoltat de representants, de filtres que cada vegada més restringien la meva manera de treballar… Vaig decidir fer un canvi de direcció. Vaig passar un període de reflexió en una petita casa familiar en un poble de Segòvia i llavors vaig anar a Santander, on vaig començar amb l’escola amb la idea de formar fotògrafs per després col·laborar amb ells.
És el que es diu, literalment, crear escola.
(Rialles). Potser sí. I el primer que he fet aquí ha estat aquest projecte Hola, Barcelona. La resposta ha estat massiva, han passat ja cinc-cents veïns per l’estudi i això ha confirmat que estava molt clar que havia de venir aquí. A la meva escola no ensenyo Photoshop, ni tècnica, ni postproducció; el que busquem és educar l’ull, conèixer els referents i crear un mètode de treball.
Doncs et desitjo tot el millor en aquesta nova etapa. ∗
