Lets imagine that Barcelona is a cocktail shaker. Inside, we put a little bit of Sun, a plenty of good food, theatre, some sea, good words and a lot of love. We shake it all joyfully, and we get… Alba Yañez! (Barcelona, 1984). Her vital attitude is not only admirable, but it is also very contagious. We meet in one of her favourite places: 159 Consell de Cent, where I discover a patio full of treasures. We walk around the Eixample till we get to Cosmo, another of her beloved places where she always meets some friend. On our way, we talk about her work as an actress, we run into with an acquaintance of hers, she stops for a char, and then she keeps talking, this time about her new project: Plateselector, an online magazine that explores and celebrates all that is related to the good food around Spain. The overall result is such a delicious cocktail..!

Alba.2

Alba.3

Alba.4

Alba.5

Alba.6

Alba.7

«I travel within the city through gastronomy.»

Lets see Alba, where do you get all this energy that you have?

Well, first of all I think that the Sun that we have here is one of the main reasons why right now we’re not cutting off some people’s heads. The light here, that gives us life, is a great source of vitality, I don’t know if all those who live in Barcelona are aware of the chance we have with this climate. Then, there’s nothing like good food. My mood changes a lot if I haven’t eaten or if I haven’t done it properly. Also I usually get to rest well and all this said, especially now, I have a person next to me that is a gift from the Universe and that gives me a lot of energy.

Speaking of food. You have launched an online magazine called Plateselector, which recommends the best restaurants and places where to find great food in the city. Tell me a little about this project.

I’ve always liked food, for me it is a communicative tool. This is precisely what we do with Plateselector: we unite gastronomy and communication. My mother is a cook and my brother as well, we learned how to make our own food from a young age. But now, for me, cooking goes far beyond a simple functional act or even social one. If you come to my place and we cook together, we will tell each other our own tricks and other stories or the fact of going to the market and being able to discuss the products with the baker or with the fish man, etc. All of this means sharing and using communication through food and it is one of the most beautiful things out there.

It is also very linked to the Mediterranean culture.

Yes it is and we have the most marvellous products here. People need to understand that there are different fruits and vegetables throughout the year, we must learn to accept and to cook the vegetables of the season. This is fantastic! For many years, we thought that we could eat watermelon or melon at any time and it isn’t really like this. Now, for example it is mushroom time and the choices that this product offers are endless and we have to exploit them to the fullest. Besides, if you can, there is nothing as fun as going to the mountain to hunt them oneself, it is an adventure! I like claim all those seasonal products!

I do not dare to generalize, but it seems that now there is a great interest in retrieving this traditional way of conceiving food. And this is done by precisely the generation that perhaps might have been marked for all those frozen fish fingers… What do you think is the origin of the ‘foodie’ movement?

It is true, we cannot generalize, besides there are many factors that can explain it. Now, perhaps one possible answer is that with the crisis, people no longer can afford, for example, to out for a weekend, but yes they can (since they’re staying) go for dinner in a special place and to travel through gastronomy. Another explanation is that those who lead a busy lifestyle, won’t give up on eating well, this explains the proliferation of small restaurants that offer healthy homemade meals. That also explains why the figure of the chef has become so important, now there are like great idols, almost like rock stars. By feeding us, they also create a great link with us. It often turns almost emotional. Actually, it is all about going back to our roots and to the simplicity of things. The foodie movement involves returning to everything that defines us as human beings – things that perhaps had been a bit forgotten.

I love the idea of travelling within the city through food! Could you please tell us about your latest and best journeys?

Oh, there are plenty of them! For breakfast, I love Cosmo, where we are now, it’s great. Also, if you want to have one of those traditional vermouths, I really like Morro fi and all the places around La Barceloneta, for example La electricitat, where they make a very good one. I also love Quimet i Quimet in Poble Sec. I really like all the good old neighbourhood places where I know their vermouth will be made with care and craftsmanship, where you feel that the product they are offering has been carefully treated for many years and the palate can really appreciate it.

So you’re claiming a lot of things that maybe had been a little neglected in the past decades. The market culture, is quite popular, but not so much the neighbourhood culture or the ‘traditional bar’ one. We are still enjoying those design restaurants, but I see a lot of young people doing a pilgrimage to places that one would think are conceived for people of our grandparent’s age.

Maybe fifteen or twenty years ago a Japanese restaurant was a novelty and that’s why they were so fashionable, now they have integrated perfectly. As you say, we still adore design restaurants or those from distant cultures, but they have now been assimilated into our map of gastronomic possibilities, now we more or less all know how to use chopsticks! So, we go back to what is local: the rediscovery of taverns and old folk ‘manolo’ bars (where middle aged men used to mingle to drink, smoke cigars and play table games) that are so linked to our tradition. Now that’s quite a novelty! The beauty of it is that it binds generations and people who are very different, and actually, this is one of the purposes of food. It is very interesting because there is this phenomenon of a return to the roots, but on the other hand I also love culinary innovation and when I can, I go to try different author cuisines.

Could recommend any in particular?

Yes, for example I recently tasted Mainaró by chef Jordi Herrera, wonderful. I also love the chef Jordi Cruz: I want to try the restaurant l’Angle where he is now, at the hotel Cram. I can’t wait to get a city break and visit Nandu Jubany or Carme Ruscalleda. Also, the Biblioteca Gourmande by Guillem Oliva, the Dos Palillos by Albert Raurich, Carles Abellan’s El suculent and anything Albert Adrià does, for example, I’m eager to try Pakta. It is a true delight to see how all of these great authors work with each product. My dream would be to have a garden where I could grow vegetables and be able to experiment with my own products. I could always create an urban garden, but it’s not the same, this is my contradiction: I love being in the city! I think that the garden will have to wait… What I do is order goods from an orchards that I know, it is called La Casita and it is run by a girl called Laura who brings me boxes full of whatever she picked that week. It is worth to be in contact with the nearby orchards.

You’re an actress. I’ve seen you in various programs or series related to gastronomy. How do you get to combine your acting activities with being Plateselector’s editor in chief?

In a very natural way actually. I have always loved both things, and it is not hard for me to combine my acting with writing about the food and places that I love. Time wise, it is as easy as to take my laptop wherever I go, because what I like is to COMUNICATE, whether playing, writing or, for example, this summer I had the opportunity to work on Catalunya Ràdio in a section that is called ‘golafres’ (greedy in Catalan). There, I was able to experience a new way of communicating that also fascinated me and I would love to continue developing. Everything has happened in such a spontaneous way with my partners too. First there was Johann Wald that was MTV presenter and chef, there was also Juaniyo Navaza, the web programmer who has a trend web called Pearls for the Swine, where I do collaborations. They asked me if I wanted get involved in the project, writing posts for them. Then came Khaled Abbas Marcet, who works in the area of marketing and communication. There’s four of us and I’m blessed to work with those three warriors! Our aim at Plateselector is to publish about that places we like, to show the good and the beauty of them. If there’s something we do not like, we don’t talk about it and that’s it, we are not interested in making bad critics. We recommend whatever I would recommend to you as a friend: ‘go there Gabriela, I know you will like it.’ But we do it in larger scale and for all kinds of audiences: from the 17-year-old girl who has saved to go out to dinner for the first time with her partner to a couple of older people who are looking for a special place where they celebrate their silver wedding anniversary or whoever wishes to go out for a treat.

I have realized that in your webpage you also take very good care of the visual aspect, the images are really beautiful!

We collaborate with photographers who are really great and passionate about gastronomy. As you said, because everyone eats, lots of people want to collaborate with us. It’s not like fashion that has some very specific targets, we can reach such a wide range of people… Everyone who loves food! One thing that we really like to do is to interview chefs to tell us their experiences, how they cook each product, their dogmas, strategies, their instruments, tricks, everything! We enjoy making sharing all this.

And before you told me you are expanding!

Yes, now Plateselector is in Barcelona and Madrid, and soon in Galicia, Andalusia, Bilbao, and probably also in Valencia. Many people are putting plenty of energy in this project! We have friends all over Spain and when they come, we like to help them discovering our favourite places, and they do the same when it is us who travel. Now we’re doing a similar thing, but in a way that reaches the maximum number of people. There is nothing better than knowing a city through a native person. We now have natives in each city, people who like to write about gastronomy and collaborate with us. What is fantastic about doing it online is that you have an immediate feedback, I really like this quick way of doing things. Everything that is published is new, fresh. Sometimes as an actress, I shoot a series and it doesn’t come out until the following year. But what we publish at Plateselector is always hot, like a freshly made dish! This immediacy gives me a lot of energy!

This is a trend that somehow can also be applied in theatre, don’t you think?

Exactly! There is an emerging interest in the concept of proximity, that defines cuisine, but it also affects the performing arts. Each time you can find more of what is called micro theatre, for example, what is done in a place called Flyhard, here in Barcelona, a space that only fits about thirty or forty people. I also have friends who are organizing performances in other small spaces or even in the dining room of their home. When the actors are able to come to convey truth, in tiny places like that, the feeling that you’re a voyeur is very strong, I like it very much. Also I admire this willingness to do things with the resources they have. There are those who will spend half of their lives waiting for a grant, I vote for taking action and doing things, and things and things, whatever, with an attitude like ‘come on, go ahead, do it!’. When I get a script the first thing I ask is: ‘when shall we meet?’, ‘when are we rehearsing?’, ‘when are we shooting?’. Action, always.

And what have been your latest actions as an actress? I think that you have not stopped either…

(laughs), I can’t complain… I’ve been shooting for four weeks a fantastic movie with the director Manuel Mira titled ‘Crisis, ¿qué Crisis?’, a comedy where I play a contemporary heroine, independent and with great ideals, a girl who fighter for what she believes in, before you were asking about where I get my energy, well look, from interpreting characters like this as well! I am also shooting an online series, NEPHILIM, directed by Carlos Marin Chanca, it is very interesting because it mixes touches of film noir with influences of Greco-Roman mythology, but it all happens in our current era. My character is called Persephone, a very whimsical girl ready to do anything in order to achieve her goals. Finally, I am waiting for the premiere of ‘the Heimlich maneuver’, an amazing comedy directed by Manolo Vázquez where I had the good fortune to share the set with Jacob Torres, Jordi Vilches, Marta Torné and Miki Esparbé among others. Here I interpret Lavinia, doing a very eccentric performance. The filming was all over Barcelona, at the Horta labyrinth, at the legendary club Sidecar, in Paral·lel’s bars, and we even did a live performance at the Antic theatre. I’m looking forward for people to see it! For me, all of these are not jobs, obviously, but they are passions as well and I feel very privileged to be able to devote myself to all that I really like.

And back to Plateselector, did the idea come up quickly or you had a lot of time thinking?

It happened very fast, we took this naturality and immediacy that I commented before, but we all had great commitment to it. What we did previously was a bit of fieldwork to be able to throw it launch it with a little of content in it.

To finish, I would like to know a bit about what has been your personal relationship with Barcelona.

Well look, I was born near by, in Cornellà. But it is funny because since I was really small, every time I came to Barcelona, I wanted stay here all day. And when first left home, I lived next to the Sagrada Familia, later on Calle Enrique Granados and now close to where the old Filmoteca used to be. I love to travel, but I have a very large link with Barcelona: its dynamism, the culture, and the vitality. Here is where I want to stay and raise my children.

And do you think that the foodie movement will continue to have a continuity in the next generations of barcelonians?

I hope so, these values are transmitted from generation to generation. Maybe there have been times, such as the microwave peack era, where perhaps real, good food was not so present in the houses. But if you think about it, on the other hand, it is very arguable because there has always been a love of food, it is something that goes beyond time and culture. I hope that this will continue in the future with more and more strength.

I hope so too. And if Barcelona were to be a dish that you would like to eat, what would it be?

(Laughing). A ‘mar I muntanya’! (a dish called literally ‘sea and mountain’). A stew of crawfish, chicken (or rabbit) with vegetables (onion, tomato, garlic, herbs), all cooked with a bit of muscatel. It’s amazing how lucky we are to be able to find all of these ingredients so close by! ∗

Here you can visit Plateselector.


Imaginemos que Barcelona es una coctelera. En su interior ponemos un poco del Sol, un poco de buena comida, teatro, mar, buenas palabras y mucho amor. Lo mezclamos todo con alegría y… ¡sale Alba Yañez! (Barcelona, 1984). Su actitud vital no sólo es admirable, también es muy contagiosa. Quedamos en uno de sus lugares favoritos: el número 159 de la calle Consell de Cent, donde descubro una corrala llena de tesoros. Caminamos por el Ensanche hasta llegar a Cosmo, otro de sus lugares predilectos donde siempre se encuentra con viejos amigos. Por el camino hablamos sobre su trabajo actoral, nos cruzamos con un conocido suyo, se detiene a conversar con él y luego sigue hablándome de su nuevo proyecto: Plateselector, una revista online que explora y celebra todo lo que esté relacionado con la buena comida. ¡El conjunto resulta ser un cóctel delicioso! 

«Viajo por la ciudad a través de la gastronomía.»

A ver Alba, ¿de dónde sacas toda esa energía que tienes?

Bueno, en primer lugar creo que el Sol que tenemos aquí es una de las razones principales por la que ahora no estamos cortando cabezas. La luz, la vida que nos da, es una gran fuente de vitalidad, no sé si todo el mundo que vive en Barcelona es consciente de la suerte que tenemos con este clima. Luego, no hay nada como buena comida. Me cambia mucho el humor si no he comido o si lo he hecho mal. También descanso bien y sobretodo ahora, tengo una persona a mi lado que es un regalo del universo y eso me da mucha energía.

Entrando en el tema de los alimentos, con tus socios acabas de lanzar Plateselector, una revista online, que recomienda los mejores restaurantes y lugares donde encontrar buena comida en la ciudad. Háblanos un poco de este proyecto.

A mí siempre me ha gustado la comida, para mí es una herramienta comunicativa. Esto es precisamente lo que hacemos desde Plateselector: combinar gastronomía y comunicación. Mi madre es cocinera y mi hermano también, aprendimos a cocinar desde pequeños. Pero ahora para mí, el hecho de cocinar va mucho más allá de un simple acto funcional o incluso social, es una forma de vida. Si vienes a casa y cocinamos juntas, nos explicamos los trucos que tenemos o el hecho de ir al mercado y conversar con el panadero o el pescadero, ir haciendo un seguimiento de sus productos, etc. Todo esto significa compartir y utilizar la comunicación a través de los alimentos y es una de las más bonitas que te da la vida.

Además, esto que describes está muy conectado con la cultura mediterránea.

Sí, tenemos una maravilla de productos aquí. Hay que hacer entender a la gente que tenemos verduras y frutas para todo el año, debemos aprender a aceptar y a cocinar las verduras de cada temporada. ¡Esto es fantástico! Durante mucho tiempo hemos pensado que podíamos comer sandía o melón siempre que quisiéramos y no es así. Ahora, por ejemplo, toca comer setas, las posibilidades existen tiene con este producto son infinitas y merece la pena explotarlas al máximo. Además, si se puede, no hay nada tan divertido como ir a la montaña para ‘cazarlas’ uno mismo, es toda una aventura. Me gusta reivindicar los productos de temporada.

No me atrevo a generalizar, pero parece que ahora hay un gran interés para recuperar esta forma más tradicional de hacer las cosas. Y esto es precisamente porque parte de la generación que tal vez estuvo marcada por las barritas de pescado congelado… ¿Cuál crees que es el origen del nuevo movimiento ‘gourmet’?

Es cierto, no podemos generalizar, pero hay muchos factores que pueden explicar este movimiento. Ahora, tal vez una posible idea es que con la crisis, la gente ya no se puede permitirse, por ejemplo, un fin de semana fuera, pero sí pueden (ya que se quedan) irse a cenar a algún lugar especial y viajar a través de la gastronomía. Otra explicación es que aquellos que llevan un estilo de vida ocupado, ya no quieren renunciar a comer bien, esto explica la proliferación de pequeños restaurantes donde las comidas son más saludables y caseras. También es por esta razón que la figura del chef ha aumentado mucho y ahora son grandes ídolos, casi como estrellas de rock. Cuando te alimentan, se crea un gran vínculo con ellos. A menudo, esta experiencia cotidiana se convierte en algo emocional. En el fondo, volvemos a las raíces y a la simplicidad de las cosas. El movimiento ‘foodie’ implica un retorno a todo lo que nos define como seres humanos, y que tal vez estaba siendo algo olvidado.

¡Me encanta la idea de viajar dentro de la ciudad a través de alimentos! ¿Cuáles han sido los viajes favoritos que has ido realizando últimamente?

¡Muchos! Para el desayunar, aquí donde estamos, en el Cosmo, es genial. Luego, si quieres hacer un vermut, me gusta Morro fi o todos los que hay por la Barceloneta, como el Electricitat, donde vermut estupendo. También me gusta el Quimet i Quimet en el Poble Sec. Adoro todos los lugares de barrio donde sé que el vermut ha sido elaborado con cuidado y artesanía, estos barecillos de toda la vida donde notas que la oferta de productos se ha trabajado durante muchos años y esto es algo que aprecio mucho.

Por lo tanto, reivindicas varias cosas que quizás estaban un poco dejadas de lado. Se habla bastante de la cultura de mercado, pero no tanto de la cultura de barrio o la cultura de bar tradicional. Todavía estamos disfrutando de los restaurantes de más diseño, pero veo que un montón de peregrinación por parte de los jóvenes a esos lugares que se creerían destinados a las personas de la edad de nuestros abuelos.

Tal vez diez o quince años un restaurante japonés era novedad y por eso estaban muy de moda, ahora ya se han integrado perfectamente. Como dices, los restaurantes de ‘más diseño’ o de culturas distantes, han sido asimilados en nuestro mapa de posibilidades gastronómicas, ¡quien más o quien menos, todos sabemos comer con palillos! Ahora estamos volviendo a lo local, el redescubrimiento de las tabernas, estos bares llamado ‘manolos’ tan ligado a nuestra tradición. Esa es una novedad de los últimos años. Lo más atractivo que tiene es que une a generaciones y personas muy diferentes, tal y como la comida debe hacer. Es muy interesante constatar cómo se está dando un fenómeno de un retorno a las raíces, pero por otro lado, también me encanta la innovación culinaria y cuando puedo, voy a probar distintas cocinas de autor.

¿Podrías recomendarnos alguna en particular?

Sí, por ejemplo recientemente estuve en Mainaró el chef Jordi Herrera, maravilloso. También me encanta el chef Jordi Cruz: quiero probar el restaurante El ángle que es donde está ahora, en el Hotel Cram. También me gustaría escaparme a la cocina de Nandu Jubany o Carme Ruscalleda. Luego está la Biblioteca Gourmande de William Oliva, los Dos Palillos Albert Raurich, El suculent de Carles Abellan y todo lo que está haciendo Albert Adrià, estoy impaciente por probar el Pakta. Es un placer ver cómo todos estos grandes autores trabajan cada producto. Mi sueño sería tener un huertecito y también ser capaz de experimentar con cada producto. Siempre puedo crear un huerto urbano, pero no es lo mismo, esta es mi contradicción: me encanta estar en la ciudad y viven en la ciudad. Creo que el huerto tendrá que esperar… Lo que sí que hago es pedir productos a huertos que conozco, como por ejemplo el huerto La Casita, de una chica que se llama Laura, me trae cajas de los productos de temporada que ha elegido para esa semana. Merece la pena estar en contacto con los huertos cercanos.

Eres actriz. Te he visto participar en varios programas o series relacionadas con la gastronomía. ¿Como llegas a compaginar el trabajo como actriz con el de editora jefa de Plateselector?

De manera muy natural. Siempre me han encantado las dos cosas. Sigo haciendo varios trabajos como actriz y lo hago combino con Plateselector. Es tan fácil como que me llevo el portátil a dondequiera que vaya, porque lo que me gusta es COMUNICAR, ya sea jugando, escribiendo o cómo este verano, que tuve la oportunidad de trabajar en Catalunya Ràdio en una sección que se llama ‘golafres’. Allí experimenté una nueva forma de comunicar que también me ha fascinado y me encantaría poder continuar desarrollando. Todo ha surgido de una manera espontánea con mis socios. Primero estaba Johann Wald que fue presentador de MTV y chef desde hace tres años y Juaniyo Navaza que es web programador, tiene una web de tendencias (Pearls for the Swine) donde colaboro. Ellos me preguntaron si quería unirme al proyecto y escribir entradas para ellos. También se sumó Khaled Abbas Marcet, que se dedica al área de marketing y comunicación. Somos cuatro, y ¡estoy feliz de trabajar con tres muchachos tan guerreros! Lo que queremos hacer desde Plateselector es divulgar aquellos sitios que nos gustan, pero desde la base que lo que queremos transmitir es el bien y la belleza de las cosas. Si un sitio no nos gusta, no lo mencionamos y ya está, no queremos hacer malas críticas ni hundir a nadie. Recomendamos locales que yo, por ejemplo, como colega te diría: ‘Gabriela, ve a ese sitio que te va a gustar.’ Pero ahora lo hacemos a mayor escala y dirigido a todo tipo de públicos: desde la chica de 17 años que ha ahorrado por salir a cenar por primera vez con su pareja hasta dos de personas mayores que están buscando un lugar especial donde celebrar su bodas de plata o cualquier persona que desee darse un capricho de fin de semana.

Veo que el aspecto visual de vuestra web está muy cuidado, ¡las imágenes son muy hermosas!

Colaboramos con unas fotógrafas que son geniales, muy apasionadas de la gastronomía. Como decía, como todo el mundo ama la comida, mucha gente quiere colaborar con nosotros. No es como la moda que tiene targets muy específicos. Una cosa que realmente nos gusta hacer es entrevistar a los chefs para que nos cuenten sus experiencias, cómo se cocinan los productos, sus dogmas, sus estrategias, sus instrumentos, trucos, ¡todo! Disfrutamos haciendo difusión de todo esto.

Y antes me comentabas que os estáis expandiendo.

Sí, Plateselector ahora está en Barcelona y Madrid. Próximamente en Galicia, Andalucía, Bilbao y es posible que también en Valencia. ¡La gente se ha volcado mucho en este proyecto! Tenemos amigos por toda España y antes, cuando venían por aquí, nos gustaba mucho llevarles a nuestros sitios y lo mismo cuando éramos nosotros los que viajábamos. Ahora estamos haciendo una cosa similar, pero de una manera que alcanza el número máximo de gente posible. No hay nada mejor que conocer una ciudad a través de una persona autóctona. Ahora tenemos a autóctonos de cada ciudad, gente a quién le gusta escribir, la gastronomía y colaborar con nosotros. Lo fantástico de difundirlo en línea es que tienes una respuesta inmediata, me gusta esta forma rápida de hacer las cosas. Todo lo que se publica es nuevo y fresco. A veces ruedo una serie y no sale hasta el año siguiente… Pero Plateselector siempre está caliente, ¡como un plato recién hecho! Esta inmediatez da mucha energía!

Esta tendencia se está dando un poco en el teatro también, ¿no crees?

Exacto. Está surgiendo un interés por la proximidad que es lo que tiene la cocina, pero también se ve en las artes escénicas. Cada vez se vuelve más a lo que se denomina microteatro, por ejemplo, lo que se hace en la sala Flyhard, aquí en Barcelona. Yo también tengo amigos que están organizando piezas en espacios pequeños o incluso en el comedor de su casa. Cuando los actores de estas piezas transmiten la verdad, en estos espacios la sensación de que eres un voyeur es muy fuerte, me gusta mucho. También admiro esta voluntad de hacer las cosas con los recursos que se tiene. A veces hay quienes se pasan media vida esperando que te den una subvención. Yo apuesto más por la acción de hacer cosas y cosas y cosas, y que salgan como tengan que salir, pero con la actitud como ‘Vamos, adelante, hazlo!’ Cuando me dan un guión lo primero que te preguntas es: ‘Cuándo nos reunimos?’, ‘cuándo ensayamos?’, ‘cuándo rodamos?’ Siempre apuesta por la acción.

Y, ¿cuáles han sido tus últimas acciones como actriz? Creo que no has parado…

(Risas) No me puedo quejar… Llevo cuatro semanas rodando una película fantástica con el director Manuel Mira que se titula «Crisis, qué Crisis?», una comedia donde interpreto a una heroína contemporánea, independiente y con grandes ideales, una luchadora, antes de preguntaba de dónde saco mi energía, pues mira, ¡de convertirme en personajes como este! También estoy rodando una serie en línea, NEPHILIM, Carlos Marin Chanca, es muy interesante porque es una mezcla entre película negra y influencias de la mitología grecorromana, pero centrada en la época actual, mi personaje se llama Perséfone, una chica muy caprichosa y dispuesta a todo para lograr sus objetivos. Por último, estoy esperando el estreno de “La Maniobra de Heimlich”, una sorprendente comedia dirigida por Manolo Vázquez donde tuve la suerte de compartir set con Jacob Torres, Jordi Vilches, Marta Torné y Miki Esparbé entre otros. Aquí interpreto a Lavinia, haciendo una actuación muy excéntrica. La filmación fue por toda Barcelona: el laberinto de Horta, en el legendario club Sidecar, los bares del Paral·lel, e incluso hicimos una performance en vivo en el Antic teatre. ¡Tengo muchas ganas de que la gente la vea! Para mí todo esto son trabajos, claro, pero también pasiones y me siento muy privilegiada de poder dedicarme a todo lo que me gusta.

¿Plateselector, surgió rápidamente o estuvisteis mucho tiempo pensando en él?

Fue muy rápido, aprovechamos la naturalidad y la inmediatez que te comento, pero lo hicimos todos desde un gran compromiso. Lo que sí hicimos previamente fue un poco de trabajo de campo para poder lanzar la web con un poco de contenido.

Para terminar, me gustaría saber un poco lo que ha sido su relación personal con el Barcelona.

Pues mira, yo nací aquí al lado, en Cornellà. Pero es curioso como ya de muy pequeña, cada vez que venía a Barcelona, decía que quería quedarme aquí todo el día. Y cuando me fui de casa estuve viviendo al lado de la Sagrada Familia, en Calle Enrique Granados y ahora cerca de donde estaba la antigua filmoteca. Me encanta viajar, pero tengo un vínculo muy grande con el Barcelona: el dinamismo, la cultura, la vitalidad. Aquí es donde quiero quedarme y criar a mis hijos.

¿Crees que el movimiento ‘foodie’ seguirá teniendo continuidad en las próximas generaciones de barceloneses?

Espero que sí, estos valores son transmitidos de generación en generación. Tal vez ha habido épocas, como la del microondas, que por lo que fuese, la comida no estaba tan presente en las casas. Pero si piensas en ello, por el contrario, eso es muy relativo porque la comida siempre ha estado allí, es algo que va más allá del tiempo y de las culturas. Espero que esto continúe en el futuro con más y más fuerza.

Estoy de acuerdo Alba. Y, si Barcelona fuera un plato que te gustaría comer, ¿cuál sería?

(Riéndose). Un mar y montaña. Un guiso a base de langostinos, pollo o conejo con verduras (cebolla, tomate, ajo, hierbas), todo cocinado con un poco de Moscatel. ¡Es increíble lo afortunados que somos de poder encontrar que todos estos ingredientes tan cerca! ∗

Aquí se puede visitar Plateselector.


Imaginem que Barcelona és una coctelera. Dins hi posem una mica de sol, bons aliments, teatre, mar, bones paraules i molt d’amor. Ho sacsegem tot amb alegria i… en surt l’Alba Yáñez (Barcelona, 1984)! La seva actitud vital no només és admirable, sinó que també és molt contagiosa. Quedem en un dels seus llocs preferits, al número 159 del carrer del Consell de Cent, on descobreixo una corrala plena de tresors. Caminem per l’Eixample fins arribar al Cosmo, un altre dels seus indrets predilectes on sempre hi troba vells amics. Pel camí li pregunto sobre la seva feina d’actriu. Ens creuem amb un conegut seu, es para a xerrar amb ell, i segueix amb mi parlant del seu nou projecte: Plateselector, un magazín en línia que explora i celebra tot el que estigui relacionat amb el bon menjar. Tot el conjunt resulta un còctel deliciós!

«Viatjo per la ciutat a través de la gastronomia.»

A veure, Alba, d’on treus tota aquesta energia que tens?

Bé, primer de tot crec que el sol que tenim aquí és una de les principals raons per les quals ara mateix no estem tallant caps. La llum d’aquí, la vida que dóna, és una gran font de vitalitat; no sé si tothom que viu a Barcelona és conscient de la sort que tenim amb aquest clima. Després, no hi ha res com menjar bé. El meu ànim canvia molt si no he dinat o si he dinat malament. També descanso bé i, sobretot ara, tinc una persona al meu costat que és un regal de l’Univers i que em dóna molta energia.
Entrant en el tema del menjar, heu llançat el magazín en línia Plateselector, que recomana els millors restaurants i llocs on trobar menjar de la ciutat.

Parlem una mica d’aquest projecte.

A mi sempre m’ha agradat la gastronomia, crec que és una eina comunicativa. Això és justament el que fem des de Plateselector: unir gastronomia i comunicació. La meva mare és cuinera i el meu germà també, ja vam aprendre a cuinar des de petits. Però ara, per mi, el fet de cuinar va molt més enllà d’un simple acte funcional o fins i tot social: és una forma de vida. Si véns a casa, cuinem juntes i ens expliquem els trucs que tenim, o si anem al mercat i parlem amb el forner o la peixatera i fem un seguiment dels seus productes… tot això significa compartir i utilitzar la comunicació a través de la gastronomia, i és una de les coses més boniques que hi ha.

Això també està molt vinculat a la cultura mediterrània.

Sí, i a més a més tenim una meravella de productes aquí a prop. Cal fer entendre a la gent que tenim verdures i fruites tot l’any, i hem d’aprendre a acceptar i a cuinar la verdura de cada temporada. Això és boníssim! Durant molts anys, ens hem pensat que sempre que volguéssim podríem menjar síndria o meló, i no és així. Ara, per exemple, toca menjar bolets, i les possibilitats que tens amb aquest producte són infinites i s’han d’aprofitar al màxim. També, si es pot, no hi ha res tan divertit com anar a la muntanya a caçar-los un mateix, és una aventura que val molt la pena. M’agrada reivindicar els productes de temporada!

No m’atreveixo a generalitzar, però sembla que ara hi ha un gran interès a recuperar aquesta manera de fer més tradicional. I això és justament per part de la generació que potser va quedar marcada per aquelles barretes de peix congelades… Quin creus que és l’origen del nou moviment foodie?

És cert, no podem generalitzar. A més, hi ha molts factors que poden explicar-lo. Ara bé, potser un possible factor és que amb la crisi, la gent ja no es pot permetre, per exemple, marxar fora un cap de setmana, però sí que pot (ja que es queda) anar a sopar a un lloc especial i viatjar a través de la gastronomia. Un altra raó és que aquells que porten un estil de vida molt atrafegat tampoc no volen renunciar a menjar bé, i això explica la proliferació de petits restaurants on s’ofereixen àpats més sans i casolans. També per això la figura del cuiner s’ha revalorat tant i ara n’hi ha que són grans ídols, gairebé com estrelles de rock. Quan ells t’alimenten, creen un vincle molt gran amb tu. Sovint, es converteix en quelcom emocional. En el fons, es tracta de tornar a les arrels i a la simplicitat de les coses. El moviment foodie implica un retorn a tot allò que més ens caracteritza com a éssers humans, i que potser estava quedant una mica oblidat.

M’encanta la idea de viatjar dins la ciutat a través del menjar! Quins han estat els teus darrers viatges preferits?

Moltíssims! Per esmorzar, aquí on estem, el Cosmo, és genial. També, si vols fer un vermut, m’agrada molt el Morro Fi i tots els llocs que hi ha per la Barceloneta, com l’Electricitat, que també té uns vermuts molt bons. També el Quimet i Quimet, al Poble- sec… M’agraden tots els llocs de barri on sé que el vermut l’han fet ells, amb cura i de manera artesanal; aquestes petites tavernes de tota la vida on notes que el producte que ofereixen l’han treballat durant molts anys, i això s’aprecia molt.

Per tant, estàs reivindicant moltes coses que potser teníem una mica oblidades. De la cultura de mercat se’n parla bastant, però no tant de la cultura de barri o de bar tradicional. Ens segueixen agradant aquells restaurants amb més disseny, però veig que molta gent jove està peregrinant a llocs que es creien destinats a persones de l’edat dels nostres avis.

Potser fa deu o quinze anys un restaurant japonès era la novetat i per això estaven tan de moda, ara s’han integrat perfectament. Com dius, els restaurants de més disseny o de cultures llunyanes han quedat assimilats en el nostra mapa de possibilitats gastronòmiques; ara, qui més, qui menys, tots sabem menjar amb palets! Llavors tornem al que és local, el redescobriment de les «tasques», d’aquests bars Manolo, tan lligats a la nostra tradició. Això sí que és una novetat dels últims anys. El més maco d’això és que uneix generacions i persones molt diferents, tal com el bon menjar ha de fer. És molt interessant perquè hi ha aquest fenomen del retorn a les arrels, però d’altra banda també m’encanta la innovació gastronòmica i, quan puc, vaig a tastar diferents cuines d’autor.

Ens en podries recomanar alguna en particular?

Sí. Per exemple, fa poc vaig tastar Manairó, del xef Jordi Herrera, meravellós. També m’encanta el xef Jordi Cruz: tinc ganes de tastar el restaurant Angle, que és on ell està ara, a l’Hotel Cram. També puc recomanar el Nandu Jubany, la Carme Ruscalleda, la Biblioteca Gourmande del Guillem Oliva, el Dos Palillos de l’Albert Raurich, el Suculent del Carles Abellán i tot el que esta fent l’Albert Adrià: estic impacient per tastar el Pakta. És una delícia veure com tots aquests grans autors treballen cada producte. El meu somni seria tenir un hortet i poder experimentar també amb cada producte. Sempre podria fer un hort urbà, però no és el mateix. Aquesta és la meva contradicció: m’encanta ser a la ciutat i viure a la ciutat! Em penso que l’hortet haurà d’esperar… El que sí que faig és demanar productes a horts que conec, com per exemple a la Laura Giménez de La Casita, que em porta caixes dels productes de temporada que ha recollit aquella setmana. Val la pena estar en contacte amb els horts propers.

Tu ets actriu. T’he vist participant en diversos programes o sèries vinculades a la gastronomia. Com arribes a compaginar la feina d’actriu amb la de redactora en cap de Plateselector?

De manera molt natural, sempre m’han encantat les dues coses. Segueixo fent d’actriu i ho vaig combinant amb la feina de Plateselector. És tan fàcil com que emportar-se el portàtil allà on vaig, perquè el que m’agrada és comunicar, sigui interpretant, escrivint o, com aquest estiu, que vaig tenir l’oportunitat de treballar a Catalunya Ràdio, en una secció que es diu Golafres. Allà vaig poder experimentar una nova manera de comunicar que també em va fascinar i m’encantaria poder seguir desenvolupant. Tot ha sorgit d’una manera espontània amb els meus socis. Primer hi havia el Johann Wald, que era presentador de MTV i cuiner des de fa tres anys, i el Juaniyo Navaza, que és un programador informàtic que té un web de tendències (Pearls for the Swine) en què col·laboro. Em van preguntar si em volia afegir al projecte, redactant articles per a ells. També s’hi va afegir el Khaled Abbas Marcet, que es dedica més a l’àrea de màrqueting i comunicació. Som quatre, i jo estic feliç de treballar amb tres nois tan guerrers! El que volem fer des de Plateselector és divulgar aquells llocs que ens agraden, però partint de la base que el que ens agrada transmetre és el bé i la bellesa de les coses. Si un lloc no ens agrada, no el traurem, no volem fer mala crítica ni enfonsar ningú. Nosaltres recomanem els llocs que farien que, per exemple, jo com a col·lega et digués: «Ves allà, Gabriela, que t’agradarà.» Però ho fem a més gran escala i dirigit a tots els públics: des de la noia de disset anys que ha estalviat per sortir a sopar fora per primera vegada amb el seu company, fins a una parella de gent més gran que busca un lloc especial on celebrar les seves noces de plata, o també qui vulgui satisfer un caprici el cap de setmana.

El que veig que també teniu molt cuidat és tot l’aspecte visual, les imatges són molt maques!

Col·laborem amb unes fotògrafes que són genials, molt apassionades del menjar. Tal com et deia, com que tothom estima el menjar, molta gent vol col·laborar amb nosaltres. No és com la moda, que té uns targets molt específics. Una cosa que ens agrada molt fer és entrevistar xefs perquè ens expliquin les seves experiències, com cuinen el producte, els seus dogmes, les seves estratègies, els seus instruments, els seus trucs, tot! Gaudim fent difusió de tot això.

I abans em comentaves que el vostre projecte s’està expandint…!

Sí, tenim Plateselector a Barcelona i a Madrid. Properament a Galícia, Bilbao, Andalusia i és molt possible que també a València. La gent s’hi ha bolcat molt, en aquest projecte! Tenim amics per tot l’Estat espanyol i, abans, quan venien, ens agradava molt fer-los descobrir els nostres llocs, i el mateix quan érem nosaltres els qui viatjàvem. Ara estem fent una cosa similar, però de manera que arribi al màxim nombre de persones possible. No hi ha res millor que conèixer una ciutat a través d’una persona autòctona. Ara tenim autòctons de cada ciutat que els agrada escriure, els agrada la gastronomia i col·laboren amb nosaltres. El que és fantàstic de fer-ho en línia és que tens una resposta immediata; m’agrada molt aquesta manera ràpida de fer les coses. Tot el que es publica és nou, fresc. Quan faig d’actriu, de vegades, rodo una sèrie i no surt fins l’any següent. En canvi, Plateselector és calent, com un plat acabat de fer! Aquesta immediatesa dóna molta energia!

Aquesta tendència s’està donant una mica en el teatre també, no trobes?

Exacte. Està sorgint un interès per la proximitat. Això és el que té la gastronomia, però també es veu en les arts escèniques. Cada vegada es fa més del que se’n diu microteatre, com per exemple el que es fa a la Sala Flyhard, aquí a Barcelona. També tinc amics que estan organitzant peces en petits espais, o fins i tot al menjador de casa seva. Quan els actors d’aquestes peces arriben a transmetre veritat, en aquests espais la sensació que ets un voyeur és molt forta, a mi m’agrada molt. També admiro aquesta voluntat de fer les coses amb els recursos que un té. De vegades hi ha qui es passa mitja vida esperant que li donin una subvenció. Jo aposto més per l’acció de fer coses, i coses, i coses, i que surtin com vulguin, però amb una actitud com de vinga,endavant, fem-ho! Quan em donen un guió el primer que pregunto és: quan quedem?, quan assagem?, quan rodem? Sempre aposto per l’acció.

I, quines han estat les teves darreres accions com a actriu? Crec que no has parat…

(Riu). No em puc queixar… He estat quatre setmanes rodant una pel·lícula fantàstica amb el director Manuel Mira que es titula Crisis, ¿qué Crisis?, una comèdia en què interpreto una heroïna contemporània, independent i amb grans ideals, una noia molt lluitadora. Abans em preguntaves d’on trec la meva energia; doncs mira, personatges com aquests en són una altra font! També estic rodant una sèrie en línia, Nephilim, de Carlos Marín Chanca. És molt interessant perquè barreja tocs de cine negre amb influències de la mitologia grecoromana, però està ambientada en l’època actual. El meu personatge es diu Persèfone, una noia molt capriciosa i disposada a tot per aconseguir els seus objectius. Finalment, estic pendent de l’estrena de La maniobra de Heimlich, una comèdia increïble dirigida per Manolo Vázquez en què vaig tenir la sort de compartir set amb el Jacob Torres, el Jordi Vilches, la Marta Torné i el Miki Esparbé, entre d’altres. Aquí interpreto la Lavínia; faig una actuació molt excèntrica. El rodatge va ser per tot Barcelona: al parc del Laberint d’Horta, al mític club Sidecar, a bars del Paral·lel, i fins i tot vam fer una performance en directe a l’Antic Teatre. Tinc moltes ganes que la gent la vegi! Per mi tot això no són feines, sinó passions, i em sento molt privilegiada de poder dedicar-me a tot el que realment m’agrada.

Tornant a Plateselector, va sorgir ràpidament o vau estar molt de temps pensant el projecte?

Va ser molt ràpid. Vam aprofitar aquesta naturalitat i aquesta immediatesa que et comentava, però ho vam fer tots plegats, des d’un gran compromís. El que sí que vam preparar prèviament va ser una mica de treball de camp per poder llançar-la ja amb una mica de continguts.

Per anar acabant, Alba, m’agradaria saber una mica quina ha estat la teva relació personal amb Barcelona.

Mira, jo vaig néixer aquí al costat, a Cornellà. Però és curiós perquè, ja de ben petita, cada vegada que venia per Barcelona deia que volia quedar-me aquí tot el dia. I ja quan em vaig independitzar vaig estar vivint al costat de la Sagrada Família, després al carrer d’Enric Granados i ara a prop d’on estava l’antiga Filmoteca. M’encanta viatjar, però tinc un lligam molt gran amb Barcelona, el dinamisme, la cultura, la vitalitat. Aquí és on vull quedar-me i criar els meus fills.

Creus que el moviment foodie seguirà tenint una continuïtat en les properes generacions de barcelonins?

Jo espero que sí, aquests valors es transmeten de generació en generació. Potser hi ha hagut èpoques, com la del microones, en les que, pel que fos, el bon menjar no estava tan present a les cases. Però si ho penses, d’altra banda, això és molt relatiu, perquè també ho ha estat sempre, ja que és una cosa que va més enllà del temps i de les cultures. Espero que això segueixi en el futur amb cada vegada més força.

Hi estic d’acord, Alba. I si Barcelona fos un plat que t’agradaria menjar-te, quin seria?

(Riu). Un mar i muntanya! Un plat a base d’escamarlans i pollastre (o conill), amb verdures (ceba, tomàquet, all, herbes), tot cuinat amb una mica de moscatell. És increïble la sort que tenim de poder trobar tots aquests ingredients tan a la vora!

Aquí podeu entrar a la web Plateselector.


Has gaudit d’aquest contingut?
Aquí pots donar suport a Barcelonogy:




O si ho preferiu, fer una aportació mensual: