Damià Bardera, escriptor
Ja comença a ser tradició que, a primers de desembre, l’escriptor Damià Bardera (Viladamat, Empordà, 1982) i en Francesc Mestres, el seu editor, ens convoquin a La Impossible per a presentar un nou llibre. Aquest any ha estat Viladelsac, primera novel·la i setena obra publicada per un autor que sovint ha estat descrit amb adjectius com ara «salvatge, vitalista, ambigu, mordaç, entranyable, cru». Només per posar alguns exemples. Fa temps que col·laboro amb ell aportant alguna de les il·lustracions que s’amaguen entre les pàgines barderianes. Enguany, ha estat un plaer realitzar el dibuix de la portada de Viladelsac. També em complau inaugurar el qüestionari Barcelonogy amb una creador que mai deixa indiferent.
Què significa Barcelona per a tu?
No gaire res, ni simbòlicament ni culturalment. Hi vaig viure un any, mentre era estudiant, i sempre vaig tenir la sensació que no en podria formar mai part. Això no obstant, vaig passar-hi bones estones i en guardo un bon record.
Quina és la teva ocupació actual?
Sóc escriptor i professor.
Un barri.
El Barri de Sant Narcís de Girona.
Un recorregut.
El camí que va de Viladamat (Alt Empordà) al Puig Segalar, un vèrtex geodèsic des del qual es veu tota la línia de costa de l’Alt Empordà.
Un edifici.
Qualsevol barraca atrotinada.
Una imatge.
N’hi ha masses, d’imatges, avui dia. Em considero una persona logocèntrica.
Un record.
Es fa difícil triar-ne un. A més, els tinc tots força potinejats, almenys aquells que m’han servit, que m’han inspirat, per escriure, que són els que valen la pena, esclar.
Un secret.
No tinc secrets.
On menjar.
A casa, òbviament.
On comprar.
A la fleca, un pa de quart o un pa de mig, ben tallat.
Una preocupació.
La llista és llarga, es fa difícil triar-ne només una…
Una proposta de millora.
No en tinc cap, no sóc polític ni en tinc cap mena de vocació. Podria millorar, això sí, el grau d’autoexigència d’alguns escriptors (i escriptores) nostrats (i nostrades).
Una persona.
Potser millor dues: la meva dona i la meva filla.
Et ve de gust dibuixar Barcelona?
No.
Alguna altra aportació?
No.*
Damià Bardera
Fotos: Gabriela Zea Nadal
Si vols ajudar a garantir la continuïtat i la independència de Barcelonogy, pots fer un donatiu:
O si ho prefereixes, una aportació mensual:
