Ester López, mestra
L’Ester López (Castelló, 1988) es va criar entre Benicarló i Berga, va estudiar a Barcelona i ja fa tres anys que treballa com a mestra rural a la zona de les Terres de l’Ebre. Tant les seves arrels escampades per Catalunya, com la seva inquietud per explorar diversos horitzons, fan que pràcticament visqui amb la maleta al seu costat, sempre a punt. Tot passejant per Gràcia sota el sol d’un hivern que no acaba d’arribar, comparteix amb mi idees, imatges… I així va desplegant, mica en mica, un imaginari ple d’inquietuds i de la sensibilitat que també podreu descobrir vosaltres en el seu blog o en les respostes al qüestionari que trobareu continuació. Abans, em fa il·lusió descriure breument un bri de la conversa que tenim mentre li faig fotos: m’explica el viatge que l’any passat la va dur al Japó i jo li demano si hi va trobar aquells cirerers en flor que molts hem vist en alguna sèrie o pel·lícula. Em contesta que no, però que el fet de treballar lluny de la ciutat ja li permet gaudir plenament de l’espectacle que cada primavera ofereix. Ara bé, aquest any serà diferent: aviat s’instal·larà a Dresde, on, entre d’altres projectes, espera profunditzar en els seus coneixements de psicopedagogia. Arribo a la conclusió que l’Ester s’enamora de tot allò que fa i de tota terra que trepitja. Tant de bo que aquest esperit l’acompanyi també en la seva nova etapa!
Què significa Barcelona per a tu? Barcelona, aix Barcelona. El sospir que em desperta aquesta ciutat és un conjunt de nostàlgia, amor i transició a la maduresa. Amb 17 anys em va ensenyar el seu costat més bandarra i romàntic. Amb 23 em va obrir les portes a l’edat adulta i em digué fins aviat. Amb 27 somio en, algun dia, tornar per redescobrir-la.
Quina és la teva ocupació actual. Mestra, somiatruites i filòsofa de la vida.
Un barri. Gràcia.
Un recorregut. Aprofitant la meva afició per escriure rescataré un petit text del meu bloc, el qual vaig publicar fa uns quants anys enrere…
“És dimecres, els dimecres sempre són un bon dia. Com ja és habitual, Gràcia és la nostra destinació per excel·lència: per la proximitat; per l’ambient de barri que ens brinda. Sent de poble de tota la vida, refugiar-se entre els seus carrers un cop a la setmana, reconec que és un respir d’aire fresc dintre l’alè cosmopolita que sempre està present a Barcelona.
Ja hem arribat a la Plaça de la Revolució de Setembre de 1868, records que fan olor: cervesa, terrassetes, Barça. Nosaltres ens entenem. Poc a poc el fred comença a afeblir-se. Un carrer més un carrer menys i sense adonar-nos-en ja estem emprenent el de la Fraternitat. I allà la tenim, com sempre. Aquella finestra que em desperta curiositat, emoció. La mateixa prestatgeria repleta de llibres a banda i banda; el flexo; les llums de bou incrustades en aquell sostre amb reminiscències a la fusta, que, com sempre, romanen obertes. I és que cada dimecres quan les nostres passes acompanyades del fred travessen aquell carrer, deixo anar la meva imaginació… i m’acompanya l’indescriptible excitació d’inventar-me la vida del individu que jau sota la llum d’aquell flexo.
El millor? Saber que aquell lloc sempre serà fruit del romanticisme dels meus pensaments, sense que ningú més hi pugui irrompre.”
Un edifici. La biblioteca Pública Central d’Amsterdam, un petit parc d’atraccions de la lectura, el disseny i la bellesa.
Una imatge. “El beso” de Klimt.
Un record. La màgia del primer Sant Jordi a Barcelona.
Un secret. Mai visiteu per primer cop una ciutat en diumenge…
On menjar. De pícnic al parc de la Ciutadella quan comença la primavera… Absorbint els primers rajos de sol després del llarg hivern. També m’agrada descobrir petits grans locals com ara La Pepita.
On comprar. A qualsevol llibreria de barri i/o de segona mà.
Una preocupació. El càncer.
Una proposta de millora. Invertir més diners en educació i investigació.
Una persona. Aquella persona desconeguda, que, gratuïtament et regala un somriure.
Vols dibuixar Barcelona? Diuen que una retirada a temps sempre és sinònim de victòria… Així que el dibuix millor deixar-lo pels experts!
Alguna altra aportació? Feliç de participar en projectes tan bonics com Barcelonogy. Iniciatives que enamoren!*
Retalls de pensaments és el blog de l’Ester. També la podeu seguir a twitter.
Fotos: Gabriela Zea Nadal
Si vols ajudar a garantir la continuïtat i la independència de Barcelonogy, pots fer un donatiu:
O si ho prefereixes, una aportació mensual: