If you follow Barcelonogy, you will know that I have been interested in sustainable fashion for a while. A few months ago, in April I had the opportunity to meet the upcycling designer Virginia Rondeel and to attend to the first Ethical and Sustainable Fashion Show in Barcelona. I want to continue exploring this trend that continues to attract a growing number of people who are becoming aware of the contradictions that surround us. Many are concerned by (or busy looking for) ways to improve our environment as we also improve ourselves: the blog soGOODsoCUTE is a platform that promotes a sense of fashion and lifestyle that respects both humans and the environment. I go to meet its founder, journalist Sònia Flotats (Barcelona, 1979) in Barcelona’s Old District. I discover a daughter of the Gothic Quarter who is extremely vital, restless and has very clear ideas. Here are some of them.

soGOODsoCUTE-barcelonogy.2

soGOODsoCUTE.Barcelonogy.3

soGOODsoCUTE.barcelonogy.4

soGOODsoCUTE.barcelonogy.5

soGOODsoCUTE.barcelonogy.6

You were born in the Gothic Quarter; your parents were born in the Gothic Quarter…

… And also my grandparents were born in the Gothic Quarter.

This is unusual.

It happens less often now. The Gothic is full of people that have arrived during the recent years; some are immigrants who have slowly been integrated. Others are foreigners who live here or people staying in touristic apartments, they often have a life on a side. This has produced several changes. The local shops have increasingly become more targeted to visitors and utilitarian stores such as the shoe shop, the fish market, the bakery, the butcher’s, etc. are vanishing. Plenty of shops that had always been there, are being replaced by souvenir shops that come with posters, facades or windows that aren’t always very, lets say, attractive…

Serious aesthetic repercussions.

I think so, yes. But what is especially worrying here are the practical implications for this area’s residents. Many have finished moving elsewhere. For example my mother, who lives here, struggles to find a normal supermarket that does not offer extremely overprized products. There is often this perception that the Gothic Quarter is full of bohemian artists or it is some sort of film set built for tourists or expats, but there is also a community of normal working people who need the same services that you can find in any another neighbourhood. In fact, for me, this neighbourhood has always been a bit like a village where everyone knows everyone else. Actually, years ago, when I still lived here I rarely left this area. Now I would have to do so because of what we have just commented.

They say that for many people who live in the Gothic there is an invisible barrier (perhaps now it is starting to get a little blurry) that passes by the Via Laitena, Plaza Catalunya, Las Rambles and Passeig Colom.

It is quite true! As a teenager I somehow experienced this and when I had to meet some friends around Gràcia, it felt like going on an excursion. However, I ended up breaking this with dynamic: I lived in the Born for a while and also in Vacarisas, a town of 6000 inhabitants located at the feet of Montserrat.

Precisely many urbanites tend to romanticize life in the countryside or in a small village. Sometimes, I also imagine myself living in nature surrounded by goats and growing my own vegetable garden (even if I also think I would last about three days like that). But, how was the experience for you? Did it influence your interest in all that is related to Sustainability or Slow movements?

I am very rooted to Barcelona, but I went to Vacarisas with great enthusiasm to live with my partner. There, we had a vegetable garden, chickens… But after the first year, I deeply missed the city, the movement, seeing different faces. By then, I already had the idea of sustainability in my head, I was aware that it was very unsustainable to live so far away from work and travelling all the time by the car. Basically, all this depends very much on each individual’s personality, and if you live in a town and don’t need to travel too far, you have a much better quality of life than you could have in the city, but you have organize yourself well.

In fact, the concentration of population can be more sustainable in terms of building sewers, optic cables, public transport…

There are many ways to approach sustainability; everyone can find one that will work best with your circumstances or needs. In my case, at that particular time, living far from the city was not too handy, but perhaps in the future I might want to go back to the countryside… Now we have returned to Barcelona and we live in the neighbourhood of Poble Sec, I am very happy. It is all about various stages in life.

Let’s talk about sustainable fashion, one of the main axes of soGOODsoCUTE. How do you manage to dress ethically in Barcelona?

Well, I promote ethical fashion and lifestyle. But I’m not a purist at all because this is a movement that is still very new. So far, is not entirely possible to apply a 100% of it in your daily life. However, when I get dressed, it amuses me to think: “From what I am wearing, what things are ethical or sustainable? What is produced locally? How could I improve?” I take it as some sort of game.

Something is wrong if we cannot have a little bit of fun with fashion.

I agree! And slowly, I work towards what I think would be ideal. It’s a matter of priorities. Whenever I can, I try to buy second hand clothes: you can find pieces in very good condition at very low prices and it is worth to remove the taboos that still exist around this form of consumption. If there is something that already exists and it is fine, why shouldn’t we use it? Moreover, with the money you can save by buying second hand, you can invest in sustainable fashion.

Good formula. I think about the percentage of our lives we spend naked and my conclusion is that it might be really worth checking out where the garments we put over our skin, come from: just as we try to do with what we eat.

I never thought that, but it’s true. Maybe for some 23 hours a day or more (especially now in winter) we wear clothes that are probably sawn by people who is exhausted or poorly nourished or even by children. Imagine the stories hidden behind every stitch you wear on you, your t-shirt may have been sewn with an enormous anger. Moreover, how do certain chemicals found in the fabrics can affect you (pesticides, colourings…)? The skin is an organ that gradually absorbs everything you put on it.

Besides this, for what other reasons do you think it’s worth to know more about the sustainable fashion movement?

We live in a time of paradoxes. One of them is that we are a very individualistic society. However, we all end up wearing the same uniform that comes from all brands that mass produce. Sustainable fashion always produces in a limited way, the risk that you find another person wearing the same as you do, is practically none (laughs).

When things are massively produced, why can’t they no longer be sustainable?

Because then we are talking about large-scale industrialization with all it implies. Moreover, we all love that our work is valued and to to get a fair salary for it. Again: the workers in factories where a lot of the clothes we wear are made, not only they don’t have their rights respected, but very often it is directly their human rights what is not being considered.

Impossible to hope that certain garments can be made with a minimum of care or affection.

It is clear. Also, don’t you regret having bought something that loses all its shape after the first wash or when it is still new and suddenly a little hole appears or little threats start coming out of the seams? This happens because the quality is extremely low.

We are a generation that does not really know how to mend our garments and we end up getting rid of a lot of clothes that haven’t really been used.

This generates tons of waste that could be avoided with a little more awareness of all these elements. If you think carefully before buying anything: “do I really need it? Does it really fit?” At the end of the day, it comes down to managing resources in a way that will be fairer for all of us and for the planet. We are in a very interesting era where we are gradually developing trends that, little by little, should be improving the Earth. It cannot be otherwise, even if it is just for selfish reasons, we cannot continue abusing the planet! *

soGOODsoCUTE


Si sigues Barcelonogy, sabrás que hace tiempo que estoy interesada por la moda sostenible. El pasado mes de abril tuve la oportunidad de hablar con la diseñadora Virginia Rondeel y de poder asistir a la primer desfile de moda Ética y Sostenible de Barcelona. Quiero seguir explorando este movimiento que no cesa de atraer a un creciente número de ciudadanos cada vez más concienciados de las contradicciones que nos rodean a todos. Muchos estamos preocupados (u ocupados) buscando maneras de mejorar nuestro entorno mientras nos mejoramos a nosotros mismos: el blog soGOODsoCUTE es una plataforma que promueve la moda y el estilo de vida que respete tanto el seres humanos como el medio ambiente. Voy a conocer a su fundadora, la periodista Sonia Flotats (Barcelona, 1979), en pleno Casco Antiguo de Barcelona. Allí descubro a una hija del barrio gótico que es tremendamente vital, inquieta y que tiene las ideas muy claras.

Has nacido en el barrio gótico, tus padres nacieron en el barrio gótico…

… Y mis abuelos también nacieron en el barrio gótico.

Esto es poco común.

Cada vez pasa menos. El gótico está lleno de recién llegados, algunos son inmigrantes que poco a poco se han ido integrando, otros son extranjeros que viven aquí o gente que se aloja en apartamentos turísticos y suelen llevar una vida aparte. Esto último ha producido varios cambios. Cada vez hay tiendas más enfocadas a los visitantes y se están perdiendo los comercios utilitarios de toda la vida: la zapatería, la pescadería, mercería, la juguetería… Tiendas preciosas que siempre han estado allí, acaban siendo sustituidas por locales de souvenirs que aparecen con unos carteles, unas fachadas o unos escaparates sin ningún tipo de gracia.

Repercusiones estéticas graves.

Más bien sí, pero sobre todo son preocupantes las repercusiones prácticas para los vecinos de siempre. Muchos se han acabado marchando. Por ejemplo mi madre, que vive aquí, no encuentra un supermercado normal que no ofrezca unos precios extremadamente hinchados. A menudo existe la percepción de que el gótico es un barrio lleno de artistas bohemios o un decorado para turistas, pero también hay una comunidad de vecinos de toda la vida, gente trabajadora y normal que necesita los mismos servicios que puedes encontrar en cualquier otro barrio. De hecho, para mí, el barrio siempre ha sido un poco como un pueblo donde todos se conocen. Y hace años, cuando aún vivía aquí, tenía tendencia a no salir casi nunca, ahora creo que necesitaría hacerlo por causa de lo que te vengo comentando.

Dicen que para mucha gente que vive en el gótico existe como una barrera invisible (que quizás ahora se está empezando a difuminar) que pasa por la Vía Laitena, la Plaza Cataluña, las Ramblas y el Paseo Colón.

¡Es bastante cierto! Cuando era adolescente me pasaba lo mismo y quedar con los amigos en Gracia ya era como hacer toda una excursión, pero acabé rompiendo con esta dinámica: viví en el Born durante un tiempo y también en Vacarisses, un pueblo de 6000 habitantes situado a los pies de Montserrat.

Justamente muchos urbanitas suelen idealizar la vida en el campo o en el pueblo. A veces, yo también me imagino viviendo de un huerto y cuatro cabras en plena naturaleza. Creo que no aguantaría ni tres días… Pero, ¿cómo fue la experiencia para ti? ¿Influenció tu interés por todo lo que es sostenible o Slow?

Yo soy muy de Barcelona, pero me fui a Vacarisses con mucha ilusión para vivir con mi pareja, allí tenía el huerto, las gallinas… Pero, pasado el primer año, me añoraba muchísimo de la ciudad, del movimiento, de ver caras diferentes. Ya entonces tenía la sostenibilidad metida en la cabeza y era consciente de que es muy poco sostenible vivir tan lejos del trabajo y desplazarse todo el rato en coche. En el fondo, todo esto depende mucho de la personalidad de cada uno y, si vives en un pueblo y no necesitas desplazarte demasiado lejos, puedes tener una calidad de vida mucho mejor que la que se tiene en la ciudad, es cuestión de organizarse bien.

De hecho, la concentración de población debe ser más sostenible a nivel de construir alcantarillas, cables de fibra óptica, transporte público …

Hay muchas maneras de aproximarse a la sostenibilidad, cada uno puede encontrar aquella que le funcione mejor con sus circunstancias o necesidades. En mi caso y en ese momento concreto, vivir lejos de la ciudad no me resultó del todo práctico, pero seguramente dentro de un tiempo volveré a tener ganas de irme… Ahora que hemos vuelto a Barcelona y vivimos en el barrio del Poble Sec, estoy muy contenta. Todo son etapas.

Hablemos ahora de la moda sostenible, uno de los ejes principales de tu blog, soGOODsoCUTE. ¿Cómo consigues vestir de manera ética en Barcelona?

Bueno, yo promuevo la moda y el estilo de vida ético. Pero no soy nada purista porque es un movimiento que todavía es muy nuevo y, de momento, no es del todo posible aplicarlo al 100% en la vida de cada día. Eso sí, cada vez que me visto me divierte mucho pensar: “De todo lo que llevo, ¿cuántas cosas son éticas o sostenibles? ¿Qué se ha producido a nivel local? ¿Cómo podría mejorar?” Me lo tomo como una especie de juego.

Si no nos podemos divertir un poco con la moda, vamos mal.

¡Estoy de acuerdo! Y poco a poco, voy trabajando en dirección a lo que creo que sería lo ideal. Es una cuestión de prioridades. Siempre que puedo intento comprar ropa de segunda mano: se pueden encontrar piezas en muy buen estado a precios muy reducidos y vale la pena sacar el tabú que todavía existe alrededor de esta forma de consumo. Si hay algo que ya está allí y está bien, ¿porque no darle un uso? Por otra parte, con el dinero que puedes ahorrar comprando de segunda mano, puedes invertir más en moda sostenible.

Buena fórmula. Pienso en qué porcentaje de la vida pasamos desnudos y realmente, vale la pena mirar de dónde viene lo que nos ponemos sobre la piel, tal y como intentamos hacer con lo que ingerimos.

Nunca había pensado eso, pero es cierto. Quizás durante unas 23 horas al día o más (especialmente ahora en invierno) puedes llevar encima una ropa que seguramente ha sido cosida por gente agotada o mal nutrida o por niños. Imagina las historias que esconde cada puntada que llevas sobre ti, puede que tus camisetas hayan sido cosidas con mucha rabia. Por otra parte, ¿cómo te afectan los productos químicos (pesticidas, colorantes …) que llevan ciertos tintes? La piel es un órgano que, poco a poco, va absorbiendo todo lo que le pongas encima.

Aparte de estas razones, ¿por qué más crees que vale la pena conocer el movimiento de moda sostenible?

Vivimos en una época de paradojas. Una de ellas es que somos una sociedad bastante individualista, en cambio acabamos todos vistiendo con el mismo uniforme que surge de todas las marcas que producen en masa. La moda sostenible siempre genera producciones limitadas, el riesgo de que te encuentres a otra persona llevando el mismo que tú es prácticamente nulo (risa).

Cuando se fabrica en masa, ¿ya no se puede ser sostenible?

No, porque entonces ya estamos hablando de industrialización a gran escala con todo lo que ello implica. Por otro lado, a todos nos gusta que se valore nuestro trabajo y cobrar un sueldo digno. Otra vez: los trabajadores de las fábricas donde se produce mucha de la ropa que llevamos no sólo viven en condiciones donde no se respetan los derechos de los trabajadores, sino que muchas veces lo que no se respeta ya son directamente los derechos humanos.

Imposible pensar que piezas hechas en según qué condiciones puedan estar hechas con un mínimo de cariño.

Claro. Luego, ¿no te sabe mal cuando te compras algo y pierde toda su forma después del primer lavado o que aún está nueva y de repente se desfila toda una costura o le sale un agujero? Esto es porque la calidad es extremadamente baja.

Somos una generación que no sabe coser y acabamos tirando mucha ropa sin haberla usado demasiado.

Esto genera toneladas de residuos que quizás se podrían evitar con un poco más de conciencia de todos estos elementos. Si piensas con cuidado antes de comprar algo: “¿realmente lo necesitas? ¿Realmente te queda bien?” Al fin y al cabo todo se reduce en gestionar los recursos de una manera más justa para todos nosotros y para el planeta. Estamos en una época muy interesante en el que, poco a poco, se están desarrollando tendencias que deberían ir mejorando la tierra. No puede ser de otra manera, aunque sea por egoísmo, ¡no podemos seguir maltratando la Tierra así! *

soGOODsoCUTE


 

Si seguiu Barcelonogy sabreu que fa temps que estic interessada per la moda sostenible. El passat abril vaig tenir l’oportunitat de parlar amb la dissenyadora Virginia Rondeel i de poder assistir a la primera desfilada de moda ètica i sostenible de Barcelona. Vull seguir explorant aquest moviment que no para d’atreure un creixent nombre de ciutadans, cada vegada més conscienciats de les contradiccions que ens envolten a tots plegats. Molts estem preocupats (o ocupats) buscant maneres de millorar el nostre entorn mentre ens millorem a nosaltres mateixos: el blog soGOODsoCUTE és una plataforma que promou la moda i l’estil de vida que respecta tant el éssers humans com el medi ambient. Vaig a conèixer la seva fundadora, la periodista Sònia Flotats (Barcelona, 1979), en ple Casc Antic de Barcelona, on descobreixo una filla del barri Gòtic que és tremendament vital i inquieta i que té les idees molt clares.

Has nascut al barri Gòtic, els teus pares van néixer al barri Gòtic…

… I els meus avis també van néixer al barri Gòtic.

Això és poc comú.

Cada vegada passa menys. El Gòtic està ple de nouvinguts; alguns són immigrants que a poc a poc s’han anat integrant, altres són estrangers que viuen aquí o gent que s’allotja en apartaments turístics i sol fer una vida a part. Això ha produït diversos canvis. Cada vegada hi ha botigues més enfocades als visitants i s’estan perdent els comerços utilitaris de tota la vida: la sabateria, la peixateria, la merceria, la botiga de joguines… Tendes precioses que sempre han estat allà s’acaben substituint per locals de souvenirs que posen uns cartells, unes façanes i uns aparadors sense cap mena de gràcia.

Repercussions estètiques greus.

Més aviat sí, però sobretot són preocupants les repercussions pràctiques per als veïns de sempre. Molts han hagut d’acabar marxant. Per exemple, la meva mare, que viu aquí, no troba un supermercat normal que no tingui uns preus extremadament inflats. Sovint hi ha la percepció que el Gòtic és un barri ple d’artistes bohemis o un decorat per als turistes, però també hi ha una comunitat de veïns de tota la vida, gent treballadora i normal que necessita els mateixos serveis que pots trobar en qualsevol altre barri. De fet, per mi, el barri sempre ha estat una mica com un poble on tothom es coneix. I fa anys, quan encara vivia aquí, tenia tendència a no sortir gairebé mai; ara crec que necessitaria fer-ho per causa del que et comento.

Diuen que per a molta gent que viu al Gòtic existeix com una barrera invisible (que potser ara s’està començant a difuminar) que passa per la Via Laietana, la plaça de Catalunya, la Rambla i el passeig de Colom.

És bastant cert! Quan era adolescent em passava això mateix, i quedar amb els amics a Gràcia ja era com fer tota una excursió. Però vaig acabar trencant amb aquesta dinàmica, vivint al Born durant un temps i també a Vacarisses, un poble de sis mil habitants situat als peus de Montserrat.

Justament molts urbanites solen idealitzar la vida al camp o al poble. De vegades, jo també m’imagino vivint d’un hort i quatre cabres en plena natura. (Crec que no aguantaria ni tres dies…) Però, com va ser l’experiència per a tu? Hi va influir el teu interès per tot el que es sostenible o slow?

Jo sóc molt de Barcelona, però vaig marxar a Vacarisses amb molta il·lusió per viure amb la meva parella: Tenia l’hort, les gallines… Però, passat el primer any, m’enyorava moltíssim de la ciutat, del moviment, de veure cares diferents. Ja llavors tenia la sostenibilitat ficada al cap, i era conscient que era molt poc sostenible viure lluny de la feina i desplaçar-se tota l’estona en cotxe. En el fons, tot això depèn molt de la personalitat de cadascú, i si vius en un poble i no necessites desplaçar-te gaire lluny, pots tenir una qualitat de vida molt millor que la que es té a la ciutat, però t’has d’organitzar bé.
De fet, la concentració de població és més sostenible pel que fa a la construcció de clavegueres, el cablatge de fibra òptica, el transport públic…Hi ha moltes maneres d’aproximar-se a la sostenibilitat; cadascú pot trobar aquella que li funcioni millor d’acord amb les seves circumstàncies o necessitats. En el meu cas i en aquell moment concret, viure lluny de la ciutat no em va resultar del tot pràctic, però segurament d’aquí un temps tornaré a tenir ganes de marxar… Ara que hem tornat a Barcelona i vivim al barri del Poble-sec, estic molt contenta. Tot són etapes.

Parlem ara de la moda sostenible, un dels eixos principals de soGOODsoCUTE. Com aconsegueixes vestir de manera ètica a Barcelona?

Bé, jo promoc la moda i l’estil de vida ètics. Però no sóc gens purista perquè és un moviment que encara és molt nou i, de moment, no és del tot possible aplicar-lo al 100% en la vida de cada dia. Això sí, cada vegada que em vesteixo em diverteix molt pensar: «De tot el que porto, quantes coses són ètiques o sostenibles? Quines s’han produït a nivell local? Com podria millorar?» M’ho prenc com una mena de joc.
Si no ens podem divertir una mica amb la moda, malament.

Hi estic d’acord!

I a poc a poc, vaig treballant en direcció a allò que crec que seria l’ideal. És una qüestió de prioritats. Sempre que puc intento comprar roba de segona mà: es poden trobar peces en molt bon estat a preus molt reduïts, i val la pena treure els tabús que encara hi ha al voltant d’aquesta forma de consum. Si hi ha quelcom que ja existeix i ja està bé, per què no donar-li un ús? D’altra banda, amb els diners que pots estalviar comprant de segona mà pots invertir en moda sostenible.

Bona fórmula. Penso en quin percentatge de la vida passem despullats i, realment, val la pena mirar d’on ve el que ens posem sobre la pell, tal com intentem fer amb el que ingerim.

Mai no ho havia pensat, això, però és cert. Potser durant unes vint-i-tres hores al dia o més (especialment ara, a l’hivern) pots portar a sobre una roba que segurament ha estat cosida per gent esgotada o mal nodrida o per nens. Imagina les històries que amaga cada puntada que portes a sobre teu; és possible que les teves samarretes hagin estat cosides amb molta ràbia. D’altra banda, com t’afecten els productes químics (pesticides, colorants…) que porten certs tints? La pell és un òrgan que, de mica en mica, va absorbint tot el que li poses a sobre.

A part d’aquestes raons, per quines més creus que val la pena conèixer el moviment de moda sostenible?

Vivim en una època de paradoxes. Una d’elles és que som una societat bastant individualista; en canvi, acabem tots vestint el mateix uniforme que sorgeix de totes les marques que produeixen en massa. La moda sostenible sempre genera produccions limitades; el risc que et trobis una altra persona portant el mateix que tu és pràcticament nul. (Rialles).

Quan es fabrica en massa, ja no es pot ser sostenible?

No, perquè llavors ja estem parlant d’industrialització a gran escala, amb tot el que això implica. D’altra banda, a tots ens agrada que es valori la nostra feina i cobrar un sou digne. Una altra vegada: els treballadors de les fàbriques on es produeix gran part de la roba que portem no tan sols viuen en condicions que no respecten els seus drets com a treballadors, sinó que moltes vegades el que no es respecta ja són directament els drets humans.

Impossible pensar que peces fetes en segons quines condicions puguin estar fetes amb un mínim de delicadesa.

És clar. Després, no sap greu quan et compres alguna cosa i perd tota la seva forma després de la primera rentada, o quan la peça encara està nova i de sobte es desfila tota una costura o li surt un forat? Això és perquè la qualitat és extremadament baixa.

Som una generació que no sap cosir i acabem llençant molta roba sense haver-la fet servir gaire.

Això genera tones de residus que potser es podrien evitar amb una mica més de consciència de tots aquests elements, si penséssim amb cura abans de comprar: «Realment el necessites? Realment et queda bé?» Al cap i a la fi tot es redueix a gestionar els recursos d’una manera més justa per a tots nosaltres i per al planeta. Estem en una època molt interessant en què, a poc a poc, s’estan desenvolupant tendències que haurien d’anar millorant la terra. No pot ser d’altra manera; encara que sigui per egoisme, no podem seguir maltractant el planeta així!*

SoGOODsoCUTE

———————————–

Has gaudit d’aquest contingut?
Aquí pots donar suport a Barcelonogy:




O si ho preferiu, fer una aportació mensual: