Jordi Llauradó

Català Emprenedoria Sostenibilitat

Penseu que és massa idealista afirmar que, en la nostra societat, l’empatia està creixent? Vaig observant que cada vegada més persones busquen que les nostres accions actuïn d’acord amb valors tan positius com ara la sostenibilitat o el respecte cap als treballadors. Ara bé, no sempre és senzill trobar la manera de fer-ho, però sí que hi ha una drecera evident: mitjançant el consum. Tot allò que decidim comprar i, especialment, a qui ho comprem.

Avui respon el qüestionari Barcelonogy en Jordi Llauradó (Reus, 1970), gerent de La Tavella, una iniciativa que vaig descobrir gràcies a la suma de la meva afició als sucs i la meva escassa capacitat de carregar amb la compra. De seguida, em va sorpendre el seu pionerisme en fusionar la venda per internet de cistelles de fruita, verdures i altres aliments de producció local amb la integració social. Quedem per fer algunes fotos i, per variar, tinc també algunes preguntes. Primera, La Tavella rep subvencions? Ell explica que no hauriem d’esperar que l’administració ho solucioni tot, creu que caldria reequlibrar les ajudes de l’estat amb els recursos que es generen amb la venda dels propis productes. Per això, són necessàries la conscienciació i la complicitat dels consumidors. Li demano també sobre la RSC (Responsabilitat Social Corporativa) i debatim breument fins a quin punt és ètic permetre que això funcioni com a eina de marketing. (Debat que us animo a encetar si encara no hi heu pensat.) Afegeix que justament es tracta d’una reacció al fet de ser conscient de l’impacte que les empreses tenen en el funcionament social i també a que cada vegada som més curiosos, més exigents a l’hora de voler conèixer què hi ha rere allò que consumim. No ens conformem, tendim a buscar quelcom més: ens satisfà saber que rere una marca hi ha una ànima, un compromís que va més enllà del producte en sí mateix. És finalment inevitable mencionar uns preus que sovint ens semblen massa cars, però en Jordi planteja la pregunta següent: potser és que els altres són massa barats? Si mai hem estat en un hort, com podem saber realment el temps i l’esforç que hi ha rere cada poma, remolatxa o carxofa?

Un conjunt de qüestions que ens conviden a reflexionar mentre La Tavella, que ja fa gairebé una dècada que existeix, es consolida. No hem de dubtar que estem davant un cercle virtuós que a curt, mig i –especialment– a llarg termini, podrà beneficiar la nostra qualitat de vida, la nostra salut i la de la terra, la nostra consciència… En definitiva, aquelles forces que ens duen a construir una societat més sana. Barcelonins i gent d’arreu, alimentem-nos bé i siguem optimistes!

Ara, les respostes d’en Jordi al qüestionari Barcelonogy:

Què significa Barcelona per a tu?
Creativitat, dinamisme, llum, mar, anonimat, barreja, on han nascut els meus fills… On passen les coses.

Quina és la teva ocupació actual?
Gerent de La Tavella, una iniciativa d’economia social que combina el producte ecològic i la inserció laboral de persones amb discapacitat.

Un barri.
La Barceloneta.

Un recorregut.
Voltar pels carrerons de Ciutat Vella.

Un edifici.
El mercat de Sant Antoni, ara que està en obres es pot apreciar la bellesa del seu esquelet metàl·lic.

Una imatge.
Barcelona des de la Carretera de les Aigües.

Un record.
L’abraçada d’un desconegut després del gol d’Iniesta a Stanford Bridge en un bar de la Gran Via.

Un secret.
Dos secrets, tres secrets…

On menjar.
Restaurant Picatta, el millor arròs amb conill del món.

On comprar.
No sóc gaire d’anar de compres i el menjar el compro on-line. Com que m’agrada el vi recomanaré una botiga de vins del carrer Entença, casa Bardella, gent d’ofici i oferta amplíssima.

Una preocupació.
El canvi climàtic.

Una proposta de millora.
Potenciar el transport públic, limitar l’ús del transport privat i afavorir els vehicles elèctrics.