Fa poc més d’un any, a tot l’espectacle que cada floració primaveral ens ofereix a Vallvidrera, s’hi va afegir un nou element: gent de totes les edats passejant al sol, amunt i avall, gelat en mà. Debem aquesta encisadora imatge a la Lola Serrat, filla d’Aiguafreda i llebrenca d’adopció. Ella és l’emprenedora de la gelatareia Uaala que enguany ha celebrat el seu primer aniversari. Si encara no l’heu visitada, us recomano que us hi acosteu, no té pèrdua: Carrer de les Alberes 29, al costat de l’estació de Vallvidrera Superior. Allà, no només podreu adquirir alegria en un cucurutxo, entre d’altres llaminadures, sinó també descobrir un petit racó ple de detalls entranyables com ara un mural format pels retrats d’alguns veïns degustant les primeres boles de gelat ofertes per l’establiment. Seguiu llegint si voleu saber una mica més sobre la Lola i el Uaala.

uaala.1

Quina era la teva relació amb Vallvidrera abans de començar el Uaala?

Visc a Vallvidrera des de fa uns onze anys. Abans estava a Aiguafreda, d’on sóc, però per feina, pels clients, volia estar més a prop de Barcelona. Vaig descobrir aquest barri i de seguida em va agradar molt, vaig trobar una caseta i vaig instal·lar-hi la meva vivenda i estudi.

uaala.2

Quin tipus d’estudi?

De disseny gràfic i tèxtil.

Poc té que veure amb els gelats…

És una història curiosa. Fa uns quatre o cinc anys vaig organitzar uns tallers plàstics i tèxtils per nens durant el mes de Juliol i recordo que, amb molta calor, el darrer dia de curs, per celebrar el final del taller, volíem anar a prendre un gelat, però no vam poder trobar res per la zona. Vaig pensar que una gelateria a Vallvidrera estaria molt bé. En aquells moments, el local on sóc ara estava per llogar i, just quan vaig voler anar a mirar-lo per veure com era, em van avisar que ja s’havia llogat. Van posar-hi un magatzem de ciment i em vaig oblidar.

uaala.3

Fins…

Circumstancies de la vida, ara visc a la cantonada i anava observant la quantitat de gent que hi havia davant la parada de l’autobús que va al Tibidabo. Em vaig enrecordar del projecte i pensava, “ostres, aquell local, com a gelateria, hagués estat bé”. Just llavors em va venir una amiga per avisar-me que el local es deixava, que si encara m’interessava… La feina de dissenyadora estava baixant molt i buscava un canvi per poder continuar la meva vida aquí a Vallvidrera.

uaala.4

Van sorgir tota una sèrie de coincidències…

Exactament, perquè jo no tenia previst en absolut muntar una gelateria en aquest moment de la meva vida, però com que visc a prop i el local va quedar lliure, vaig decidir probar-ho. Van ser uns moments complicats perquè de recursos econòmics en tenia pocs.

Com vas concebre la botiga?

El primer que vaig tenir clar és que volia que fos una gelateria i sabia molt bé d’on treuria el gelat. Coneixia la gelateria DelaCrem al Carrer Enric Granados, m’agradava molt. Vaig contactar ràpidament amb el noi que fa el seus gelats… Ell treballa en un obrador petitet i primer em va dir que no perquè tenia por de no poder servir-me, però quan li vaig explicar que estaria en un lloc petit, que tampoc era a Les Rambles o a la Barceloneta, finalment em va dir que sí.

uaala.5

Bingo.

Per mi ha estat tot absolutament nou: saber el què és una nevera, com funciona, com es posa una bola de gelat… Coses tontes, però que no havia fet mai. Com a mínim vaig tenir la sort de trobar algú que sapigués fer un bon gelat.

I què em pots dir de la creació del disseny de l’interior?

Clar, jo sóc dissenyadora, però crear un espai era una novetat per a mi també. Es va haver de fer tot nou: no hi havia claveguera, no hi havia aigua, ni llum. Tota una aventura fins que vam aconseguir inaugurar el 15 d’abril, després de Setmana Santa.

Com vius l’experiència de treballar de cara al públic?

Una altra de les moltes novetats, abans tampoc ho havia fet mai. És molt satisfactori perquè tothom et ve molt contenta, estan passejant, és el seu moment d’oci i prendre un gelat sempre fa il·lusió, no? La gent no para de regalar-me somriures, especialment els nens, és brutal quan veuen els gelats…

Quina diries que ha estat doncs la resposta dels veïns?

Crec que la gent està molt contenta de tenir una geladeria aquí.

uaala.6

I amb una estètica tan cuidada i personal…

Bé, això, no sé… M’ha sortit així, no hi ha cap pretensió. Sí que els turistes venen aquí i fan moltes fotos, sí, a la gent li agrada.

L’ambient és molt acollidor.

La gent m’ho ha dit, especialment, a l’hivern.

Clar, perquè què fa una gelateria a l’hivern?

Sí, l’estiu va anar millor del que m’esperava perquè quan comences no saps mai gaire com anirà i ja tens molt clar que costarà un temps d’arrencar, però la veritat és que molt bé. Entre la suma dels turistes i la de la gent d’aquí, ha funcionat. També va ser un regal que fes un estiu tan calorós i un bon temps que va durar gairebé fins Nadal. Durant l’hivern, amb els gofres, la xocolata, els tés, doncs potser el resultat no és com durant l’estiu, la diferencia és important, però estic contenta igualment.

Doncs espero que el Uaala segueixi aquí durant molts, molts estius i hiverns més!*

uaala.8

Text d’inici i fotos: Gabriela Zea Nadal

Si vols ajudar a garantir la continuïtat i la independència de Barcelonogy, pots fer un donatiu:




O si ho prefereixes, una aportació mensual: