Natalie Capell, Barcelonogy.1

Natalie Capell, Barcelonogy.3

Natalie Capell, Barcelonogy.4

I am interested in fashion that doesn’t follow trends. Timeless Barcelona, I already wrote a little about this subject in the Circus Raluy’s article and now I continue in reference to Natalie Capell’s show that took place on the 28th January in the Born Market. The models were walking barefoot among XVIII century ruins and that iron roof, so typical from the XIX th, at the rhythm of musics that transported the spectator to other times. The designs: ethereal tulles and embroideries in colours of cream, light pastel green and black, seemed to have emerged from a fable with gothic elements. Observing those models and their delicate postures, it was easy to imagine stories of strong and confident women (it takes a certain character to run away from fads) living in old theatres filled with velvet curtains, investigating in attics, escaping through ancient narrow streets, lying in gondolas, reading Voltaire by the fire, watercolour painting in a greenhouse, kissing in bell towers… If all this imaginary seems appealing to you, do not hesitate to visit Natalie Capell’s shop in Barcelona (carrer de la Carossa, 2. Born).


Me interesa la moda que no sigue la moda. La atemporalidad en Barcelona, ya la mencioné en el articulo sobre el Circo Raluy, y ahora sigo con este tema en referencia al desfile de Natalie Capell que tuvo lugar el pasado 28 de Enero en el Mercado del Born. Las modelos caminaban descalzas entre ruinas del siglo XVIII y aquella cubierta de hierro tan característica del XIX, al ritmo de unas músicas que transportaban a otros tiempos. Los diseños: tules etéreos y bordados en colores crema, verde pastel o negro, parecían salidos de una fábula con elementos góticos. Observando a las modelos mientras desfilaban con sus posturas delicadas, era fácil imaginar historias de mujeres fuertes y seguras (es necesario un cierto carácter para situarse al margen de las últimas tendencias), viviendo en antiguos teatros rodeadas de cortinas de terciopelo, investigando en desvanes, escapando por viejos callejones estrechos, paseando en góndolas, leyendo a Voltaire junto al fuego, pintando acuarela en invernaderos, besando en campanarios… Si os seduce todo este imaginario, no dudéis en visitar la tienda de Natalie Capell (en la calle de la Carassa, 2 del Born.)


M’interessa la moda que no segueix la moda. L’atemporalitat a Barcelona, ja vaig mencionar-la a l’article sobre el Circ Raluy, i ara segueixo amb aquest tema en referència a la desfilada de Natalie Capell que va tenir lloc el passat 28 de gener al Mercat del Born. Les models caminaven descalces entre les ruïnes del segle XVIII i aquella coberta de ferro tan típica del XIX, al ritme d’unes musiques que transportaven a altres èpoques. Els dissenys: eteris tuls i brodats en colors crema, verd pastel i negre, semblaven sortits d’una faula amb elements gòtics. Observant a les models mentre desfilaven amb les seves postures delicades, era fàcil imaginar històries de dones fortes i segures (cal un cert caràcter per a ser capaç de situar-se al marge de les darreres tendències), vivint en antics teatres envoltades de cortines de vellut, investigant en golfes, escapant per vells carrerons estrets, passejant en góndoles, llegint Voltaire a la vora del foc, pintant aquarel·la en un hivernacle, besant en campanars… Si tot aquest imaginari us sedueix, no dubteu en visitar la botiga de Natalie Capell (al Carrer de la Carassa, 2 del Born).