I am in Plaza Catalonia and from there, I walk down the Rambles, I turn left and enter the busy Portaferrissa street. A few meters further, I take the small -and nevertheless popular- carrer Petritxol: it leads me to the Pi Square (Pi means ‘pine tree’ in Catalan) and to the gothic façade of its Church. I’ve done this route hundreds of times, but after climbing up the 54-meter tall tower and seeing all these streets from above, it will all have a new meaning. This year, the Basilica del Pi has been open to the public thanks to Ad Sentia, a project managed by Montse Sacasas (1976) that offers tours around places in the temple that usually are closed to the public. Part of the profits that the company generates, will go to the restoration of the Basilica: a good example of how a private initiative can help improve the heritage that belongs to all of us.

 

DSC05529

DSC05526

DSC05432

DSC05435

DSC05487

DSC05516

DSC05500

DSC05521

DSC05505

«The people who live in this district has always cherished this Church»

 

What does Ad Sentia mean?

In Latin, it means ‘from the senses’.

It is also the name of the project you have started. Why have you chosen it?

Because the visits we organize at night time in the Basilica del Pi are sensory. They are a journey through time that takes you to parts of the building such as the sacristy or the bell tower that normally are not open to the public. But this journey is not only through history, it is also through the senses: light or smell, are some of the elements that make the journey so whole and special.

How did you come up with this idea?

For seven years I worked as a management secretary in various companies based in Spain and Germany. Then, I took a break and went to Majorca to study film. It was a great experience because I was able to develop my interest in sound and image. I can now apply everything I learned in Ad Sentia.

What process did you follow in order to get to create your own company?

After Mallorca, I started working in the Government, but the cuts started and I became unemployed. While I was rethinking my future career, I joined Barcelona Activa, a platform that I truly appreciate. I wanted to create a company that helped people get engaged in our history and my brother, who is the curator and archivist of the Basilica del Pi, suggested that it could be very interesting to create guided tours and other experiences around the amazing and unusual spaces that exist in this church. From there, we decided to take the project forward.

Tell me about the other people you collaborate with, please.

Pablo is with me coordinating all the project’s logistics, we met in Barcelona Activa and he has been involved from the beginning. There is also my brother, Jordi Sacasas, who takes care of the historic aspects. Besides, we work with actors, musicians, filmmakers and even perfumers. Our aim is to create guides that have an unusual approach, allowing people to experience these spaces from their emotions and also to share the religion and spirituality present in the temple, in a universal way. This is a totally new concept in Barcelona.

The idea of universality is very interesting. Often, some people don’t dare to enter certain temples if they don’t belong to their own religion.

This can happen, certainly. But religion is an anthropological feature, regardless of each person’s individual beliefs. During the tour, we look at some of the symbols in the basilica and we see that what they symbolize is also present in all cultures and religions. An example of this idea would be the incense that represents the material that by the process of burning becomes smoke: a symbol of the connection to the afterlife. It is a via pulchritudinous and a Gentile’s Atrium.

Apologies, my Latin is very limited.

The via pulchritudinous is a contemporary way to explain religion and the Church, focussing in its art and its beauty. The Gentiles’ Atrium is where we invite different nationalities and religions to understand ours, or in this case, the one represented in the Basilica del Pi. Of course, we invite people from everywhere, whether they are believers or not, the knowledge of our history and the beauty of this building is open to everyone.

Before you started with Ad Sentia, what did the Pi represent for you?

The Pi has always been a community that has had its doors open to all kinds of people. This church has traditionally been the property of the people; it didn’t belong to the diocese or to the Church. Many centuries ago, the various guilds of workers who were based in the area, came to have their meetings in here. In 1936, during the Spanish Civil War, the neighbours kept the basilica’s relics in their home to protect them from looting and when the war ended, the returned all of them. People here have always cherished this church.

Hopefully, from now on, a lot more people will be able to enjoy and appreciate it!

DSC05542

Ad Sentia


Me acerco hasta Plaza Cataluña, bajo por las Ramblas, giro por Portaferrissa y cojo la calle Petritxol; al final, me espera la Plaza del Pi (‘pi’ significa ‘pino’ en catalán) y la imponente fachada de su Iglesia. He realizado este recorrido cientos de veces, pero después de subir al campanario y contemplar todas estas calles desde una altura de 54 metros, tendrá un significado nuevo. Este año, la Basílica del Pi se ha abierto al público gracias a Ad Sentia, proyecto dirigido por Montse Sacasas (Barcelona, 1976) que ofrece visitas guiadas por los rincones del templo que, hasta ahora, sólo podían ser frecuentados por a unos pocos. Parte de los beneficios que la empresa generará, se destinarán a la restauración de la Basílica: un buen ejemplo de cómo una iniciativa privada puede ayudar a mejorar el patrimonio que pertenece a todos.

«La gente del barrio aprecia mucho esta Iglesia»

¿Qué significa Ad Sentía?

En latín, Ad Sentía significa ‘desde los sentidos’.

También es el nombre de la empresa que has empezado. ¿Por qué lo has elegido?

Porque organizamos visitas sensoriales por la Basílica del Pi: se trata de hacer un viaje a través del tiempo pasando por lugares del edificio como la sacristía o el campanario que normalmente no están abiertos al público. Pero este recorrido no sólo se hace a través de la historia, también mediante elementos como la luz o los olores.

¿Cómo llegaste a esa idea?

Durante siete años trabajé como secretaria de dirección en empresas de España y de Alemania, luego lo dejé para ir a Mallorca a estudiar Audiovisuales. Fue una gran experiencia porque pude desarrollar mi interés por la imagen. Ahora puedo aplicar todo lo que aprendí en Ad Sentia.

¿Qué proceso seguiste para llegar a crear tu empresa?

Después de Mallorca empecé a trabajar en la Generalitat, pero con los recortes que hubo me quedé en el paro. Mientras replanteaba mi futuro profesional, me apunté a Barcelona Activa, una plataforma que realmente agradezco. Desde allí, analicé mi entorno y me surgió la idea de crear una empresa que pudiera acercar la historia a las personas. Mi hermano es el conservador y archivero del Pi, me comentó que el campanario era un espacio casi en desuso y que podría tener mucho interés para crear visitas guiadas u otras experiencias. A partir de ahí, decidimos sacar el proyecto adelante.

¿Quién forma el equipo?

Pablo que está conmigo coordinando toda la parte de logística, nos conocimos en Barcelona Activa y está implicado con el proyecto desde el principio. También está mi hermano, Jordi Sacasas, que lleva toda la parte histórica. Aparte de eso colaboramos con actores, músicos, realizadores e incluso perfumistas. Hemos querido crear unas guías diferentes de lo habitual, que se aproximen a los sentidos, viviendo el espacio desde los sentidos y las emociones, acercarnos a la religión desde lo que tiene de universal, un concepto muy nuevo en Barcelona.

El tema de la universalidad es muy interesante. A menudo, alguna gente no se atreve a entrar en los templos si no pertenecen a su propia religión.

Es cierto que esto puede pasar, pero la religiosidad es una característica antropológica, independientemente de cuáles sean las creencias individuales de cada uno. Nosotros vemos algunos de los símbolos que se encuentran por la basílica, observamos lo que representan y vemos cómo están presentes en todas las culturas y religiones. Un ejemplo de ello es el incienso: representa la materialidad que mediante la quema se convierte en humo, símbolo de la conexión con el más allá. Es una vía pulchritudinis y un atrio de los gentiles.

Disculpas, mi latín es muy limitado.

La vía pulchritudinis es una manera de transmitir la religión y la Iglesia desde la contemporaneidad y desde la belleza del arte que involucra. El atrio de los gentiles, es el lugar donde se invita a diferentes nacionalidades y religiones a entender nuestra o, en este caso, la que representa la Basílica del Pi. Nosotros invitamos a visitarla a personas de todas partes, sean creyentes o no, el conocimiento de nuestra historia y de la belleza de este edificio está abierto para todos, por supuesto.

Antes de que empezaras Ad Sentia, ¿qué representaba el Pi para ti?

El Pi siempre ha sido una comunidad con las puertas muy abiertas a gente de todo tipo, esta iglesia tradicionalmente ha sido propiedad del pueblo, ni del obispado ni de la Iglesia. Siglos atrás, los diferentes gremios de trabajadores venían a hacer sus reuniones en este espacio. Durante la Guerra Civil, los vecinos se llevaron las reliquias de la iglesia a su casa para protegerlas de los saqueos y cuando la guerra terminó, las devolvieron. La gente del barrio aprecia mucho a esta iglesia, la siente como suya.

Pues esperamos que a partir de ahora mucha más gente pueda llegar a conocerla y apreciarla.

Ad Sentia


M’acosto fins a la plaça de Catalunya, baixo per la Rambla, giro pel carrer de la Portaferrissa i agafo el carrer de Petritxol; al final, m’espera la plaça del Pi i la seva església. He fet aquest recorregut centenars de vegades, però després de pujar a la torre del Pi i contemplar tots aquests carrers des de l’alçada, tindrà un significat nou. Aquest any, la Basílica de Santa Maria del Pi s’ha obert al públic gràcies a Ad Sentia, el projecte dirigit per la Montse Sacasas (Barcelona, 1976) que ofereix visites guiades molt poc comunes pels racons del temple que, fins ara, només podien ser freqüentats per a uns pocs. Part dels beneficis que l’empresa generarà es destinaran a la restauració de la Basílica: un bon exemple de com una iniciativa privada pot ajudar a millorar el patrimoni que pertany a tothom.

«La gent del barri s’estima aquesta església»

Què vol dir Ad Sentia?

En llatí, Ad Sentia vol dir ‘des dels sentits’.

També es el nom de l’empresa que has començat. Per què l’has escollit?

Sí. Organitzem visites sensorials per la Basílica de Santa Maria Pi: es tracta de fer un viatge a través del temps passant per llocs de l’edifici com ara la sagristia o el campanar que normalment no estan oberts al públic. Però aquest recorregut no només es fa a través de la història, també mitjançant elements com la llum o les olors.

Com vas arribar a aquesta idea?

Durant set anys vaig treballar com a secretària de direcció a empreses de l’Estat espanyol i d’Alemanya. Després vaig deixar-ho per anar a Mallorca a estudiar comunicació audiovisual. Va ser una gran experiència perquè vaig poder desenvolupar el meu interès per la imatge. Ara puc aplicar tot el que vaig aprendre a Ad Sentia.

Quin procés vas seguir per arribar a crear la teva empresa?

Després de Mallorca vaig començar a treballar a la Generalitat, però amb les retallades em vaig quedar a l’atur. Mentre replantejava el meu futur professional em vaig apuntar a Barcelona Activa, una plataforma que realment agraeixo. Des d’allà, vaig analitzar el meu entorn i em va sorgir la idea de crear una empresa. El meu germà és el conservador i arxiver del Pi i em va comentar que hi havia un espai buit que podria tenir molt d’interès per crear visites guiades o altres experiències. A partir d’aquí, vam decidir tirar el projecte endavant.

Qui forma el vostre equip?

El Pablo, està amb mi coordinant tota la part de logística, el vaig conèixer a Barcelona Activa i està implicat en el projecte des del principi. També hi ha el meu germà, el Jordi Sacasas, que porta tota la part històrica. A part d’això col·laborem amb actors, músics, realitzadors i fins i tot perfumistes. Hem volgut crear unes guies diferents del que és habitual, aproximant-nos als sentits, vivint l’espai des de les emocions, i acostar-nos a la universalitat de la religió, un concepte molt nou a Barcelona.

El tema de la universalitat és molt interessant. Sovint, alguna gent no gosa entrar als temples si no pertany a la seva religió corresponent.

És cert que això pot passar, però la religiositat és una característica antropològica, independentment de quines siguin les creences individuals de cadascú. Nosaltres mirem alguns dels símbols que es troben per la basílica, observem el que representen i veiem com estan presents en totes les cultures i religions. Un exemple d’això és l’encens, que representa la materialitat que mitjançant la crema esdevé el fum, símbol de la connexió amb el més enllà. És una via pulchritudinis i un atri dels gentils.

Disculpes, el meu llatí és molt limitat.

La via pulchritudinis és una manera de transmetre la religió i l’Església des de la contemporaneïtat i la bellesa de l’art que involucra. L’atri dels gentils és el lloc on es convida a diferents nacionalitats i religions a entendre la nostra o, en aquest cas, la que representa la Basílica del Pi. Nosaltres convidem a visitar-la persones de tot arreu, siguin creients o no: el coneixement de la nostra història i de la bellesa d’aquest edifici és obert per a tothom.

Abans de que comencessis Ad Sentia, què representava el Pi per a tu?

El Pi sempre ha estat una comunitat amb les portes molt obertes a gent de tota mena. Aquesta església tradicionalment ha estat propietat del poble, no del bisbat ni de la l’Església. Segles enrere, els diferents gremis de treballadors venien a fer les seves reunions en aquest espai. Durant la Guerra Civil, els veïns van emportar-se les relíquies de l’església a casa seva per a protegir-les dels saqueigs i quan la guerra va acabar les van tornar. La gent del barri s’estima aquesta església.

Doncs esperem que a partir d’ara molta més gent la pugui conèixer i estimar! 

Ad Sentia