Going to the passatge Tubella is like travelling back in time. This already anticipates the journey we are about to take through the works of Gaudí guided by Luis Gueilburt (Buenos Aires, 1950). In his workshop, I realize that even if he has been studying the Barcelonian genius for decades, there is no influence in Gueilburt’s sculptures. Or perhaps there is… Our conversation focuses precisely on the ambivalence with which Gaudí has been perceived over the years, a point of view that tells us a lot about the city because, as Luis tells me, ‘Barcelona and Gaudí are the same thing’.


«Gaudí belongs to everyone and to anyone at the same time.»

You were saying that Barcelona is being squeezed like a cow? But, is this a recent phenomenon?

Not exactly, it began with the Olympics… We have a skinny cow now. I don’t know if this will last a much longer. My feeling is that tourism has been an easy way of making money and it hasn’t been done with any depth or seriousness. This will eventually kill the goose that lays the golden eggs. Now it seems that someone wants to fix this and try to bring a more quality tourism, but this is something that cannot be changed from one day to the other. With Gaudí (1852-1926) has happened the same.

In what sense?

He has given an enormous amount of easy money to the city and, therefore, nobody has cared about investigating, and finding out what the spirit of the artist is really like, not just the part shinny part. Brightness is easy to maintain, you just polish a little and it’s ready, but we also must take care of that inner glow that is the true essence of the artist. Great artists tend to be classified as ‘geniuses’, but a genius is actually a character made of smoke that comes out from Aladdin’s lamp, a great artist is much more and Gaudí was much more, if he was only made out of smoke, he would have never achieved such a success.

Can you tell us where is the true essence of Gaudí?

Yes, it is in many of his works that I will describe now. For example, tourists are happy to take a photo in front of the dragon of the Güell Park, but Gaudí is represented in anything but that dragon. It is displayed there as a mere decoration, when in reality it is the Gargoyle of a deep cistern which stored water to irrigate all the gardens of the Park. This cistern is not being used nor, as far as I am concerned, being explained. However, it can explain the greatness of Gaudí: an aesthetic element that is integrated with an irrigation system that allowed you to save water so that the Park could be such and not the bare mountain that was there originally. That is a great achievement that fused architecture, engineering, ecology, but nonetheless people go there to wet their hands in a faucet that was put under the dragon in an incidental way; I do not know to what extent they are aware of its meaning.

I see.

Another example, the famous Sagrada Familia. Of what Gaudí had originally planned, there just 20% remains It is a huge, monumental and impressive work at the technical level, but it no longer has the real spirit of Gaudí. There is only that percentage, but not everything. There are much smaller, more interesting works that are not being publicized because they do not give enough money.

We can try to reclaim them here. Allow me to do the exercise of seeing how many works of Gaudí in Barcelona I am able to mention? Let’s see: Park Güell, Palau Güell, la Pedrera, Casa Batlló, the Sagrada Familia, the Casa Vicens, Bellesguard… I think that’s all. The seven wonders.

Well, we have ninety-three documented works by Gaudí. But not all of them are buildings, there is also furniture, pergolas, projects… For example, the metallic spider web in the garden of the Vicens House where the water passed creating a perpetual rainbow, according to the light, giving a projection on the wall. Wonderful. Or, the project for the lighting of the sea wall. The idea of Gaudí was to build eight monuments as big as the statue of Columbus from Montjuic to the river Besòs. That pretentious, almost pharaonic Gaudí excites me a lot and very few people know of him. Other projects, like the public toilets on the Ramblas, where the ladies’ toilets were twice as large that those of the gentlemen’s. That kind of practical details are always present in the work of Gaudí. Although they weren’t made, I think that it is very important to know such projects existed in order to understand the creator’s essence.

In addition to all that, I am sure there are other interesting Gaudí buildings in Barcelona that I haven’t mentioned above.

Yes, for example, the Calvet house, in carrer (Street) Caspe 48. It wasn’t sold to tourism, the owners kept it for themselves and in the lower part there is a restaurant where formerly was located the family textile store. If you look at the details, you will see that it is a very early Gaudí, with a baroque style that has nothing to do with the works he generated later, but that’s the first large estate that he built in 1900 and it has a prize from the Town Hall, the only one that received while he was leaving. Then there is also the Teresianas School, it is all by Gaudí except the church and enlargement, which was done a few years ago, imitating his style (nobody said anything). Until recently it was said that Gaudí had followed a construction that was already raised to the first floor, but some students of mine and I demonstrated that the whole building is his, he only found the foundations ready, but since the building has no curbs, people believed it wasn’t his. The fact that it is a school, makes visiting it quite difficult. This enriches and impoverishes the work at the same time.

In any case, this hinders the dissemination of the true essence you were mentioning before.

Well, I don’t think that is the key problem, but in the end… One way that people can visit the works of Gaudí is by turning them into restaurants, thus are open to the public, but sheltered from the masses. This occurs with el Capricho de Comillas, the Güell cellars in Garraf, the Casa Calvet… But that still remains as a problem in the long run: the fact of wanting to monetize Gaudi, I do not know to what extent it can end up by affecting structures of these buildings that were not designed for such transit of people.

Lets continue with that sheen of Gaudí, how can we continue investigating in this peculiar spirit?

For me, the most interesting thing that he has is that he is not really just an architect, an artist, or an engineer… He got an architecture title, yes, he made buildings, too, but beyond that he was a complete man, like Leonardo Da Vinci. He became interested in art and all the science in the world. Recently I started to make a list of subjects of which he became quite a master. Only at the level of science, there are about fifteen chapters: he studied deeply geology, hydraulics, anatomy, zoology, astronomy, and more disciplines which he later applied in its architecture. He was very ambitious, in the best sense of the word: because of his knowledge cravings and the will to build everywhere.

You could say that, in this sense, he made himself the master of Barcelona.

Indeed, he achieved a huge presence that today remains more than ever. But look how he conceived his projects: with the Sagrada Família, he wanted to build the world’s largest church and placed it more or less in the centre of which is the current Barcelona (between the sea, the Tibidabo, the Besòs river and Montjuïc). What we now call the Sagrada Familia neighbourhood, in 1870 was Sant Martí de Provençals, a 600 inhabitants village on the outskirts of the city. This is one demonstration of how visionary was Gaudí, he had already imagined how the city was going to expand, the choir of the Holy family was designed to have 1500 people in it!

He was even capable to anticipate the demographic changes!

Another example, the Colonia Güell, which is located about 12 km from the Plaça (square) de Francesc Macià, same thing similar happened there. If you draw a straight line from the Diagonal, you get to the door of the Colònia Güell which is really very close, but as it belongs to Santa Coloma de Cervelló, and that sounds far away, people gets scared and they won’t go, so that is the only place where I can still spend some quiet time alone with Gaudí. But, as I said, he also envisioned that the area now called Zona Universitaria and its surroundings would also end up being urbanized.

In fact, I think there is also something by Gaudi around there…

Of course, the finca Güell, next to the Royal Palace which Eusebi Güell gave to the King in the early XX century. Gaudí designed the stables and the Hercules fountain in the gardens. At that time the Diagonal ended in Francesc Macià, when Güell gave the estate to the King, he did so with the intention of setting up a road to facilitate the transport of goods from his factory, the Colònia Güell, to the harbour. Gaudí had widely contributed in that plan.

I did not know this, so many secrets that hide behind the buildings.

Yes, everything I know about Barcelona, I have learned it through Gaudí. Barcelona and Gaudí are the same. I arrived from Argentina, and how couldn’t I get fascinated by Gaudí? You’re enter in his world, start investigating, it is a bottomless pit. You look at those buildings and you’ll discover their greatness not only in the technical and aesthetic level, also for the genius that created the true luxury, not with gold faucets, but looking for the comfort of its inhabitants, hygiene, details like the size of the windows according to their orientation, ergonomic seats… What today we call Feng shui, he already had it!

You have studied Gaudí deeply, but seeing your sculptures, I do not see a clear influence…

No, there isn’t. Well, I am now fascinated with a tiny jar I found tangled up in branches, it is made with mud by an insect that uses it as a warehouse for storing food. Perhaps I have acquired this observation of nature through him. But beside these details, no, there is no influence. In fact for a long time I separated clearly in my CV clearly my work as a sculptor from my studies about Gaudí because this city has a tremendous love-hate relationship towards him.

I do not understand what you mean by the love-hate Barcelona feels towards Gaudí. I have never been aware of that.

Maybe your generation hasn’t been influenced by those ideas. But for a long time Gaudí was regarded in a certain way because of his devotion to religion, its Catholic fervour, his right wing political ideas, etc. So the more ‘progressive’ people, colloquially speaking, had quite disowned him. When I arrived here in the early 1980s, people wanted to get rid of religion, Franco… All that was associated with Gaudi, he was perceived as something belonging to the old times innovation meant something else. Somehow, studying him closed a few doors. In 1992, I did a show called ‘Gaudir Gaudí’ (to enjoy Gaudí) where I exhibited original ceramics that were being tired while making renovations at the Park Güell. They restored the Park and there was no control, they plucked ceramics because they were worn out or whatever and hey threw them. I did my best to rescue them.


Gaudi belongs to everyone and to anyone at the same time. In this city there is a Foundation Tàpies, a Miró Foundation, Dali became a foundation too so that his work wouldn’t get lost. Today Gaudí doesn’t have his own foundation. I created the Centre of gaudinist studies thinking that could be converted into a Foundation, but there has been no interest.

Strange… With the money his work brings to the city… I understand that in the 80s he could be deemed as old fashioned, but in the 21st century we should already have gone over that… Strange… Perhaps the whole thing is like a big circus, isn’t it? As he is so attractive, so commercial, why would someone invest money in something that is already profitable?

La Pedrera has its own Foundation, but doesn’t do much about Gaudí. I remember that in the 1980s it was so dirty that your hand ended up all sticky if you passed over its façade. Then it was fixed because it generates income and it must be kept in a good condition that is why its foundation was created. The tourist bubble can burst, as the real estate or even the cultural bubbles did. If you want to bring a quality tourism, it would be great that one of the main attractions of the city, such as Gaudí, was covered by a serious institution such as an hypothetical Gaudí foundation. That would be quite necessary.∗

Here you can see Luis’ webpage.
He also has two blogs. Here you can check the first, about Gaudí.
And here, the second, about his other work.

Llegar al pasaje Tubella es como hacer un pequeño viaje en el tiempo que ya anticipa aquel en el que nos guiará Luis Gueilburt (Buenos Aires, 1950) a través de la obra de Gaudí. En su taller, observo que a pesar de haber estado estudiando al genio barcelonés durante décadas, las esculturas de Gueilburt no están influenciadas por él. O quizás sí… Nuestra conversación se centra justamente en la ambivalencia con la que Gaudí ha sido percibido a lo largo de los años, un punto de vista que nos habla mucho de la ciudad porque, como me dice Luis, ‘Barcelona y Gaudí son la misma cosa’.

“Gaudí pertenece a todos y a nadie al mismo tiempo.”

¿Decías que Barcelona está siendo exprimida como una vaca? Pero, ¿crees que esto es un fenómeno reciente?

No exactamente, empezó con los juegos olímpicos… Ahora ya es una vaca delgadita. No sé si esto podrá durar mucho tiempo más. El turismo es algo fácil y, mi sensación, es que no se está llevando con profundidad ni con seriedad. Esto a la larga, mata a la gallina de los huevos de oro. Ahora parece que se quiere arreglar esta situación e intentar traer a un turismo de más calidad, pero esto es algo que no se puede cambiar de un día al otro. Con Gaudí (1852-1926) ha pasado lo mismo.

¿En qué sentido? 

Ha dado mucho dinero fácil por lo tanto nadie se ha preocupado de investigar, de cuidar realmente lo que es el espíritu del artista, no solamente la parte que brilla. El brillo es fácil de conservar, se pule y ya está, pero también hay que cuidar ese brillo interior que realmente forma la esencia del artista. Los grandes artistas suelen ser clasificados como ‘genios’, pero el genio en realidad es un personaje de humo que sale de la lámpara de Aladino, un gran artista es mucho más y Gaudí era mucho más, si solo fuera de humo no hubiera podido alcanzar el éxito que tuvo.

¿Puedes intentar contarnos dónde está la verdadera esencia de Gaudí?

Pues en muchas de sus obras que ahora te contaré. Por ejemplo, los turistas se contentan sacarse una foto delante del dragón del parque Güell i Gaudí es todo menos ese dragón que parece que está puesto allí de decoración, cuando en realidad es la gárgola de una cisterna profunda que almacenaba el agua para regar todos los jardines del parque. Esta cisterna ni se está usando ni se está explicando al público. Sin embargo allí está la grandeza de Gaudí: integrar un elemento estético como el dragón con un sistema de regadío que permitía ahorrar agua para que el parque pudiera ser tal y no la montaña pelada que estaba allí originalmente. Ese es un gran logro que fusionaba arquitectura, ingeniería, ecología, pero sin embargo, la gente va allí a mojarse las manos en un grifo que pusieron debajo del dragón y se quedan en la anécdota; no sé hasta qué punto son conscientes de por qué hay una fuente allí.

Ya veo. 
Otro ejemplo, la Sagrada Familia. De lo que planeó Gaudí ya solo queda un 20% de lo que pensó Gaudí. Es una obra enorme, monumental, impresionante a nivel técnico, pero ya no es el espíritu de Gaudí. Solo queda ese porcentaje, pero no todo. Hay obras mucho más pequeñas, más interesantes, pero no se hace difusión de ellas porque no dan dinero.

Pues reivindiquémoslas. ¿Me permites hacer el ejercicio de ver cuántas obras de Gaudí en Barcelona soy capaz de nombrar? Veamos: el parque Güell, el Palau Güell, la Pedrera, la Casa Batlló, la Sagrada Família, la Casa Vicens, Bellesguard… Creo que ya está. Las siete maravillas. 

Pues mira, de Gaudí tenemos documentadas noventa y tres obras. Pero no todas son edificios, también hay muebles, pérgolas, proyectos… Por ejemplo, la tela de araña metálica que había en el jardín de la casa Vicens por donde pasaba el agua creando un arco iris continúo, según la luz, daba una proyección en el muro. Maravilloso. O, la propuesta de la iluminación de la muralla del mar. La idea de Gaudí era hacer ocho monumentos de la talla de la estatua de Colón desde Hospiatlet hasta el Besòs. Ese Gaudí pretencioso, casi faraónico me emociona muchísimo y muy poca gente lo conoce. O los proyectos de hacer aseos públicos en las Ramblas, donde los aseos de señoras eran el doble de grandes que los de caballeros, ese tipo de detalles prácticos siempre están presentes en la obra de Gaudí. Aunque no se hicieran nunca, creo que es muy importante conocer este tipo de proyectos para llegar a comprender su esencia.

Además, seguro que hay otros edificios suyos que no he nombrado más arriba. 

Bueno, por ejemplo, la casa Calvet, en la calle Caspe 48. No se ha vendido al turismo, los propietarios lo tienen para ellos y en la parte baja hay un restaurante que antiguamente había sido la tienda de tejidos de la familia. Si miras los detalles, verás que es un Gaudí muy barroco, de las primeras épocas, que no tiene nada que ver con lo que generó más tarde, pero esa es la primera finca grande que construyó él en 1900 y tiene un premio del ayuntamiento, el único que recibió en vida. Luego también está el colegio de las Teresianas, es todo de Gaudí menos la Iglesia y la ampliación que se hizo hace pocos años imitando su estilo (nadie dijo nada). Hasta hace poco se decía que Gaudí había seguido una construcción que ya estaba levantada hasta la primera planta, pero demostré junto a unas alumnas mías que todo el edificio es suyo, él lo encontró en los cimientos, pero al no tener formas curbas, la gente cree que no es suyo. El hecho de que sea escuela, dificulta que se pueda visitar, y esto enriquece y empobrece la obra al mismo tiempo.

En todo caso esto dificulta la difusión de la verdadera esencia que mencionabas antes.

Bueno, yo no creo que ese sea el problema clave, pero en fín… Una manera de que la gente pueda visitar las obras de Gaudí es convertirlas en restaurantes, así quedan abiertas al público, pero resguardadas de las grandes masas. Esto ocurre con el Capricho de Comillas, las bodegas Güell de Garraf, la Casa Calvet, etc. Pero eso en el fondo sigue siendo un problema: el hecho de querer rentabilizar tanto a Gaudí, no sé hasta qué punto puede terminar por afectar sus estructuras porque no están diseñadas para un tránsito tan grande de personas.

Sigamos con ese brillo de Gaudí, ¿cómo podemos seguir indagando en este espíritu tan peculiar? 

Para mí, lo más interesante que tiene es que él no es realmente un arquitecto, ni artista, ni un ingeniero… Él se sacó el título de arquitectura, sí, hacía edificios, pero más allá de eso era un ser completo, como Leonardo Da Vinci. Se interesó por todo el arte y toda la ciencia del mundo. Hace poco me puse a hacer la lista de los temas de los cuales se puede hablar de él. Solo a nivel de ciencias hay unos quince capítulos, él estudió profundamente geología, hidráulica, anatomía, zoología, astronomía, y más disciplinas que aplica en su arquitectura. Era muy ambicioso, en el mejor sentido de la palabra: tanto por sus ansias de saber como de construir por todas partes.

Se puede decir que, en este sentido, se hizo el amo de Barcelona. 

Efectivamente, consiguió una presencia enorme y hoy sigue más que nunca. Pero, incluso mira cómo concebía sus proyectos: con la Sagrada Familia quiso construir la iglesia más grande del mundo y la situó más o menos en el centro de lo que es la actual Barcelona (entre el mar, el Tibidabo, el Besòs y Montjuic), pero en ese momento no esa zona que ahora llamamos el barrio de la Sagrada Familia, en 1870 era Sant Martí de Provençals, un pueblo de las afueras con 600 habitantes. Esto es una demostración más de lo visionario que fue Gaudí, ya en su día imaginó cómo la ciudad se iba a expandir, ¡el coro de la Sagrada Familia eran 1500 personas!

¡Incluso fue capaz de anticiparse a los cambios demográficos!

Otro ejemplo, con la Colonia Güell que está a unos 12km de la Plaça de Francesc Macià, pasó lo mismo. Si tiras una línea recta des de la Diagonal, llegas a la puerta de la Colonia Güell que realmente está muy cerca, pero como pertenece a Santa Coloma de Cervelló, y eso suena muy lejos, la gente se asusta y no va, por lo tanto ese es el único lugar donde de momento aún puedo estar tranquilo con Gaudí. Pero, como te decía, Gaudí también imaginó que esa zona que ahora es la Zona Universitaria y alrededores, también terminaría siendo urbanizada.

De hecho, por allí creo que también hay algo de Gaudí…

Claro, la finca Güell, junto al Palacio Real que Eusebi Güell cedió al rey. De Gaudí quedan las caballerizas y la fuente de Hércules en los jardines. En ese momento la Diagonal se terminaba en Francesc Macià, cuando Güell regaló la finca al Rey, lo hizo con la intención de que se creara una carretera para facilitar el transporte de mercaderías desde su fábrica, la Colonia Güell, hasta el puerto. Gaudí había contribuido ampliamente en ese plan.

No sabía esto, tantos secretos que se esconden detrás de los edificios…

Sí, todo lo que sé de Barcelona, lo he aprendido a través de Gaudí. Barcelona y Gaudí son lo mismo. Yo llegué de Argentina y, ¿cómo no te vas a fascinar por Gaudí? Vas entrando, investigando, es un pozo sin fondo. Te fijas en sus edificios y vas descubriendo su grandeza no solo a nivel estético y técnico, también por el ingenio con el que creaba el verdadero lujo, no con grifos de oro, sino buscando el confort de sus habitantes, la higiene, detalles como el tamaño de las ventanas según su orientación, asientos ergonómicos… Lo que hoy llamamos Feng shui, ¡él ya lo aplicaba!

Has estudiado profundamente a Gaudí, pero viendo tu obra escultórica, no veo una influencia clara…. 

No, no la hay. Bueno, ahora estoy fascinado con una ánfora diminuta que encontré enredada en unas ramas en el campo, está hecha con barro por un insecto que la usa de almacén para guardar alimentos. Quizás sí que he adquirido esa observación y por la naturaleza a través de él. Pero a parte de estos detalles, no, no hay influencia. De hecho durante mucho tiempo he separado en mi CV claramente mi obra como escultor de mis estudios acerca de Gaudí porque esta ciudad tiene una enorme relación amor-odio con él.

No comprendo esto que dices del amor-odio que Barcelona siente hacia Gaudí. No me consta. 

Quizás a tu generación ya no les ha llegado esto. Pero durante mucho tiempo a Gaudí se le ha encasillado mucho por el tema de la religión, su fervor católico, sus ideas políticas de derechas, etc. Por lo que la gente más ‘progre’, hablando coloquialmente, ha renegado bastante de él. Cuando llegué a principios de los 80, la gente quería sacarse de encima la religión, el franquismo… Todo eso lo asociaban con Gaudí que era visto algo antiguo, lo innovador era otra cosa. De alguna manera, estudiarle me ha cerrado bastantes puertas… En el 1992 hice una exposición llamada ‘Gaudir Gaudí’ donde expuse cerámicas originales que estaban arrancando mientras hacían renovaciones del Parque Güell. Restauraban el parque y no había ningún control, arrancaban cerámicas porque estaban gastadas o por lo que fuera, y las tiraban. Yo hice lo que pude por recuperarlas.


Gaudí es de todos y no es de nadie al mismo tiempo. En esta ciudad hay una fundación Tàpies, una fundación Miró, se hizo una fundación Dalí para que no se pierda su obra. A día de hoy aún no se ha creado ninguna fundación Gaudí. Empecé el centro de estudios gaudinistas pensando en que eso se podría convertir en una fundación, pero no ha habido interés.

Qué extraño… Con el dinero que da a la ciudad… Entiendo que en los 80s se pudiera considerar un poco carca, pero en el siglo XXI eso ya debería estar superado… Qué extraño… Quizás es todo como un gran circo, ¿no? Como él es tan resultón, ¿por qué se invertiría dinero en algo que ya es rentable? 

La Pedrera es fundación propia, pero no hace mucho respecto a Gaudí. Recuerdo que en los 80 estaba tan sucia que la tocabas y te quedaba la mano pegada, luego se ha arreglado porque genera ingresos y debe conservarse en buen estado por eso se ha creado la fundación. Eso es fantástastico, ¿pero cómo se protegen exactamente las demás obras de Gaudí? La burbuja turística puede reventar, como reventó la burbuja inmbiliaria o incluso la cultural. Si se quiere traer a un turismo de calidad, sería fantástico que, una de las atracciones principales de la ciudad como es Gaudí, estuviera amparada por una institución seria como podría ser una hipotética fundación Gaudí. Eso sería bastante necesario. ∗

 se puede ver la página web de Luis.
También tiene dos blogs. El primero sobre Gaudí.
El segundo sobre sus otros trabajos.

Anar fins al passatge de Tubella és com fer un petit viatge en el temps que anticipa aquell en el qual ens guiarà el Luis Gueilburt (Buenos Aires, 1950) a través de l’obra de Gaudí. En el seu taller vaig constatar que, malgrat haver estat estudiant el geni de Barcelona des de fa dècades, les escultures de Gueilburt no en mostren una clara influència. O potser sí… La nostra conversa se centra precisament en l’ambivalència amb la qual Gaudí ha estat percebut al llarg dels anys; un punt de vista que parla molt de la ciutat perquè, com el Luis em diu, «Barcelona i Gaudí són la mateixa cosa».

«Gaudí pertany a tots i a ningú al mateix temps.»


Deies que Barcelona està sent exprimida com una vaca. Però, creus que això és un fenomen recent?

No exactament, va començar amb els Jocs Olímpics. Ara ja és una vaca prima. No sé si això podrà durar gaire temps més. El turisme és una cosa fàcil, i la meva sensació és que no s’està tractant amb profunditat ni amb serietat. Això, a la llarga, acabarà matant la gallina dels ous d’or. Ara sembla que es vol solucionar i mirar de portar un turisme de més qualitat, però això és una cosa que no es pot canviar d’un dia per l’altre. Amb Gaudí (1852-1926) ha passat el mateix.

En quin sentit?

Ha donat molts diners fàcils i, per tant, ningú no s’ha preocupat d’investigar, de realment cuidar quin és l’esperit de l’artista, no tan sols la part que brilla. La brillantor és fàcil de mantenir, es poleix i ja està, però també cal tenir cura d’aquesta brillantor interior que és el que representa veritablement l’essència de l’artista. Els grans creadors tendeixen a ser classificats com a genis, però el concepte de geni és, en realitat, un personatge de fum que surt de la làmpada d’Aladí. Un gran artista és molt més que això, i Gaudí encara més! Si només hagués estat de fum mai no hauria pogut assolir l’èxit que té.

Pots intentar dir-nos on és la veritable essència de Gaudí?

Doncs en moltes de les seves obres que ara t’explicaré. Per exemple, els turistes es queden satisfets retratant-se davant el drac del parc Güell, i Gaudí està representat per moltes coses, però no pel drac, que sembla que està posat allà per mera decoració, quan en realitat és la gàrgola d’una cisterna profunda que emmagatzemava l’aigua per regar tots els jardins del parc. Aquesta cisterna, actualment, ni està sent utilitzada ni s’està explicant al públic. No obstant això, mostra la grandesa de Gaudí: integrar un element estètic com el drac en un sistema de reg que permet estalviar l’aigua perquè el parc pogués ser tal, i no la muntanya pelada que hi havia originalment. Això és una gran fita que fusiona arquitectura, enginyeria i ecologia, però malgrat tot la gent va allà a mullar-se les mans en una aixeta que hi han posat a sota i es queden amb l’anècdota; no sé fins a quin punt són conscients del motiu pel qual hi ha una font, allà.


Un altre exemple, la Sagrada Família. Del que va plantejar Gaudí ja solament en queda un 20%. És un treball enorme, monumental i impressionant a nivell tècnic, però ja no és l’esperit de Gaudí. Hi ha només aquest percentatge, però no tot. Hi ha obres més petites, més interessants i que funcionen, però no se’n fa difusió perquè no donen diners.

Doncs reivindiquem-les. Em permets fer l’exercici de veure quantes obres de Gaudí a Barcelona sóc capaç d’anomenar? Vejam: el parc Güell, el Palau Güell, la Pedrera, la Casa Batlló, la Sagrada Família, la Casa Vicens, la torre Bellesguard… Crec que ja està. Les set meravelles.

Doncs mira, de Gaudí se n’han documentat noranta-tres obres. Però no tot són edificis, també hi ha mobles, pèrgoles, projectes… Per exemple, la teranyina metàl·lica del jardí de la Casa Vicens, per on passava l’aigua i creava un arc de Sant Martí, segons la llum, i feia una projecció a la paret. Meravellós. O, la proposta per a la il·luminació de la muralla del mar. La idea de Gaudí era fer vuit monuments de la mida de l’estàtua de Colom, des de l’Hospitalet fins al Besòs. Tan pretensiós, gairebé faraònic, aquest Gaudí m’emociona molt i poca gent el coneix. O també el projecte per fer banys públics a la Rambla, en el qual els lavabos de dones eren dues vegades més grans que els d’homes. Aquests tipus de detalls pràctics hi són sempre presents, en l’obra de Gaudí. Encara que aquestes obres no es realitzessin mai, crec que és molt important conèixer aquests tipus de projectes per entendre la seva essència.

A més a més, segur que hi ha altres edificis seus que no he anomenat anteriorment.

Bé, per exemple la Casa Calvet, al carrer de Casp, 48. No s’ha venut al turisme, els propietaris la tenen per a ells i a la part inferior hi ha un restaurant on antigament havia estat situat el negoci familiar de teixits. Si ens fixem en els detalls de la façana, veiem un Gaudí primerenc, barroc, que no té res a veure amb el que es va generar més tard, però aquesta és la primera gran finca que va construir l’any 1900 i té un premi de l’Ajuntament, l’únic que va rebre en vida. Després també hi ha el col·legi de les Teresianes. És tot de Gaudí menys l’església i ampliació que es va fer fa uns anys, imitant el seu estil (ningú no va dir res). Fins fa poc es creia que Gaudí havia seguit una construcció que ja estava elevada des de la primera planta, però vaig demostrar, juntament amb uns estudiants meus, que tot l’edifici és d’ell. Només se’n va trobar fets els ciments, però com que no té formes corbes, la gent creu que no és seu. El fet que sigui una escola fa més difícil que es pugui visitar, i això l’enriqueix i l’empobreix al mateix temps.

En qualsevol cas, això dificulta la difusió de la veritable essència que mencionaves abans.

Bé, no crec que aquest sigui el problema clau, però. Una manera que la gent pugui visitar les obres de Gaudí és convertir-les en restaurants: així queden obertes al públic, però protegides de les masses. Això passa amb el Capricho de Comillas, els cellers Güell del Garraf, la Casa Calvet, etc. Però, en el fons, això també segueix sent un problema: el fet de voler monetitzar tant Gaudí, no sé fins a quin punt pot acabar afectant les estructures dels edificis que no estan dissenyats per a un trànsit tan enorme de gent.

Continuem amb aquella brillantor de Gaudí. Com podem seguir investigant en aquest esperit tan peculiar?

Per mi, la cosa més interessant que té és que ell no és realment un arquitecte, un artista o un enginyer… Va rebre el títol d’arquitectura, sí, i va fer edificis, però més enllà d’això era un ésser complet, com Leonardo da Vinci. Es va interessar en l’art i tota la ciència del món. Recentment em vaig posar a fer la llista de les assignatures en les quals es va interessar profundament. Només en l’àmbit de les ciències hi ha uns quinze capítols: va estudiar geologia, hidràulica, anatomia, zoologia, astronomia i tantes altres disciplines que va acabar aplicant en la seva arquitectura. Era molt ambiciós, en el millor sentit de la paraula: tant pels desitjos de saber com per voler construir per tot arreu.

Es podria dir que, en aquest sentit, es va fer l’amo de Barcelona.

Efectivament, va aconseguir una enorme presència i avui aquesta segueix més que mai. Però mira com concebia els seus projectes: amb la Sagrada Família volia construir l’església més gran del món, i la va situar en una àrea més o menys al centre del que és l’actual Barcelona (entre el mar, el Tibidabo, el Besòs i Montjuïc), però el barri que avui anomenem la Sagrada Família el 1870 era un poble dels afores de Barcelona que es deia Sant Martí de Provençals. Aquesta és una demostració de la visió que tenia Gaudí, ja imaginava com la ciutat s’aniria ampliant: va projectar un cor de mil cinc-centes persones quan en aquell moment Sant Martí de Provençals només tenia sis-cents habitants!

Fins i tot va ser capaç d’anticipar els canvis demogràfics!

Un altre exemple és la Colònia Güell, que es troba a uns dotze quilòmetres de la plaça de Francesc Macià. Va passar una cosa similar. Si traces una línia recta des de l’avinguda Diagonal arribes a la porta de la Colònia Güell, que realment està molt a prop de Barcelona, però com que pertany al municipi de Santa Coloma de Cervelló, i això sona molt lluny, la gent s’espanta i no hi va. Així, de moment és l’únic lloc que queda on encara puc estar tranquil amb Gaudí. Però, com deia, Gaudí també va preveure que l’àrea que ara és la Zona Universitària i els voltants també acabaria sent urbanitzada.

De fet, crec que també hi ha alguna casa de Gaudí per allà.

És clar, la finca Güell, al costat del Palau Reial, que Eusebi Güell va donar al rei. De Gaudí són les cavallerisses i la font d’Hèrcules que és als jardins. En aquell temps l’avinguda Diagonal s’acabava a la plaça de Francesc Macià, i quan Güell va donar la seva finca al rei ho va fer amb la intenció que es fes un camí per tal de facilitar el transport de mercaderies des de la fàbrica, la Colònia Güell, fins al port. Gaudí havia contribuït àmpliament en aquest pla.

No sabia això, tants secrets que s’amaguen darrere dels edificis.

Sí, tot el que sé de Barcelona, ho he après a través de Gaudí. Barcelona i Gaudí són el mateix. Vaig arribar de l’Argentina i, com no quedar-se fascinat per Gaudí? Hi vas entrant, vas investigant, és un pou sense fons. Et vas fixant en els edificis i vas descobrint la seva grandesa, no només a nivell tècnic i estètic, sinó també per l’enginy amb el qual creava el luxe veritable; no amb aixetes d’or, però sí buscant el confort dels seus habitants, la higiene, detalls com la mida de les finestres segons la seva orientació, seients ergonòmics… El que avui anomenem fengshui, ell ja ho aplicava!

Has estudiat profundament Gaudí, però observant les teves escultures no hi trobo una clara influència…

No, no hi és. Bé, ara estic fascinat amb una àmfora diminuta que vaig trobar pel camp entre unes branques; està feta amb fang per un insecte i la fa servir per emmagatzemar aliments. Pot ser que hagi adquirit aquesta capacitat d’observació de la natura a través d’ell. Però, a part d’aquests detalls, no, no hi ha cap influència. De fet, durant molt de temps vaig separar en el meu currículum el treball com a escultor dels meus estudis sobre Gaudí, perquè aquesta ciutat té una gran relació d’amor-odi envers ell.

No entenc el que dius de l’amor-odi que sent Barcelona cap a Gaudí. No em consta.

Potser a la teva generació ja no els han arribat aquestes idees. Però durant molt de temps es va encasellar Gaudí pel tema de la religió: el seu fervor catòlic, les seva ideologia política més aviat de dretes, etc. La gent més «progre», col·loquialment parlant, ha renegat molt d’ell per causa d’això. Quan vaig arribar aquí, a la dècada dels vuitanta, la gent volia desfer-se de la religió, de Franco… Tot el que estava associat amb Gaudí es veia com quelcom antic, la innovació estava en altres llocs. D’alguna manera, estudiar-lo m’ha tancat bastantes portes. El 1992 vaig muntar una exposició titulada Gaudir Gaudí, en què vaig exposar ceràmiques originals que s’estaven traient del seu emplaçament mentre es feien reformes al parc Güell. Van restaurar el parc i no hi va haver cap control, s’arrancaven ceràmiques perquè estaven gastades o pel que fos, i les llençaven. Jo vaig fer tot el possible per recuperar-les.


Gaudí pertany a tothom i a ningú al mateix temps. En aquesta ciutat hi ha una Fundació Tàpies, una Fundació Miró i es va fer una fundació Dalí perquè no es perdés el seu treball. A dia d’avui encara no s’ha creat cap «Fundació Gaudí». Vaig començar el Centre d’Estudis Gaudinistes pensant que podria convertir-se en la seva fundació, però no hi ha hagut cap interès.

És estrany, amb els diners que porta a la ciutat. Entenc que en els anys vuitanta es pogués considerar una mica carca, però al segle XXI això ja hauria d’estar superat. Estrany… Potser tot això és com un gran circ, no? Com que Gaudí és tan atractiu i dóna tan bon resultat per a la ciutat, no es considera necessari invertir diners en una cosa que ja és rentable?

La Pedrera té la seva pròpia fundació, però no fa res respecte a Gaudí. Recordo que als anys vuitanta estava tan bruta que la tocaves i et quedava la mà completament enganxifosa. Llavors es va veure que podia generar molts ingressos i es va arreglar, i com que cal mantenir-la en bones condicions, s’ha creat la Fundació. Això és fantàstic, però com exactament es protegiran les altres obres de Gaudí? La bombolla turística pot esclatar, com ha esclatat la bombolla immobiliària o fins i tot la cultural. Si es vol portar un turisme de qualitat, seria fantàstic que una de les principals atraccions de la ciutat, com és Gaudí, estigués emparada per una institució seriosa com ara una hipotètica Fundació Gaudí. Això seria absolutament necessari.

Aquí podeu veure la pàgina web del Luis.
També té dos blogs. El primer sobre Gaudí.
El segon, sobre les seves altres feines.


Heu gaudit d’aquest contingut?
Aquí podeu donar suport a Barcelonogy:

O si ho preferiu, fer una aportació mensual: