It will soon be the 23d April and with it comes Sant Jordi: the great festivity of the book and the rose, the day in which the bookstores in Barcelona become the place to be. Those who tend to frequent them, as well as those who only set foot in them once a year –this one–, will buy books with a joy bordering on frenzy. Jorge Carrión (Tarragona, 1976) is one who visits these places regularly: his last work, Librerías (Ed. Anagrama, finalist for the Anagrama Essay Prize), is a tour through time and space around all the bookshops that he has been collecting throughout his travels and readings. We meet at the café Demasié in Carrer Roger de Llúria to talk about his experience with Barcelona’s bookshops.





«I have always linked bookshops with itineraries.»

In chapter 13 of Librerías (titled Everyday bookshops), you comment about a route that you do, almost as a ritual, around various bookstores in Barcelona. I am very interested in the idea of how this trip through the city is connected with the trip that you take, afterwards, through each reading.

Yes, I have always linked bookshops (librerías, in Spanish) with itineraries. As a teenager, I came to Barcelona from Mataró to visit the area of the Arc de Triomf, where establishments like Norma Comics or Gigamesh were already set: we walked the entire route of the alternative bookstores that sold comics or books about role-playing games. After that, when I came to live in Barcelona, I slowly started articulating my own bookshop routes and still today, if I am free on a Friday afternoon, I try to visit the Laie bookshop and La Central in the Raval or in Carrer Mallorca, or I step by Documenta now that it has opened in Carrer Pau Claris. It seems to me that it is important to create one’s own bookstore routes. For me, the trip to a bookstore may not end in itself; it is not about going to a bookstore but about ‘bookstoring’.

Like when you go shopping or drinking.

Exactly. Only that I never go shopping, I do like to visit some bars every now and then and I constantly go ‘bookstoring’. When I was writing Librerías , I realized that these tours oriented towards bookstores, which often involve some coffee – because you want to sit down and start reading your new acquisitions – is a pattern that I have reproduced in all the cities where I have lived: in Buenos Aires, in Chicago, in Berlin… The routes, at the end, get confused with the readings. For example, when composing this work, I did it through a spatial axis and a temporary axis: I suddenly speak in Melbourne, in Beijing or in Lima about a book I actually read in Naples or New York. The readings are stateless and delocalized. However, the routes that precede them are not; I believe that these routes have far more to do with the act of writing that with actual reading.

However, the first consequence of these routes is to read. You search for books in bookstores to write about those bookstores, you return to them in order to continue reading and then again, in order to write more. Bookshops act here as the axis of a circular process. On these routes, you also distinguish between peripheral bookshops and central ones. How would you exemplify this idea in the case of Barcelona?

Both types of libraries offer a very different experience because you change the journey that takes you to them, the selection you can find or the way you interact with the sellers. For example, I grew up in Mataró and many of the libraries in my neighbourhood where also stationary shops. In Buenos Aires, I lived in the area of La Boca where there were no libraries, so visiting them meant a trip to the city centre. In Barcelona after the circuit around Arc de Triomf that I commented before, I discovered the bookshops in the centre that I still frequent now. But I also return to those that, although they are not outside the city, they are already part of a more peripheral circuit. For example, the Pequod and the other 32 bookshops that exist in the Gràcia district, Negra y Criminal in la Barceloneta or the + Bernat in the Eixample. There are also the stalls in the Encants or the Sant Antoni market. Just now, this April, a new bookshop is opening near there: the Calders in the Carrer Parlament.

It will be part of a new batch of libraries that have recently opened up such as La Impossible at Carrer Provença or the No llegiu in Poblenou. However, many establishments that had always been there, like the Canuda in Carrer Canuda or the Roquer the Jardinets de Gràcia, have closed.

Unfortunately the trend in Barcelona is that, if they do not protect them, bookshops in the city centre will end up disappearing. In the future it will be difficult to find any bookstore within 500 metres from Plaza Cataluña that does not belong to a large department store. All bookshops will become peripheral, I don’t see that as a real problem because it is interesting that the city has its own network of good bookshops and that their users don’t just come across them, but also go and visit them in purpose creating therefore their correspondent routes. But really, there is a great paradox in this phenomenon: if institutions are not interested in saving our bookstores because of their heritage, cultural and historical value, at least they could do so for speculative reasons because tourists want to buy in department stores, yes, but many also seek what a traditional and picturesque old library has to offer.

True. This takes us to another interesting idea that appears in your work: the bookshop that acts as public and private space at the same time. This private dimension does not exist in department stores.

Yes, I think that the library resembles a passageway: this urban structure that is neither public nor private because it belongs to its neighbours, but at the same time, it is also open to pedestrians. In fact I am working on a project that I call Barcelona, book of the passages based in Walter Benjamin and The book of passages about Paris. I am writing about the passages that exist in Barcelona, especially the covered or semi covered ones. Many of them are remains from when the city was rural. I am going to talk about the contrast between Barcelona’s past and present through the passages, the approach is architectural, symbolic and of class struggle because many of these passages were absorbed by the city’s urban enlargements, creating several conflicts that I want to explore. I started this project with the nine 19th-century passages that exist in the centre, but then I wanted to expand it to the periphery, so I looked for all the other ones in the Barcelona Guide, and discovered that there are almost four hundred passages. Now I am visiting and photographing all of them; I have classified them in four trips and in each one I visit between 50 and 80 passages during four days where I get to walk twelve hours every day. It is a systematic way of rediscovering (or discovering, in many areas) the city. If you think about it, the passages may also be a metaphor for bookshops: places that invite you to stay there because of the privacy that you find in them.

And, in which bookshops in Barcelona do you usually spend more time?

Mainly in the Central of Carrer Mallorca because it also has café that is integrated within the library and it also has a terrace, it is like a passage and actually it is also by a passage. I also spend plenty of time in the Laie Bookshop (in Carrer Pau Claris) – but its café is located at the floor above, separated from the book area and when you are away from the books, the whole experience changes.

Now that you mention the Laie, in your book, you comment how in there you can find two pictures of the bookstore Shakespeare and co. in Paris. I have always thought that Barcelona likes to reflect herself in other great capitals and to reproduce their characteristics. At the architectural level, it is very clear if you compare the Agbar tower with the Gherkin in London or the Mapfre Tower and Hotel Arts with the former twin towers of New York. Do you find a similar parallelism in the case of our bookstores?

That is a good point. I don’t think there are any bookstores in Barcelona that have any specific features as you could say for example, in architecture, that Barcelona is very uniquely linked to the works of Gaudí. But, I do not think that Barcelona has copied any other specific bookshop structure. Roughly, I would say that there are two bookshop models: the small culture bookshop with pictures of writers on the wall in the style of the City Lights in San Francisco or Shakespeare and Co in Paris, and another model that is the large surface bookstore, the kind you could find a shopping mall. Luckily in Barcelona, the dominant model is the first one which has been set from the end of the 19th century in London and Paris and that got rooted here as well during that same period. But really, if you think about it, all bookshops are very universal. 


This Sant Jordi, Jorge Carrión will be at various spots of Barcelona signing his two recent titles, Librerías and Crónica de viaje:

11-12, parada de Sant Jordi de La Central (Rambla de Catalunya amb Mallorca).

12-13, parada de Sant Jordi de Alibri (Rambla de Catalunya amb Gran Via).

16-17, Laie CCCB.

18-19, parada de Sant Jordi de Pequod Llibres (Plaça de la Vila de Gràcia).

Se acerca el 23 de abril, Sant Jordi: la gran fiesta del libro y de la rosa, el día en que las librerías se convierten en los locales estrella de Barcelona. Tanto aquellos que suelen frecuentarlas como aquellos que solo las pisan una vez al año – esta -, comprarán libros con una alegría que casi puede rozar al frenesí. Jorge Carrión (Tarragona, 1976) forma parte de los que visitan estos lugares con asiduidad: su última obra, Librerías (Ed. Anagrama, finalista del premio Anagrama de Ensayo), propone un recorrido espacial e histórico por todas las librerías que ha ido coleccionando durante sus viajes y lecturas. Nos encontramos en el Café Demasié de la Calle Roger de Llúria para conversar sobre su experiencia con las librerías de Barcelona.

“Desde siempre he vinculado las librerías con itinerarios.”

En el capítulo 13 de Librerías (titulado librerías cotidianas), comentas el recorrido que haces, a modo de ritual, por distintas librerías de Barcelona. Me interesa mucho cómo este viaje por la ciudad se conecta con el viaje que emprendes luego a través de cada lectura. 

Sí, desde siempre he vinculado las librerías con itinerarios. Durante mi adolescencia, venía a Barcelona desde Mataró para visitar la zona del Arc de Triomf donde ya estaban Norma Cómics o Gigamesh: recorríamos toda la ruta de las librerías de cómic y de juegos de rol. Después de esto, ya cuando vine a vivir a Barcelona, fui articulando lentamente mis propias rutas de librerías y todavía hoy, si puedo, los viernes por la tarde intento acercarme a la Laie y a la Central del Raval o de la Calle Mallorca, o paso por Documenta ahora que ha abierto en la calle Pau Claris. Me parece que es importante crear las propias rutas de librerías porque para mí, el viaje a una librería no se puede agotar en sí mismo, no se trata de ir a una librería sino de ir de librerías.

Como quién va de bares o de tiendas. 

Exacto. Solo que yo no voy de tiendas, de bares sí que voy algunas veces, pero de librerías, continuamente. Al escribir el libro me he dado cuenta de que este tipo de paseos orientados hacia las librerías, que suelen implicar algún café – porque tienes ganas de sentarte y empezar a leer tus nuevas adquisiciones- es algo que he reproducido en todas las ciudades donde he vivido: en Buenos Aires, en Chicago, en Berlín… Al final las rutas y las lecturas se confunden. Es decir, a la hora de componer la obra, lo hice a través de un eje espacial y de un eje temporal: de pronto hablo en Melbourne, en Pekín o en Lima de un libro que en realidad leí en Nápoles o en Nueva York. Las lecturas siempre son apátridas y deslocalizadas. Sin embargo, las rutas que las preceden no; creo que estas rutas tienen mucho más que ver con la escritura que no con la lectura.

Sin embargo son rutas cuya primera consecuencia es leer. Buscar libros en librerías para escribir sobre ellas, volver a ellas para seguir leyendo y luego escribir más. La librería como eje de un proceso circular. Luego, en estas rutas, también distingues entre librerías periféricas y librerías céntricas. ¿Cómo ejemplificas esta idea en el caso de Barcelona?

Ambos tipos de librerías ofrecen una experiencia muy distinta porque cambia el recorrido que haces hasta ellas, la selección que encuentras o el trato con el librero. Por ejemplo, crecí en Mataró y muchas de las librerías que había en l zona también cumplían la función de papelerías. En Buenos Aires vivía en el barrio de La Boca donde no hay librerías, así que visitarlas implicaba un viaje hacia el centro. En Barcelona después del circuito del Arco de Triunfo que comentaba antes, fui descubriendo las del centro que sigo visitando ahora. Pero también vuelvo a las librerías que, aunque no están fuera de la ciudad, ya forman parte de un circuito más periférico. Por ejemplo, la Pequod y las otras 32 librerías que hay en Gracia, Negra y Criminal en la Barceloneta o la + Bernat en el Eixample. También están las paradas de los Encants o del Mercado de Sant Antoni. Justamente ahora en abril van a inaugurar cerca de allí una librería nueva: la Calders, en la Calle Parlament.

Formará parte de una nueva hornada de librerías que han abierto recientemente como son, por ejemplo, La Impossible en la Calle Provenza o la No llegiu en Poblenou. Sin embargo han cerrado establecimientos de toda la vida como La Canuda de la Calle Canuda o la Roquer de los Jardinets de Gràcia. 

Lamentablemente la tendencia en Barcelona es que, si no las protegen, las librerías del centro van a acabar desapareciendo. En el futuro va a ser complicado encontrar alguna librería a 500 metros de la Plaza Cataluña que no forme parte de las grandes superficies. Las librerías van a ser todas periféricas, lo cual no me parece mal porque es interesante que la ciudad tenga su red de buenas librerías y que haya que desplazarse a propósito para ir a visitarlas creando así sus itinerarios correspondientes. Pero en realidad, en este fenómeno hay una gran paradoja: si las instituciones no están interesadas en salvar las librerías por su valor patrimonial o histórico, lo podrían hacer de cara a la especulación y al turismo porque los turistas quieren comprar en las grandes superficies, sí, pero muchos también buscan aquello tradicional y pintoresco que la librería de toda la vida puede ofrecer.

Cierto. Esto nos lleva a otra idea interesante que aparece en tu obra: la librería que actúa como espacio público y privado a la vez. Esa dimensión privada no existe en las grandes superficies. 

Sí, yo creo que la librería se parece al pasaje que es una estructura urbana que no es ni pública ni privada porque pertenece a los vecinos, pero al mismo tiempo también está abierto a los peatones. De hecho estoy trabajando en un proyecto que llamo Barcelona, libro de los pasajes a partir de Walter Benjamin y su obra El libro de los Pasajes sobre París. Trata de los pasajes que hay en Barcelona, sobretodo los cubiertos y semicubiertos, muchos de ellos son restos de cuando la ciudad era rural. Mi libro va a hablar sobre el contraste entre el pasado y el presente de la ciudad a través de los pasajes. El enfoque es arquitectónico, simbólico, de lucha de clases porque muchos de estos pasajes fueron absorbidos por ampliaciones urbanísticas creando varios conflictos que me interesa explorar. Empecé este proyecto con los nueve pasajes del siglo XIX que hay en el cetro, pero quise ampliarlo hacia la periferia, así que busqué todos los demás en la guía de Barcelona, y descubrí que hay casi cuatrocientos. Ahora los estoy visitando y fotografiando; los tengo clasificados en cuatro viajes y en cada uno visito entre 50 y 80 pasajes durante cuatro días donde puedo llegar a caminar unas doce horas cada día. Es una forma sistemática de redescubrir (o descubrir, en muchas zonas) la ciudad. Si te fijas, los pasajes también pueden ser una metáfora de las librerías, estos lugares de paso que te invitan a quedarte justamente por esta privacidad que encuentras en ellos.

Y, ¿en qué librerías de Barcelona sueles pasar más tiempo? 

Principalmente en la Central de la Calle Mallorca porque tiene también su café integrado en la librería y además tiene terraza por lo que se parece a un pasaje. También paso mucho tiempo en La Laie (en la Calle Pau Claris), pero su café está en la planta de arriba, separado de la zona de librería y eso cambia toda la experiencia porque te está desvinculando de los libros.

Ahora que mencionas La Laie, en tu libro comentas como allí se pueden ver dos fotos de la Librería Shakespeare and Co de París. Siempre he pensado que a Barcelona le gusta reflejar y reproducir características de otras grandes capitales. A nivel arquitectónico está muy claro si comparas la Torre Agbar con el Gherkin de Londres o la Torre Mapfre y el Hotel Arts con las desaparecidas torres gemelas de Nueva York. ¿Encuentras paralelismos similares en el caso de las librerías?

Está bien visto. No creo que haya ninguna librería que tenga características específicamente barcelonesas así como en arquitectura sí que se podría vincular Barcelona con Gaudí. Pero tampoco creo que en Barcelona se haya copiado ningún esquema específico de librería. A grandes rasgos diría que hay dos modelos de librería: la pequeña librería de autor con fotos de escritores en la pared como es el de City Lights en San Francisco o Shakespeare and Co en Paris y otro modelo que es el de la gran superficie en un centro comercial. Por suerte en Barcelona, el modelo dominante es el primero que se configuró a partir de finales del Siglo XIX en Londres y en París y que también se integró aquí. Pero en realidad, si lo piensas, todas las librerías tienen mucho de universal. ∗

Jorge Carrión estará en varios puntos de Barcelona el próximo día 23, firmando sus dos últimos títulos, Librerías y Crónica de viaje:

11-12, parada de Sant Jordi de La Central (Rambla de Catalunya amb Mallorca).

12-13, parada de Sant Jordi de Alibri (Rambla de Catalunya amb Gran Via).

16-17, Laie CCCB.

18-19, parada de Sant Jordi de Pequod Llibres (Plaça de la Vila de Gràcia).

S’acosta el 23 d’abril, Sant Jordi: la gran festa del llibre i de la rosa, el dia en el qual les llibreries es converteixen en els locals estrella de Barcelona. Tant aquells que tendeixen a freqüentar-les sovint com aquells que només les trepitgen un cop l’any —aquest—, compraran llibres amb una alegria que gairebé pot arribar al frenesí. El Jorge Carrión (Tarragona, 1976) és part d’aquells que visiten regularment aquesta mena d’indrets: la seva darrera obra, Librerías (Anagrama, finalista del Premi Anagrama d’assaig) proposa un recorregut, a través del temps i de l’espai, per totes les llibreries que ha anat recollint durant els seus viatges i lectures. Quedem al Demasié Cafè del carrer de Roger de Llúria per parlar sobre la seva experiència amb les llibreries de Barcelona.

«Sempre he relacionat les llibreries amb itineraris.»

En el capítol 13 de Librerías (titulat «librerías cotidianas»), comentes el recorregut que fas, a manera de ritual, per les diverses llibreries de Barcelona. M’interessa molt com aquest recorregut per la ciutat està connectat amb el viatge que després emprens a través de cada lectura.

Sí, sempre he vinculat les llibreries amb itineraris. Durant la meva adolescència venia a Barcelona des de Mataró per visitar la zona de l’Arc de Triomf, on ja hi eren Norma Còmics o Gigamesh: recorria tota la ruta de les llibreries de còmics i jocs de rol. Després d’això, quan vaig venir a viure a Barcelona, vaig anar articulant lentament la meva pròpia ruta de llibreries i encara avui, si puc, els divendres a la tarda m’acosto a la Laie i La Central del Raval o del carrer de Mallorca, o passo per Documenta ara que ha obert al carrer de Pau Claris. Em sembla important crear aquests itineraris de llibreries perquè per a mi, el viatge a una llibreria no es pot esgotar en ell mateix; no es tracta d’anar a una llibreria, sinó de llibreries.

Com qui va de bars o de botigues.

Exactament. Encara que jo no vaig mai de botigues. De bars sí que hi vaig de vegades però, de llibreries, contínuament. Quan vaig escriure el llibre em vaig adonar que aquest tipus de caminades orientades a les llibreries, que sovint impliquen algun cafè —perquè vols seure i començar a llegir les teves noves adquisicions— és una cosa que he anat repetint en totes les ciutats en què he viscut: a Buenos Aires, a Chicago, a Berlín… Les rutes i les lectures al final es confonen. És a dir, vaig redactar l’obra a través d’un eix espacial i d’un eix temporal: de sobte parlo a Melbourne, a Pequín o a Lima d’un llibre que en realitat vaig llegir a Nàpols o a Nova York. Les lectures sempre son apàtrides i deslocalitzades. No obstant això, les rutes que les precedeixen no ho són; en realitat crec que aquestes rutes tenen molt més a veure amb l’escriptura que no pas amb la lectura.

Però la primera conseqüència d’aquestes rutes és la lectura. Buscar llibres a les llibreries per escriure sobre aquestes, tornar a elles per continuar llegint i, llavors, escriure més. La llibreria com a eix d’un procés circular. Després, en aquestes rutes, també distingeixes entre llibreries centrals i perifèriques. Com podries exemplificar aquesta idea en el cas de Barcelona?

Els dos tipus de llibreries ofereixen una experiència molt diferent perquè canvia el recorregut que fas fins a elles, la selecció que hi pots trobar o el tracte amb el llibreter. Per exemple, em vaig criar a Mataró i moltes de les llibreries del meu barri també complien la funció de papereria. A Buenos Aires, vivia al barri de La Boca en el qual no hi ha llibreries, així que visitar-ne una significava un viatge al centre de la ciutat. De Barcelona, després del circuit de l’Arc de Triomf que comentava abans, vaig anar descobrint les llibreries del centre que ara segueixo freqüentant. Però també torno a llibreries que, tot i que no són de fora de la ciutat, ja formen part d’un circuit més perifèric. Per exemple, la Pequod Llibres i les altres trenta-dues llibreries que hi ha a Gràcia, Negra i Criminal de la Barceloneta o la + Bernat a l’Eixample. També hi ha les parades dels Encants o les del mercat de Sant Antoni. Ara aviat, s’obrirà molt a prop d’allà una nova llibreria: la Calders al carrer del Parlament.

Passarà a formar part d’una nova fornada de llibreries que han obert recentment a Barcelona com, per exemple, La Impossible al carrer de Provença o la Nollegiu al Poblenou. No obstant això, s’han tancat establiments de tota la vida com la Canuda del carrer de la Canuda o la Roquer del Jardinets de Gràcia.

Per desgràcia la tendència a Barcelona és que, si no les protegeixen, les llibreries del centre acabaran desapareixent. En el futur serà difícil trobar qualsevol establiment de llibres a cinc-cents metres de la Plaça de Catalunya que no formi part d’uns grans magatzems. Les llibreries seran totes perifèriques, la qual cosa no sembla del tot malament perquè és interessant que la ciutat tingui la seva xarxa de bones llibreries i que calgui desplaçar-se expressament per anar a visitar-les, i es creïn així els seus respectius itineraris. Però en realitat, en aquest fenomen, hi ha una gran paradoxa: si les institucions no estan interessades a salvar les llibreries del centre pel patrimoni o pel valor històric que signifiquen, podien fer-ho almenys de cara a l’especulació i al turisme perquè els turistes volen comprar en grans magatzems, sí, però molts d’ells també busquen allò tradicional i pintoresc que una llibreria de tota la vida pot oferir.

Cert. Això ens porta a una altra idea interessant que apareix en l’obra: la llibreria que actua al mateix temps com a espai públic i privat. Aquesta dimensió privada no existeix en els grans magatzems.

Sí, crec que la llibreria s’assembla al passatge: una estructura urbana que no és ni pública ni privada perquè pertany als veïns, però alhora també està oberta als vianants. De fet, ara estic treballant en un projecte que anomeno Barcelona, llibre dels passatges , a partir de Walter Benjamin i el seu Llibre dels passatges sobre París. Tracta dels passatges de Barcelona, especialment dels que són coberts o semicoberts. En molts d’ells s’hi troben restes de quan la ciutat era rural. El meu llibre parla sobre el contrast entre el passat i el present de la ciutat a través de passatges. L’enfocament és simbòlic, arquitectònic i de lluita de classes perquè molts d’aquests passatges van ser absorbits per les ampliacions urbanístiques de la ciutat i d’aquesta manera es van crear diversos conflictes que vull explorar. Vaig començar amb els nou passatges del segle XIX que hi ha al centre de Barcelona, però també volia ampliar el projecte cap a la perifèria, així que vaig buscar tots els altres passatges en una guia i vaig descobrir que n’hi ha gairebé quatre-cents. Ara estic en procés de visitar-los i fotografiar-los. Els tinc classificats en quatre viatges i en cada un en visito entre cinquanta i vuitanta passatges durant quatre dies en què arribo a caminar dotze hores cada dia. És una manera sistemàtica de redescobrir (o descobrir, en molts casos) la ciutat. Si ens hi fixem, els passatges també poden ser una metàfora de les llibreries, aquests llocs de pas que et conviden a passar-hi temps per a la intimitat que hi pots trobar.

I, en quines llibreries de Barcelona sols a passar-hi més temps.

Principalment a La Central del Carrer de Mallorca, perquè també té el seu cafè integrat a la llibreria i també té una terrassa, és una mica com un passatge. També passo temps a la Laie (al carrer de Pau Claris), però el seu cafè és a la planta superior, separat de la zona dels llibres, i quan estàs físicament separat d’aquests, tota l’experiència queda modificada.

Ara que esmentes la Laie, en el teu darrer llibre comentes com allà s’hi poden veure dues fotos de la llibreria Shakespeare and Company a París. Sempre he pensat que a Barcelona hi ha una tendència a emmirallar-se en altres grans capitals i a reproduir alguns dels seus trets. En l’àmbit arquitectònic, és molt clar si es compara la Torre Agbar amb el Gherkin de Londres o la torre Mapfre i l’Hotel Arts amb les desaparegudes torres bessones de Nova York. Trobes paral·lelismes similars en el cas de les llibreries? 

Està ben vist. No crec que hi hagi cap llibreria que sigui específicament barcelonina, així com, en l’arquitectura, es pot vincular Barcelona amb Gaudí de manera molt clara. No em sembla que aquí s’hagi copiat l’esquema específic de cap altra llibreria. A grans trets, diria que hi ha dos models de llibreria: la d’autor, més aviat petita i amb fotografies d’escriptors a la paret, com ara serien City Lights de San Francisco o Shakespeare and Company a París i, després, un altre model que és el de la gran superfície. Per sort a Barcelona, el model dominant és el primer, el que s’ha creat des de finals del segle XIX a Londres i París i que també va arrelar aquí en el seu moment. Però en realitat, si ho penses, totes les llibreries tenen molt d’universal.

Aquest Sant Jordi, el Jorge Carrión serà a diversos punts de Barcelona signant els seus dos darrers títols: Librerías i Crónica de viaje:

11-12, parada de Sant Jordi de La Central (Rambla de Catalunya amb Mallorca).

12-13, parada de Sant Jordi de Alibri (Rambla de Catalunya amb Gran Via).

16-17, Laie CCCB.

18-19, parada de Sant Jordi de Pequod Llibres (Plaça de la Vila de Gràcia).


Has gaudit d’aquest contingut?
Aquí pots donar suport a Barcelonogy:

O si ho preferiu, fer una aportació mensual: