Eli Urpí, dissenyadora de moda
Eli Urpí (El Papiolet, 1985) studied graphic design at Elisava, but in 2010, her path developed towards fashion. She defends the pursuit of one’s own sense of individuality, one’s own sense of personality. Her creations can speak and they say: “You are beautiful, use ornaments, don’t let yourself go.” Her ‘period designs’, that define her brand, seem inspired by a Barcelona that looks back to its years of splendour. Barcelonogy believes in the ideals of the Mancomunitat, the Catalan political movement that took place in the early twentieth century: a few years where large investments in culture, education, health or infrastructure were undertaken in a time where a group of people struggled in order to build a better world. Thanks to the people of that time, Barcelona is what it is today and it is clear that the aesthetics of Eli Urpí nod to the fashion sense of 10s and 20s -although she has reinvented it according to today’s parameters. I interpret her collections as a return to an era of optimism, discovery and renewal: universal exhibitions, large transatlantic journeys, and the first airplane flights. A world before the atomic bombs and before Auschwitz. Are fashion and politics related? Designers usually do not want to get into this subject and it’s easy to understand their reasons for not doing so. However, I am convinced that fashion is political or at least, it is possible to interpret it this key.
Do you think the girls in Barcelona could use your fascinators in an everyday basis?
Yes, and the hats as well. In Barcelona there are women over 50 who have always worn hats, every day! It is a type of customer that always returns and makes that, although we address a small audience, hats are starting to become popular again. In other countries, dressing your hair is more common, but not so much here. When we opened the store, we didn’t entirely have a clear idea of who would our clients be, but the fact that we truly believed in our product and in our way of working, gave us enough strength to get launched on this adventure.
Your shop is located in Barcelona’s Gothic Quarter: I suppose it attracts many tourists.
It’s true, and we are happy to sell to people from all over the world, also online. But I’m not interested in developing creations that look like a touristic product, I don’t make souvenirs! The pieces are stylish, but also comfortable and functional. I want people from here to identify with the brand and with the aesthetic it represents as well.
An aesthetic that is beyond space and time… Let’s talk about your childhood.
I was born in a small village called El Papiolet in the El Penedès region. My family is involved in the world of wine. I grew up in a Catalan traditional country house: my grandparents lived bellow our home. My grandmother was a seamstress, she didn’t teach me to sew, but I remember seeing her in the workshop, always surrounded by sewing machines, she was very hard working and had a great initiative, which is unusual among women of her time.
You must have inherited her talent.
That’s what they tell me at home. Perhaps there is some truth to that.
In fact, if I had to define your brand’s values, they would be elegance, timelessness, romanticism… Do you agree?
Yes. Perhaps it is a vision that comes from inside me, from part of my own personality and how I wish things were. As a child I never wore hats, I didn’t even have them in my mind. But afterwards, it was the first thing I designed when I started. In the old days, there was not a man nor woman from Barcelona who left the house without wearing a hat. Nowadays, very few people use them. I would like to go back to dressing in a more personal and complete way. In fact, my clients are women with great personality and/or from countries where there is a lot more hat wearing tradition. There are also many people who buy pieces for special occasions.
Do you think that people of our generation is not very elegant? Or do you think the people in Barcelona have certain common characteristics when dressing?
It is hard to generalize. It is often believed that elegance means to wear high heels and expensive clothes. For me, it’s something different. Now women work and are very busy, they must be comfortable. So, the priority for me is comfort: a cashmere coat in the winter will warm you up better than certain poor quality wools, or silk is cooler than polyester in the summer. Elegance today is highlighting your own personality and to wear things that make you feel comfortable. At the end, it is all about making a real decision, not being swayed by what masses dictate, and above all, enjoy what you have chosen. This process has now been lost due to people’s lack of time.
But there are still plenty of people who spend a lot of time around fashion and shopping. Do you think it is really about a lack of time or it is more a problem that involves a lack of information or culture?
In Barcelona there is a little bit of a tendency to get carried away by currents that come from other places without daring to create benchmarks themselves. Broadly speaking, styles that are created here or there, are adopted for a while and after the fad is gone, an other new style is adopted. Aesthetics should be linked to a certain way of thinking and of course, this can evolve, but it can’t completely change every five years. It is for us to build the Barcelona that we want, and what is the Barcelona that we want? We want to copy styles from others or do we want to create a real barcelonian profile? This applies not only to fashion, but also to many other areas.
What would be the true barcelonian profile according to you?
It would be an adult, educated, smart (following the definition of elegance defined above) person, who can appreciate the pieces as if they were works of art. This is how my clients are: people who know their roots and are proud of them, but who are also open to the world.*
Eli Urpí (El Papiolet, 1985) estudió diseño gráfico en Elisava, pero a partir del 2010, su camino se desarrolló en dirección a la moda. Ella defiende la búsqueda de la propia individualidad, de la propia personalidad. Sus creaciones hablan y dicen «Sois hermosas, adornaros, no os abandonéis.» Sus “diseños de época” que definen la marca y me parecen inspirados en una Barcelona que mira a sus años de máximo esplendor. Barcelonogy cree en los ideales de la Mancomunidad de principios del siglo XX: unos años donde se hicieron grandes inversiones en cultura, educación, sanidad o infraestructuras, unos años donde se luchaba para construir un mundo mejor. Gracias a la gente de esa época, Barcelona hoy es lo que es. Está claro que la estética de Eli Urpí hace un guiño a la moda de los años 10 y 20, a pesar de que la ha reinventado de acuerdo con los parámetros de hoy. Pese a ello, interpreto sus colecciones como un regreso a una época de optimismo, descubrimiento y renovación: exposiciones universales, grandes transatlánticos, primeros vuelos en avión. Un mundo previo a las bombas atómicas o a Auschwitz. ¿Puede ser política la moda? Los diseñadores no suelen entrar en este tema y es fácil comprender sus motivos. Pero yo estoy convencida de que la moda sí es política o que como mínimo, también es posible interpretarla en esta clave.
¿Crees que las chicas de Barcelona podrían llevar tus coronas de flores en el día a día?
Sí, y los sombreros también. En Barcelona hay mujeres por encima de los 50 años que siempre han llevado sombrero en su día a día. Es un tipo de clienta que siempre vuelve y hace que, a pesar de que nos dirigimos a un público reducido, el sombrero esté volviendo a popularizarse. Así como en otros países los complementos para la cabeza son más comunes, aquí no lo son tanto. Cuando abrimos la tienda no teníamos del todo claro quienes serían nuestras clientas, pero el hecho de creer en nuestro producto y nuestra manera de trabajar, nos dio el empuje que necesitábamos para lanzarnos en esta aventura.
Tu tienda está en pleno barrio gótico, supongo que también atrae a muchos turistas.
Es verdad, y estamos encantados de vender a gente de todo el mundo, también por Internet. Pero no me interesa que las creaciones se identifiquen con un producto turístico, ¡no son souvenirs! Las piezas son elegantes, pero también cómodas, y funcionales. Quiero que la gente de aquí se identifique con la marca y la estética que representa.
Una estética que está fuera del espacio y del tiempo… Hablemos un poco de tu infancia.
Nací en un pequeño pueblo del Penedès que se llama el Papiolet, mi familia se dedica al mundo de los vinos. Me crié en una casa de campo bastante tradicional: mis abuelos vivían en la parte de abajo de nuestra vivienda. Mi abuela era una gran costurera, ella no me enseñó lo todo que sabía, pero recuerdo verla en su taller cosiendo, siempre rodeada de máquinas de coser, era muy trabajadora y tenía una gran iniciativa, algo poco habitual entre las mujeres de aquella época.
Habrás salido a ella.
Eso dicen en mi casa. Seguro que hay una parte de verdad.
De hecho, si tuviéramos que definir tu marca, hablaríamos de valores como la elegancia, la atemporalidad, el romanticismo… ¿Estás de acuerdo?
Sí. Quizás es una visión que sale de dentro de mí, parte de mi propia personalidad y de cómo me gustaría que fueran las cosas. De pequeña nunca usé sombreros, ni siquiera los tenía presentes. Pero luego fue lo primero que empecé a producir. Antes no había ningún hombre ni ninguna mujer de Barcelona que saliera a la calle sin sombrero, ahora sin embargo, muy poca gente los usa. Me gustaría recuperar ese gusto por vestir de una manera más personal y completa. De hecho, mis clientas son mujeres con mucha personalidad o gente de países donde existe una gran tradición de llevar sombrero. También hay mucha gente que compra tocados para ocasiones especiales.
¿Crees que la gente de nuestra generación es poco elegante? O, ¿crees que la gente de Barcelona tiene características determinadas a la hora de vestir?
Cuesta generalizar. A menudo se cree que la elegancia consiste en llevar zapatos de tacón y ropa muy cara. Para mí, es algo muy diferente. Ahora las mujeres trabajan y están muy ocupadas, tienen que ir cómodas. Por eso mi prioridad es el confort: un abrigo de cashmere te abrigará mucho más en invierno que una lana que no sea de buena calidad o una seda en verano es mucho más fresca que un poliéster. La elegancia hoy en día, es apostar por tu personalidad y llevar cosas que te hagan sentir cómodo. Al final se trata de tomar una decisión auténtica, sin dejarse llevar por lo que dictan las masas, y sobre todo, disfrutar de lo que hayas elegido. Esto ahora se ha perdido por falta de tiempo.
Pero sigue habiendo gente que dedica mucho tiempo a vestirse… ¿Crees que realmente es un problema de falta de tiempo o de falta de cultura e información?
En Barcelona hay un poco la tendencia a dejarse llevar por las corrientes que vienen de fuera sin crear referentes propios. A grandes rasgos, se cogen varios estilos de lo que se lleva aquí o allá, se adoptan tendencias que pasan y luego se adoptan otras. La estética debe estar unida a una manera de pensar y, evidentemente que esta puede evolucionar, pero no puede transformarse completamente cada cinco años. Somos nosotros los que debemos construir la Barcelona que queremos, y ¿cuál es la Barcelona que queremos? ¿Queremos copiar estilos que vienen de fuera o queremos crear un auténtico perfil barcelonés? Esto no sólo se aplica en la moda sino en muchos otros corrientes.
¿Cuál sería, para ti, el auténtico perfil barcelonés?
Una persona adulta, culta, elegante (siguiendo la definición de la elegancia que hemos visto antes), que sabe valorar las piezas como si fueran obras de arte. Así son mis clientes: gente que conoce sus raíces y está orgullosa de ellas, también gente abierta al mundo.*
L’Eli Urpí (el Papiolet, 1985) va estudiar disseny gràfic a l’escola Elisava, però el seu camí es va desenvolupar en direcció a la moda a partir del 2010. Ella defensa la recerca de la pròpia individualitat, de la pròpia personalitat. Les seves creacions parlen i diuen: «Sou boniques, adorneu-vos, no us deixeu anar.» Els dissenys d’època que defineixen la seva marca em semblen inspirats en una Barcelona que mira els seus anys de màxima esplendor. Barcelonogy creu en els ideals de la Mancomunitat de principis del segle XX: uns anys en què es van fer grans inversions en cultura, educació, sanitat i infraestructures, uns anys en què es lluitava per construir un món millor. Gràcies a la gent d’aquesta època, Barcelona avui és el que és. És clar que l’estètica de l’Eli Urpí fa l’ullet a la moda dels anys deu i vint, malgrat que l’ha reinventada d’acord amb els paràmetres d’avui. Interpreto les seves col·leccions com un retorn a una època d’optimisme, de descoberta i de renovació: exposicions universals, grans transatlàntics, primers vols en avió. Un món previ a les bombes atòmiques o a Auschwitz. La moda és política? Els dissenyadors no solen voler entrar en aquest tema i és fàcil comprendre els seus motius. Però jo estic convençuda que la moda sí és política o que, com a mínim, és possible interpretar-la en aquesta clau.
Creus que les noies de Barcelona podrien portar les teves corones en el dia a dia?
Sí, i els barrets també. A Barcelona hi ha dones per sobre dels cinquanta anys que sempre han portat barret diàriament. És un tipus de clienta que sempre torna i fa que, malgrat que ens dirigim a un públic reduït, el barret s’estigui tornant a popularitzar. Així com en altres països els complements per al cap són més comuns, aquí no ho són tant. Quan vam obrir la botiga no teníem del tot clar qui serien les nostres clientes, però el fet de creure molt en el nostre producte i en la nostra manera de treballar ens va donar l’empenta que necessitàvem per llançar-nos a aquesta aventura.
La vostra botiga és en ple barri Gòtic; suposo que també atraieu molts turistes.
És veritat, i estem encantats de vendre a gent de tot el món, també per Internet. Però no m’interessa que les creacions s’identifiquin amb un producte turístic, no són souvenirs! Les peces són elegants, però també còmodes i funcionals. Vull que la gent d’aquí s’identifiqui amb la marca i l’estètica que represento.
Una estètica que està fora de l’espai i del temps… Parlem una mica de la teva infància.
Vaig néixer en un petit poble del Penedès que es diu el Papiolet; la meva família es dedica al món dels vins. Em vaig criar en una casa de pagès bastant tradicional: els meus avis vivien a la part de sota de casa nostra. La meva àvia era una gran costurera. Ella no em va ensenyar a cosir, però recordo veure-la al seu taller, sempre envoltada de màquines de cosir. Era molt treballadora i tenia una gran iniciativa, cosa poc habitual entre les dones d’aquella època.
Deus haver sortit com ella.
Això diuen a casa meva. Segur que hi ha una part de veritat.
De fet, si haguéssim de definir la teva marca parlaríem de valors com l’elegància, l’atemporalitat, el romanticisme… Hi estàs d’acord?
Sí. Potser és una visió que surt de dins meu, parteix de la meva pròpia personalitat i de com m’agradaria que fossin les coses. De petita mai vaig portar barrets, ni tan sols els tenia presents. Però després va ser el primer que vaig començar a produir. Abans no hi havia cap home ni cap dona de Barcelona que sortís al carrer sense barret, i ara molt poca gent en porta. M’agradaria recuperar aquest gust per vestir d’una manera més personal i completa. De fet, les meves clientes són dones amb molta personalitat o gent de països en els quals hi ha molta més tradició de portar barret. També hi ha molta gent que compra tocats per a ocasions especials.
Creus que la gent de la nostra generació és poc elegant? O, creus que la gent de Barcelona té característiques determinades a l’hora de vestir?
Costa generalitzar. Sovint es creu que l’elegància consisteix a portar sabates de taló i roba molt cara. Per mi, és una cosa ben diferent. Ara les dones treballen i tenen molta feina, han d’anar còmodes. Per això crec que la prioritat és el confort: un abric de caixmir abriga molt més a l’hivern que una llana que no sigui de bona qualitat, i una seda a l’estiu és més fresca que no pas un polièster. L’elegància, avui en dia, és apostar per la teva personalitat i portar coses que et fan sentir bé. Al final es tracta de prendre una decisió autèntica, sense deixar-se portar pel que dicten les masses i, sobretot, de gaudir d’allò que hagis triat. Això ara s’ha perdut per manca de temps.
Però segueix havent-hi gent que dedica molt de temps a vestir-se… Creus que realment és un problema de manca de temps o d’una manca de cultura i d’informació?
A Barcelona hi ha una mica la tendència a deixar-se portar pels corrents que vénen de fora sense crear referents propis. A grans trets, s’agafen diversos estils del que es porta aquí i allà, s’adopten tendències que passen i després se n’adopten unes altres. L’estètica ha d’estar unida a una manera de pensar, i evidentment que aquesta pot evolucionar, però no pot transformar-se completament cada cinc anys. Som nosaltres els qui hem de construir la Barcelona que volem; però quina és la Barcelona que volem? Volem copiar estils que vénen de fora o volem crear un autèntic perfil barceloní? Això no només s’aplica en la moda sinó en molts altres àmbits.
Quin seria l’autèntic perfil barceloní per a tu?
Una persona adulta, culta, elegant (seguint la definició de l’elegància que hem dit abans), que sap valorar les peces com si fossin obres d’art. Així són els meus clients. Gent que coneix les seves arrels i n’està orgullosa, i també gent oberta al món.*
Has gaudit d’aquest contingut?
Aquí pots donar suport a Barcelonogy:
O si ho preferiu, fer una aportació mensual:
