28 years ago a heavy snowfall covered the Tibidabo and a few days later, when the snow began to melt, I was born. A few hours ago, today on February the 4th, the Serra de Collserola has woken up all floured. Another winter… Luckily, the funicular in Vallvidrera is still operational and I am able to descend my hill and reach the Gràcia neighbourhood where I will meet Clara Mas (Barcelona, 1980) and Anna Masides (Barcelona, 1979). They welcome me in the apartment where Anna lives with her partner, their dog named Xufa and Sofia, born only one month ago. Snow that falls and new lives that start while Barcelona keeps beating frantically. Nothing better than a good cup of tea with Anna and Clara in order to share this steady beat and to celebrate the life that pushes us all forward, day after day, in this constant adventure. Together, we talk about motherhood or Clara’s recent wedding. But especially, we discuss the way they see and live Barcelona from their projects and career paths that fall within Insòlitbarcelona: the initiative they both share and that allows them to observe, but above all, to explain the city with a detailed historical perspective. It is also a perspective that departs from a personal need: each of the tours they offer is, based in the expression used by Woody Allen when he filmed Vicky, Cristina, Barcelona, much more than a love letter to the city.







Clara. We met when we were about twenty years old and the two of us were instructors at the Capuchins de Sarrià.

Anna. Yes, we were often organizing outings to nature with all the kids and once, we could not go for the first few days because we still had exams in the Universitat Autònoma where I studied History of Art and Clara, Humanities. Coincidently, we both finished the last exam on the same day and we agreed to meet at North Station and go together to Berga, where the whole group was already.

These trips can go a long way…

Clara. Of course! It was precisely there, where we went from having a cordial relationship to true friendship.

Anna. We spent the whole bus ride joking about absurd things, but between laughter and laughter, we became very close.

And hence the project of Insòlitbarcelona came about?

Anna. In fact, that was two blocks from here, at the bar Belle Epoque.

Clara. I had been working for a while as a city guide hired by other companies and I wanted to create my own visits. I started a blog called El raconet de la Clara. And then, there was Anna…

Anna. I was working in a company that provided cultural services; it coordinated guides for many museums. I happened to be based in the Muhba, at la Plaça del Rei. I loved that work, but I also wanted to go further. And speaking with Clara, we realized that even though we were still young, we had enough experience to launch our own project.

Clara. So, we started brainstorming and, in a very natural way, we created Insòlitbarcelona. We presented it in July 2011 and the adventure continues almost four years later.


And since then, how has your way of perceiving Barcelona changed?

Anna. We are constantly debating between the passion we feel towards the city and also the vicissitudes it has. During a tour, if you want to be a bit honest, you cannot pretend that everything around you is perfect. We love Barcelona with all faults.


It is all about offering a real and rich vision, right? The beauty of things, just as they are.

Clara. There is some controversy surrounding this issue. One thing is the Barcelona of your day to day; another is the Barcelona that interests people that join a guided tour. Sometimes you have to use intuition and try to guess what Barcelona do people that come to us want to discover: are they interested in the real one? Or do they prefer to hear a fairytale?


You try to anticipate to this demand and to adapt your content accordingly.

Clara. Yes and no. The essence of our discourse is always the same, but according to what we think may be of interest to each group more specifically, we might put more emphasis on some elements than others. Look, people who are not from here are not predisposed to love the city in the way that we do, with all its good and bad things. If you show them certain realities directly, chances are that they might run away!


Sorry if I sound a little naive, but what is it about Barcelona that could scare these visitors like that?

Anna. Well, we do not enter into subjects such us social inequality, youth unemployment, housing problems, etc. Or other issues that tend to raise controversy.

Clara. No. In fact, we focus more on the historical part. For example, the whole issue of reconstruction of the Gothic Quarter: the fact that it was mainly built during the nineteenth century, not in the XVth century. This can sometimes disappoint visitors. But we do not believe that walls or buildings should be better or worse because they have less or more centuries old. The construction of the Gothic Quarter is fascinating because it represents the creation of a new discourse in a very particular time; it is also interesting how it shows an exercise of recreation of the past.


Your tours are not about hiding reality but about finding the most interesting aspects reality has in itself.

Anna. There are also realities that cannot be hidden. For example, tourism is driving people away from their own neighbourhood. This happens especially around the old town, Ciutat Vella, because of the lack of services and the rising value of properties.

Clara. This is a reality that visitors perceive themselves and, in their eyes, it really discredits Barcelona. People who have a minimum of education or sensitivity, is aware of what is going on and nobody wants to go on vacation to have the feeling that, even if it is in a passive and innocent way, they are part of one of the city’s problems.


Speaking of the problems of the city, are visitors aware of what has been happening since this January to the shops that have been local landmarks for decades? The world is watching how cities (especially in the West) are standardizing.

Anna. Well, actually what is getting standardized are the city centres. But in Barcelona, there are areas that are beginning to emerge where there is a very interesting and specific commercial axis and cultural movement. We somehow feel lost because we are facing a paradigm shift; this is a time of many changes. The model of behaving according to speculation is starting to wear out.

Clara. It is true that many centenary beautiful traditional shops and cinemas in the centre that have always been there are closing because the rents have suddenly gone up about 500% or more. But on the other hand, in Gràcia or Sants, in Poble Sec or Poblenou, new shops are opening: very interesting ideas from small entrepreneurs or even new cinemas such as ZumZeig in Sants or the Balmes or the Texas theatres, all of them more decentralized.


The city will always have to find ways to meet the needs of people: people always want what is conceived from the people and for the people. Excessive corporatism ends up boring.

Clara. Admittedly, we are a generation that are always in touch with new technologies, but at the same time we also need to get back in touch with all that is traditional, timeless and simple. Look at how popular activities such as cooking, cupcakes or crochet have become in the recent years.

Anna. Yes. Going to the market and buying milk or honey (for example) directly from producers, wearing second hand clothes… All trends are like a pendulum and we are now turning to what perhaps is more connected to our ancestors. Going back to tourism, it must be said that one of the main touristic waves that is coming now, is the product of Clos’ policies (mayor of Barcelona from 1997 to 2006) that prompted the idea of Barcelona as a great window, a great shopping mall, where the culture in museums mixed with low cost beach lifestyle. We are still receiving this wave, but we have also started looking for a more real, respectful and specific, way of projecting the city in the world. Forms of travelling and public awareness are also evolving. So, hopefully, maybe in a couple years, we will notice some results: a new sort of visitor might start coming.


And how does Insòlitbarcelona prepare for these new touristic waves?

Anna. A project like this, we have also carried out because we have an entrepreneurial spirit. We seek complicity with our clients without having this notion of ‘corporatism’ that we discussed before. We like to treat them as we would treat a friend who we would like to show our city. We must all take care of people… In our project, we also take care of these values: somehow, we are a cicerone of love. It is about creating a convivial experience with visitors, to share with them the honest affection we have towards everything around us. Our routes seek to create a close experience in small groups because when you find yourself stuck in a group of twenty people, you lose this authenticity.

Clara. Totally, what pushes us forward in this project is to share our love for the city, like when you have a partner you really excited to introduce to your friends, you know? We feel a little bit like that about Barcelona, with all its good or bad things, we love to show it and to explain it.


Finally, we are talking about love and friendship, but to what extent can you mix what is personal and professional? How to reconcile these two facets?

Anna. Good question! Now that I’ve been a mother, I appreciate more than ever the new technologies that allow us to work from home or from wherever. We carry our project with ourselves, constantly, our work is not something that will vanish after 6 pm: if we have to answer an email at 10pm, we will. We are also constantly studying the history of each neighbourhood, what hide the names of the streets, legends behind certain walls, the origin of a palace, all those details that one can’t just guess. We like to fill our visitors with information that cannot be found in the guidebooks.

Clara. And to achieve this, research and study as well as being in touch with experts or people who bring their knowledge of the environment, is a crucial part of our work. We never stop investigating! On the other hand, when it comes to balance family and work, we also try to respect the evenings and weekends, but we are constantly adapting. And another thing that makes us function well as a team, is that we share a very strong sense of communication, we consult everything to each other, all the time. Thanks to this complicity, we are always in the same boat! *


Insòlit Barcelona


Hace 28 años una gran nevada cubrió el Tibidabo, pocos días más tarde, cuando la nieve empezó a fundirse, nací yo. Hace unas horas, hoy 4 de Febrero, la Sierra de Collserola ha amanecido enharinada. Un invierno más… Por suerte el funicular de Vallvidrera sigue operativo y me puedo desplazar hasta Gracia para encontrarme con Clara Mas (Barcelona, 1980) y Anna Masides (Barcelona, 1979). Me reciben en el apartamento donde vive Anna con su pareja, Xufa, su perrita y Sofía, que nació apenas hace un mes. Nevadas que caen y nuevas vidas que empiezan mientras Barcelona sigue latiendo frenéticamente. Nada mejor que tomar un buen té con Anna y Clara para compartir este latido constante y celebrar la vida que nos empuja a seguir, día tras día, en esta aventura. Juntas, conversamos sobre maternidad o sobre la reciente boda de Clara. Pero especialmente, hablamos de cómo ellas ven y viven Barcelona desde proyectos y trayectorias profesionales que se engloban dentro de Insòlitbarcelona: la iniciativa que ambas comparten y que les permite observar pero, sobre todo, explicar la ciudad desde una perspectiva histórica detallada. También es una perspectiva que parte de una necesidad personal: cada una de las visitas guiadas que ofrecen es, partiendo de la expresión que utilizó el Woody Allen cuando rodó Vicky, Cristina, Barcelona, mucho más que una carta de amor dirigida a la ciudad.

Clara. Nos conocimos cuando teníamos unos veinte años, las dos éramos monitoras en los Capuchins de Sarrià.

Anna. Sí, allí a menudo organizábamos salidas a naturaleza con todos los niños y, una vez, no pudimos ir a una durante los primeros días porque todavía teníamos exámenes en la Autónoma donde yo estudié Historia del Arte y Clara, Humanidades. Coincidió que ambas terminamos el último examen el mismo día y nos pusimos de acuerdo para quedar en la estación del Norte e ir juntas hacia Berga, donde ya estaba todo el grupo.


Estos viajes pueden dar mucho de sí.

Clara. ¡Por supuesto! Justamente así fue donde pasamos de tener una relación cordial a una verdadera amistad.

Anna. Estuvimos todo el trayecto de autobús bromeando sobre temas absurdos, pero entre risa y risa, nos unimos mucho.


¿Y de allí surgió el proyecto Insòlitbarcelona?

Anna. De hecho, fue a dos calles de aquí, en el bar Belle Epoque.

Clara. Ya hacía tiempo que me dedicaba a hacer visitas guiadas por la ciudad como guía contratada por otras empresas y tenía ganas de crear mi propio proyecto. Empecé un blog que se llama El raconet de la Clara. Y entonces apareció Anna.

Anna. Yo estaba trabajando en una empresa de servicios culturales que coordinan guías para todos los museos de la ciudad. Me tocó estar en el Muhba de la Plaza del Rey. Me gustaba mucho el trabajo, pero quería ir más allá. Y hablando con Clara, vimos que a pesar de que aún éramos jóvenes, ya teníamos suficiente experiencia para lanzar nuestro proyecto.

Clara. Así empezamos una lluvia de ideas y, de una manera muy natural, creamos Insòlitbarcelona. Lo presentamos en Julio de 2011 y la aventura sigue casi cuatro años después.


Y desde entonces, ¿cómo ha evolucionado vuestra manera de percibir Barcelona?

Anna. Nos debatimos constantemente entre la pasión que sentimos por la ciudad y también las vicisitudes que tiene. Durante un recorrido, si quieres ser un poco honesto, tampoco puedes pretender que todo lo que te rodea sea perfecto. Nosotras amamos Barcelona con todos sus defectos.


Se trata de ofrecer una visión real y rica, ¿no? La belleza de las cosas tal y como son.

Clara. Existe una cierta polémica en torno a esta cuestión. Una cosa es la Barcelona de tu día a día, otra es la Barcelona que interesa a la gente que se apunta a una visita guiada. A veces tienes que utilizar la intuición y tratar de adivinar cuál es la Barcelona que quieren conocer las personas que se aproximan a ti: ¿les interesa una Barcelona verdadera? ¿O prefieren que les enseñamos una de cuento de hadas?


Vosotros intentáis adelantaros a esta demanda y adaptar vuestro contenido en consecuencia.

Clara. Sí y no. La esencia de nuestro discurso siempre es la misma, pero según lo que creemos que puede interesar más a cada grupo en concreto, ponemos más énfasis en unos elementos u en otros. Mira, la gente que no es de aquí no está predispuesta a amar la ciudad con todas sus cosas buenas y malas tal y como lo estamos nosotros. Si les muestras directamente ciertas relalidades, lo más probable será ¡que salgan corriendo!


Perdonad si soy un poco naive, ¿pero qué les puede asustar tanto de Barcelona a estos visitantes?

Anna. Hombre, nosotros en las guías no entramos en temas de desigualdades sociales, paro juvenil, problemas de vivienda, etc. O otros temas de este tipo que levantan mucha polémica.

Clara. No. De hecho, nos centramos más en la parte histórica. Por ejemplo, todo el tema de la reconstrucción del Barrio Gótico: el hecho de que sea del siglo XIX y no del XV, puede crear un poco de inquietud a algunos visitantes que a veces se sienten decepcionados. Pero nosotros no creemos que unos muros deban ser mejores o peores porque que tengan más o menos siglos. La construcción del barrio gótico es fascinante porque representa la creación de un nuevo discurso en una época muy determinada, también es interesante cómo recrea el pasado.


No esconder la realidad sino buscar lo que realmente tiene de interesante en sí misma.

Anna. También hay realidades que no se pueden esconder. Por ejemplo, el turismo que está expulsando a la gente de su propio barrio. Esto ocurre especialmente en Ciutat Vella por causa de la falta de servicios y la subida del valor de los inmuebles.

Clara. Esta es una realidad que los propios visitantes perciben y que, a sus ojos, desprestigia mucho Barcelona. La gente que tiene un mínimo de educación o de sensibilidad, es consciente de lo que está pasando y nadie quiere ir de vacaciones para tener la sensación de que, aunque sea de una manera pasiva e inocente, forma parte de uno de los problemas de la ciudad.


Hablando de los problemas de la ciudad, ¿los visitantes son conscientes de lo que ha estado pasando a partir de este Enero con los locales emblemáticos? El mundo observa cómo las ciudades (especialmente en Occidente) se están uniformizando.

Anna. Bueno, en realidad son los centros de las ciudades lo que se uniformiza. Pero en Barcelona, están comenzando a surgir zonas donde existe un movimiento comercial o cultural muy interesante y específico. Estamos perdidos porque nos encontramos ante un cambio de paradigma, en una época de muchas transformaciones. Se está agotando la manera funcionar basada en la gran especulación.

Clara. Es cierto que muchas tiendas centenarias o cines del centro que toda la vida han estado allí, están cerrando. Pero por otro lado, en Gràcia o Sants, en Poblenou o Poble Sec, surgen nuevas tiendas: propuestas muy interesantes de pequeños emprendedores o también nuevos cines como el ZumZeig en Sants o los cines Balmes o el Texas, todos ellos algo más descentralizados.


La ciudad siempre tendrá que buscar la manera de cubrir las necesidades de las personas: la gente siempre querrá lo que está concebido desde las personas y para las personas. El corporativismo excesivo termina por aburrir.

Clara. Es cierto que, somos una generación que siempre estamos en contacto con las nuevas tecnologías, pero al mismo tiempo necesitamos también estar en contacto con todo lo que es tradicional, cercano, sencillo. Fíjate en cómo se han puesto de moda actividades como cocinar, hacer pastelitos, ganchillo…

Anna. Ir al mercado y comprar leche o miel (por ejemplo) directamente de los productores, llevar ropa de segunda mano… Todas las tendencias son un péndulo y ahora estamos volviendo hacia lo que quizás es más atemporal. Volviendo al tema del turismo, también hay que decir que los turistas que están viniendo ahora son el producto de las políticas del alcalde Clos que impulsaron la idea de la Barcelona como un gran escaparate donde la cultura de museos que se mezcla con el low cost de la playa. Todavía estamos recibiendo esta ola turística, pero también empezamos a buscar una nueva forma, más real, respetuosa y específica, de proyectar la ciudad en el mundo. Las maneras de viajar y la conciencia colectiva también están evolucionando. Así que, con suerte, tal vez en un par de años, notaremos algunos resultados.


¿Y cómo se prepara Insòlitbarcelona para estos nuevos resultados?

Anna. Un proyecto como este también lo hemos llevado a cabo porque tenemos un carácter emprendedor. En el sentido que buscamos una complicidad con los clientes sin que haya esta noción de ‘corporativismo’ que hemos comentado antes. Nos gusta tratarlos como amigos a los que queremos enseñar la ciudad. Las personas se tienen que cuidar, se tienen que cultivar… Desde nuestro proyecto, también cultivamos estos valores: de alguna manera, somos un cicerone del amor. Se trata de crear una experiencia convivida con la gente, desde el cariño hacia todo lo que nos rodea y también desde la honestidad. Nuestras rutas buscan crear una experiencia cercana en grupos muy reducidos porque cuando te encuentras metido en un grupo de veinte personas, pierdes la autenticidad.

Clara. Totalmente, lo que nos empuja a seguir en este proyecto es compartir el amor que tenemos por la ciudad, como cuando tienes una pareja que te hace mucha ilusión enseñar a tus amigos, ¿sabes? A nosotros nos pasa un poco eso con Barcelona, con todo lo que tiene de bueno o de malo, pero nos encanta enseñarla y explicarla.


Por último, estamos hablando de amor y de amistad, pero ¿hasta qué punto se puede mezclar todo lo que es personal con el profesional? ¿Cómo compaginar estas dos facetas?

Anna. ¡Buena pregunta! Ahora que he sido madre, valoro más que nunca las nuevas tecnologías que me permiten trabajar desde casa o desde donde sea. El proyecto somos nosotras mismas, no es algo que vaya aparte y que a las seis de la tarde desaparezca: si hay que contestar un email a las 10 de la noche, lo hacemos. También estamos constantemente estudiando para dominar la historia de cada barrio, lo que esconden los nombres de las calles, las leyendas que hay detrás de un muro, el origen de un palacio, todos esos detalles que no se perciben a simple vista… Nos gusta llenar nuestras visitas con informaciones que no se pueden encontrar en las guías.

Clara. Y para lograr esto, la investigación y el estudio así como también estar en contacto con expertos o gente que te aporta su conocimiento del entorno, es una parte crucial de nuestro trabajo. ¡No pararíamos nunca de investigar! Por otro lado, cuando se trata de conciliar la vida familiar y el trabajo, también intentamos respetar un poco los horarios de las tardes y los fines de semana, pero nos estamos adaptando constantemente. Y otra cosa que hace que nuestro trabajo en equipo funcione, es que tenemos una comunicación muy sólida entre nosotras, nos lo consultamos todo, todo el tiempo. Gracias a esta complicidad, ¡realmente estamos siempre en el mismo barco! *


Insòlit Barcelona


Fa vint-i-vuit anys una gran nevada va cobrir el Tibidabo. Pocs dies més tard, quan la neu es va començar a fondre, vaig néixer jo. Fa unes hores, avui, 4 de febrer, la serra de Collserola s’ha tornat a llevar enfarinada. Un hivern més… Per sort, el funicular de Vallvidrera segueix operatiu i em puc desplaçar fins a Gràcia per trobar-me amb la Clara Mas (Barcelona, 1980) i l’Anna Masides (Barcelona, 1979). Em reben a l’apartament on viu l’Anna amb la seva parella, la Xufa, la seva gosseta i la Sofia, que va néixer tot just fa un mes. Nevades que cauen i noves vides que comencen mentre Barcelona segueix bategant frenèticament. Res millor que prendre un bon te amb l’Anna i la Clara per compartir aquest batec constant i celebrar la vida que ens empeny a seguir, dia rere dia, aquesta aventura. Plegades, conversem sobre la maternitat o sobre el recent casori de la Clara. Però, especialment, parlem de com elles veuen i viuen Barcelona des dels projectes i trajectòries professionals que s’engloben dins d’Insòlit Barcelona: la iniciativa que totes dues comparteixen i que els permet d’observar però, sobretot, d’explicar la ciutat des d’una perspectiva històrica ben detallada. També és una perspectiva que parteix d’una necessitat personal: cada una de les visites guiades que ofereixen és, partint de l’expressió que va fer servir el Woody Allen quan va rodar Vicky, Cristina, Barcelona, molt més que una carta d’amor dirigida a la ciutat.

Clara: Ens vam conèixer quan teníem uns vint anys, les dues érem monitores als Caputxins de Sarrià.

Anna: Sí, allà sovint organitzàvem sortides per la natura amb tots els nens, i a una d’aquestes no hi vam poder anar, durant els primers dies, perquè encara teníem exàmens a l’Autònoma, on jo vaig estudiar història de l’art, i la Clara, humanitats. Va coincidir que acabàvem el darrer examen el mateix dia i ens vam posar d’acord per quedar a l’estació del Nord i anar juntes cap a Berga, on ja estava tothom.

Aquests viatges poden donar molt de si.

Clara: I tant! Justament així va ser com vam passar de tenir una relació cordial a una veritable amistat.
Anna: Vam estar tot el trajecte d’autobús fent bromes sobre temes absurds, però entre rialla i rialla ens vam unir molt.

I d’allà va sorgir el projecte d’Insòlit Barcelona?

Anna: De fet, va ser a dos carrers d’aquí, al bar Belle Époque.
Clara: Ja feia temps que jo em dedicava a fer visites guiades per la ciutat com a guia contractada per altres empreses, i tenia ganes de dur a terme un projecte propi. Vaig començar un blog que es diu El raconet de la Clara. I llavors va aparèixer l’Anna.
Anna: Jo estava treballant en una empresa de serveis culturals que coordinen guies per a tots els museus de la ciutat. Em va tocar estar-me al Museu d’Història de Barcelona, a la plaça del Rei. M’agradava molt la feina, però volia anar més enllà. I parlant amb la Clara vam veure que, malgrat que encara érem joves, ja teníem prou experiència per començar amb el nostre projecte.
Clara: Així, vam encetar una pluja d’idees i, d’una manera molt natural, vam crear Insòlit Barcelona. Vam presentar-lo el juliol del 2011 i l’aventura segueix, gairebé quatre anys després.

I des de llavors, com ha evolucionat la vostra manera de percebre Barcelona?

Anna: Ens debatem molt entre la passió que sentim per la ciutat i també les vicissituds que té. Quan estàs ensenyant-la en un recorregut, si vols ser una mica honest, tampoc no pots pretendre que tot és perfecte. Nosaltres estimem Barcelona amb tots els seus defectes.
Es tracta d’oferir una visió real i rica, no? La bellesa de les coses tal com són.
Clara: Hi ha polèmica entorn d’aquesta qüestió. Una cosa és la Barcelona del teu dia a dia, i l’altra és la Barcelona que interessa a la gent que s’apunta a una visita guiada. De vegades has d’utilitzar la intuïció i mirar d’endevinar quina és la Barcelona que vol conèixer la gent que s’aproxima a tu: els interessa una Barcelona veritable? O prefereixen que els n’ensenyem una de conte de fades?

Vosaltres procureu avançar-vos a aquesta demanda i adaptar-vos-hi en conseqüència.

Clara: Sí i no. L’essència del nostre discurs sempre és la mateixa, però segons el que creiem que pot interessar més a cada grup en concret, posem més èmfasi en uns elements o altres. Mira, la gent que no és d’aquí no està predisposada a estimar la ciutat amb les seves coses bones i dolentes tal com ho estem nosaltres. Si els ensenyes directament tota la realitat, el més probable és que fugin corrents!

Perdoneu si sóc una mica naïf, però què els pot espantar tant de Barcelona a aquests visitants?

Anna: Home, nosaltres a les guies no entrem en temes de desigualtat social, atur juvenil, problemes d’habitatge o altres temes d’aquesta mena que aixequen molta polèmica.
Clara: No. De fet, ens centrem més en la part històrica. Per exemple, tot el tema de la reconstrucció del barri Gòtic: el fet que sigui del segle XIX i no del XV pot crear una mica d’inquietud a alguns visitants, que de vegades es queden decebuts. Però nosaltres no creiem que uns murs hagin de ser millors o pitjors perquè tinguin més o menys segles. La construcció del barri Gòtic és fascinant perquè representa la creació d’un nou discurs en una època molt determinada, i també és interessant com representa la recreació del passat.

No amagar la realitat sinó buscar allò que realment té d’interessant en ella mateixa.

Anna: També hi ha realitats que no es poden amagar. Per exemple, el turisme que està expulsant la gent del seu propi barri. Això passa especialment a Ciutat Vella, per causa de la manca de serveis i la pujada del valor dels immobles.
Clara: Aquesta és una realitat que els propis visitants perceben i que, als seus ulls, desprestigia molt Barcelona. La gent que té un mínim d’educació o de sensibilitat és conscient del que està passant i ningú no vol anar de vacances per tenir la sensació que, encara que sigui d’una manera passiva i innocent, forma part d’un dels problemes de la ciutat.

Parlant dels problemes de la ciutat, els visitants són conscients del que ha estat passant a partir d’aquest gener amb els locals emblemàtics? El món observa com les ciutats (especialment a Occident) s’estan uniformitzant.

Anna: Bé, en realitat són els centres de les ciutats, el que s’uniformitza. Però a Barcelona estan començant a sorgir zones on hi ha un moviment comercial o cultural molt interessant i específic. Estem perduts perquè ens trobem davant d’un canvi de paradigma, en una època de moltes transformacions. S’està esgotant la manera de fer basada en la gran especulació.
Clara: És cert que moltes botigues centenàries o cinemes del centre que tota la vida han estat allà estan tancant. Però, d’altra banda, a Gràcia, Sants, el Poblenou i el Poble-sec sorgeixen noves botigues: propostes de petits emprenedors molt interessants o nous cinemes, com per exemple el Zumzeig a Sants, o els cinemes Balmes o els Texas, tots ells una mica més descentralitzats.

La ciutat sempre haurà de buscar la manera de cobrir les necessitats de les persones: la gent sempre voldrà allò que està concebut per les persones i per a les persones. El corporativisme excessiu acaba avorrint.

Clara: És cert que som una generació que sempre estem en contacte amb les noves tecnologies, però al mateix temps necessitem també estar en contacte amb tot allò que és tradicional, proper, senzill. Fixa’t com s’han posat de moda activitats com ara cuinar, fer pastissets, fer ganxet…
Anna: Anar al mercat i comprar llet o mel, per exemple, directament dels productors, portar roba de segona mà… Totes les tendències són un pèndul i ara estem tornant cap a allò que potser és més atemporal.
Tornant al tema del turisme, també cal dir que el turistes que estan venint ara són el producte de les polítiques de l’alcalde Clos, que van impulsar la idea de Barcelona com a aparador, com a gran botiga; la cultura de museus que es barreja amb el low cost de la platja. Encara estem rebent aquesta onada, però també comencem a buscar una nova manera, més real, respectuosa i específica de projectar la ciutat en el món. Les maneres de viatjar i la consciència col·lectiva també estan evolucionant. Així que, amb sort, potser d’aquí un parell d’anys notarem alguns resultats.

I com us prepareu des d’Insòlit Barcelona per a aquests nous resultats?

Anna: Un projecte com aquest també l’hem engegat perquè tenim un caràcter emprenedor, en el sentit que busquem una complicitat amb els clients sense que hi hagi aquesta noció de corporativisme que hem comentat abans. Ens agrada tractar-los com a amics a qui volem ensenyar la ciutat. Les persones s’han de cuidar, s’han de cultivar… Des del nostre projecte també cultivem aquests valors: segons com, som un cicerone d’amor. Es tracta de crear una experiència conviscuda amb la gent, des de l’afecte cap a tot el que ens envolta i també des de l’honestedat. Les nostres rutes busquen crear una experiència propera en grups molt reduïts, perquè quan et trobes ficat en un grup de vint persones perds l’autenticitat.
Clara: Totalment. El que ens empeny a seguir en aquest projecte és compatir l’amor que tenim per la ciutat, com quan tens una parella que et fa molta il·lusió ensenyar als teus amics, saps? A nosaltres ens passa una mica això, amb Barcelona, amb tot el que té de bo o de dolent; ens encanta ensenyar-la i explicar-la.

Per acabar, estem parlant d’amor i d’amistat, però fins a quin punt es pot barrejar tot el que és personal amb el professional? Com compagineu les vostres dues facetes?

Anna: Bona pregunta! Ara que he sigut mare, valoro més que mai les noves tecnologies que em permeten treballar des de casa o des d’allà on sigui. El projecte som nosaltres mateixes, no una cosa a part que a les sis de la tarda desapareix: si cal contestar un correu a les deu de la nit, ho fem. També estem constantment estudiant per dominar la història de cada barri, les històries que amaguen els noms dels carrers, les llegendes que hi ha rere un mur, l’origen d’un palau, els detalls que no es perceben a simple vista… Ens agrada omplir les nostres visites amb informacions que no pots trobar a les guies.
Clara: I per aconseguir això, la recerca i l’estudi, així com també estar en contacte amb experts o gent que t’aporta el seu coneixement de l’entorn és una part crucial de la nostra feina. No pararíem mai d’investigar! D’altra banda, quan es tracta de conciliar amb la vida familiar, també intentem respectar una mica els horaris dels vespres i els caps de setmana, però ens estem adaptant constantment. I una altra cosa que fa que el treball en equip funcioni és que tenim una comunicació molt sòlida entre nosaltres; ens ho consultem tot, tota l’estona. Gràcies a aquesta complicitat, realment estem sempre al mateix vaixell!*

Insòlit Barcelona

Has gaudit d’aquest contingut?
Aquí pots donar suport a Barcelonogy:

O si ho preferiu, fer una aportació mensual: