Manuela Sosa, Gang and the Wool
The days have already begun to lengthen subtly. However, we are in the depths of a winter that, even if it is Mediterranean and quite benevolent, it has still managed to cover with frost all the sides of the paths I cross in order to reach Gang and the Wool: Manuela Sosa’s (Montevideo, 1978) floral studio, located among Vallvidrera’s hills. Nature seems asleep and I want to find out how someone who lives for and from it, works during these colder months. I also want to witness directly the success formula of Manuela’s project: what makes her way of creating so different, how her Uruguayan roots influence her work or what involves being so close and yet so far from the city center. At the end of the day, distances, as time or temperature, are always a matter of perception.
You came to Barcelona when you were very young. What were the first impressions that the city offered you? Did they meet your expectations?
I arrived in Barcelona on a 20th of January. I was 20 years old and I only carried my backpack, nothing else. I knew no one. My first contact with the city was totally amazing: I felt at home, even though it sounds utopian, from the second I stepped in the Prat airport. I had a lot of curiosity and desire to know everything that was around. I think a good predisposition like the one I felt, is what makes you feel comfortable right away.
What basic cultural differences you noticed between Uruguay and the way of life you lead in Barcelona?
The differences between Uruguay and Barcelona are not so much cultural, but as you mention, they are based in the way of life. Most Uruguayans descend from the ships: it is a country built by emigration (mostly from Italian, Portuguese or Spanish origin) that brought its European culture with them. With a population of 3 and a half million people, Uruguay’s main wealth source comes from livestock or agriculture. In 2013 it was chosen by The Economist as the best country of the year. That may be because they had just legalized marijuana, abortion or gay marriage, but I think there is still plenty of room for improvement. I adore Uruguay and it is where most of my family is, but the living conditions there remain quite hard for lots of people and I find it sad that there aren’t being improved at all. Perhaps this lack of dynamism is the basic difference I notice between my country and Barcelona. On the other hand, Uruguay continues to be a beautiful and civilized place, it reminds me of Spain in the 80s: full of wonderful people, very friendly and respectful. There are many fewer social and generational barriers. There is a certain way of doing things and living that comes from the calm and contact with nature, something that may not be valued enough in Barcelona. I try to collect and merge the best of both worlds: a sense of tranquility and a deep respect for nature, but also the energy and adrenaline you get coming from the rush of the big city. The latter is something that, channeled positively, takes you to explore more and more.
Vallvidrera is an area that very few visitors know and it is not usually identified with the city of Barcelona, what do you think about this?
Vallvidrera is Barcelona! More than once, when I organize events or ask someone to collect materials in my workshop, they have told me how isolated they think I am. However it takes exactly 20 minutes by car to get from my house to Plaza Catalunya. I think many locals show their back to the only lung we have and only remember about it when they want to go for a bike ride on Sundays.
It is true. Do you remember the first time you visited these hills? What feelings did you have?
The same feeling I have every day when I go up the road of Vallvidrera to get home: I feel very privileged to live in this environment. For me, to be 20 minutes away from Barcelona, but completely surrounded by green, is something wonderful.
It is clear that you are passionate about nature. Do you think that people in Barcelona have a particular way of approaching it?
Yes. I think for the most urbanites in Barcelona, the approach to nature means going to the beach in summer and skiing in winter. Luckily I think many are also increasingly valuing the wonder of having the natural park of Collserola so close and so well connected by road and rail. Although, as I mentioned before: for many people it is still perceived as an appendix of the city, rather than something that really belongs to it.
How does all your cultural background appear in the work you do? How universal do you think it is to work with flowers and plants or how do your Uruguayan and Mediterranean roots influence you?
I love this question because it contains many extremely interesting things. I think the language of flowers is universal and that is something that amazes me. Everyone understands the connotations of a good bouquet and over the years, this still moves me. As for what influences me in my day to day, it is the Mediterranean nature here that is full of varieties, colors and textures. I am very aware of this and I try to always introduce a touch of wilderness in everything we make. I like working with nature in its purest form, taking the specificity of the environment and the time where we are by using local and specific flowers in each season. Also, I like to use the flowers that are in their full bloom at the time of the event or ceremony, we must not forget that they are living beings and there is where lies their charm. It is a way of working that is not very developed here, but for me it is vital. My way of understanding floristry started when I was a child and my mother used to take me to collect all kinds of plants, berries and wild weeds, afterwards we would dry them ourselves in a shed all hung upside down or in books.
We are now in the coldest month of the year, nature is asleep. What does the winter represent for you and how it affects your work?
I think all the seasons of the year are lovely, I enjoy every one of them. Spring brings odors, colors and varieties; summer gives me eternal blue skies and fall’s colors are a real beauty. Winter is a time for calm and introspection that I find indispensable. On a practical level, it is clear that working as a florist, winter is usually the hardest season, both for its inclement weather (we work outdoors: if it’s cold, we are cold and if it rains, we even get wet) as well as the fact that many varieties scarce. If, like me, you work with local and seasonal material, what nature offers at this time of the year is not small, but it is more limited in variety and in color saturation.
I guess now you’re also charging batteries for when the spring madness starts. Any upcoming project you feel like sharing?
Many… Luckily the year 2015 that has just began, comes loaded with new and exciting projects that will allow us to grow and learn a lot. In addition we will continue creating unique and unusual wedding decorations: full of wild and natural romanticism, but also with a casual touch.
We talked about Uruguay and Barcelona. However, correct me if I’m wrong, but I think much of your universe is concentrated in this glass house that looks like something out of a fairy tale. Tell me about this place.
Indeed. My project, Gang and the wool, usually develops in the Green House that we brought from London, it is my studio and my flower shop. My specialty is weddings. From here, we offer a total service of decoration for your day. We pursue the goal of building a feast for the eyes, ears, nose and even the palate. It is something that goes beyond ‘decoration’ or simply choosing chairs, food or textiles and, of course, flowers. Although these elements are part of the equation, we strive to create something soulful. On special occasions, I also like opening doors and offering private dinners and lunches, workshops with flowers, photo shoots, green trends advice, garden design. We also make decorations for hotels, among many other things…
I see you don’t stop, not even in the winter. Finally Manuela, flowers have always been associated with femininity. What do you think is the masculine approach to the floral art; do you believe there has been some change in it during the recent years?
Flowers have always been associated with universal beauty and I will remain with that idea. I believe it doesn’t matter who is the person working with or receiving flowers. Whether male or female, the important thing here is the sensitivity transmitted through this craft, the style you want to achieve or the value you chose to give to any floral arrangement.*
Llegaste a Barcelona muy jovencita. ¿Cuáles fueron las primeras impresiones que te ofreció la ciudad? ¿Cumplieron con tus expectativas?
Justamente llegué a Barcelona un 20 de enero. Tenía 20 años, llevaba una mochila en la espalda y nada más. No conocía a nadie. Mi primera toma de contacto con la ciudad fue totalmente alucinante: me sentí como en casa -aunque suene utópico- desde el segundo que pisé el aeropuerto del Prat. Tenía muchísima curiosidad y ganas de conocer todo lo que había por aquí. Creo que esa buena predisposición eso es lo que hace que enseguida te sientas cómodo.
¿Qué diferencias culturales básicas has notado entre Uruguay y la manera de vivir de Barcelona?
Las diferencias entre Uruguay y Barcelona no son tanto culturales, sino de manera de vivir. Gran parte de los uruguayos descienden de los barcos: es un país construido mediante la emigración (en su mayoría de origen italiano, portugués o español) que trajo consigo su cultura europea. Con 3 millones y medio de habitantes, las principales riquezas de Uruguay provienen del ganado o de la agricultura. En el 2013 fue elegido por The Economist como mejor pais del año. Es posible que eso fuera gracias a que acababa de legalizar la marihuana, el aborto o las bodas gay, pero creo que todavía hay mucho por mejorar. Adoro Uruguay y es donde vive mi familia, pero allí las condiciones de vida siguen siendo bastante duras para mucha gente y me parece triste que no se mejoren del todo. Quizás sea esta falta de dinamismo la diferencia básica que noto entre mi país y Barcelona. Por otro lado, Uruguay no deja de ser un lugar precioso y civilizado, me recuerda mucho a la España de los 80: lleno de gente majísima, muy amable y respetuosa. Allí existen muchas menos barreras sociales o generacionales. Hay una manera de hacer las cosas y de vivir que parte de la calma y del contacto con la naturaleza, algo que quizás no se valora lo suficiente en Barcelona. Yo intento recoger y fusionar lo mejor de los dos mundos: todo lo que te proporciona la calma y el respeto por la naturaleza, pero también la energía y la adrenalina que te dan las prisas de la gran ciudad. Esto último es algo que, canalizado de manera positiva, te lleva a explorar más y más.
Vallvidrera es una zona que muy pocos visitantes conocen y que no se suele identificar con la ciudad de Barcelona, ¿qué opinas al respeto?
¡Vallvidrera es Barcelona! Más de una vez, cuando organizo eventos o pido que recojan material en mi taller, me han comentado lo aislada que les parece que estoy. Sin embargo, desde mi casa a Plaza Cataluña hay exactamente 20 minutos en coche. Creo que muchos barceloneses viven de espalda al único pulmón que tienen y sólo se acuerdan de él cuando salen a pasear en bicicleta los domingos.
Es cierto. ¿Recuerdas la primera vez que visitaste estas colinas? ¿Qué sensaciones tuviste?
La misma sensación que tengo cada día cuando subo por la carretera de Vallvidrera hasta llegar a mi casa: la de sentirme privilegiada de vivir en este entorno. Para mi, poder estar a 20 minutos del centro de Barcelona, pero a la vez completamente rodeada de verde, es una maravilla.
Está claro que te apasiona la naturaleza. ¿Crees que los barceloneses tienen una forma particular de aproximarse a lo natural?
Sí. Creo que para los barceloneses más urbanitas, la aproximación a la naturaleza significa: ir a la playa en verano y a esquiar en invierno. Por suerte creo que muchos también valoran cada vez más la maravilla que supone tener un parque natural como el de Collserola tan cerca del centro y tan bien comunicada por carretera y ferrocarriles. Aunque, como decía antes, para muchos es percibido como una especie de apéndice y no como algo que realmente esté integrado en la ciudad.
¿Cómo crees que influye todo tu bagaje cultural en el trabajo que realizas? ¿Qué tanto de Universal tiene el hecho de trabajar con flores y plantas o hasta qué punto te influyen tus raíces Uruguayas y Mediterráneas?
Me encanta esta pregunta, porque encierra muchas cosas súper interesantes. Creo que el lenguaje de las flores es universal y eso es algo que me maravilla. Todo el mundo entiende las connotaciones de un buen ramo de flores y con el paso de los años, esto me sigue emocionando. En cuanto a lo que me influye en mi día a día, es el mediterráneo y su naturaleza que aquí está llena de variedades, colores y texturas. Soy muy conciente de esto e intento siempre introducir ese punto más silvestre en todo lo que hacemos. Me gusta trabajar con la naturaleza en su estado más puro, aprovechando la especificidad del entorno y del momento en el que estamos usando flores locales y específicas de cada temporada. También que las me gusta usar flores que estén en su máxima eclosión en el momento del evento o la ceremonia, no debemos olvidarnos de que son seres vivos y allí es donde radica su encanto. Es una forma de trabajar que aquí aún no está muy desarrollada, pero para mi es vital. Mi manera de entender la floristería empezó cuando yo aún era una niña y mi madre me solía llevar a recoger todo tipo de plantas, bayas y yuyos silvestres que luego secábamos en un galpón todas colgadas boca a bajo o entre libros.
Estamos en el mes más frío del año, la naturaleza está dormida. ¿Qué representa el invierno para ti y cómo afecta tu trabajo?
Todas las temporadas del año tienen su encanto, disfruto mucho en cada una de ellas. La primavera trae consigo olores, colores y variedades; el verano me regala unos eternos cielos azules y los colores del otoño son una auténtica preciosidad. El invierno es una época de calma y un momento de introspección que me parece indispensable. A nivel práctico, es evidente que en un trabajo de florista, el invierno suele ser la temporada más dura, tanto por sus inclemencias climáticas (nosotras trabajamos en el exterior: si hace frío, tenemos frío y si llueve, incluso nos mojamos) como también por el hecho de que muchas variedades escasean. Si, como yo, trabajas con material local y de temporada, lo que te ofrece la naturaleza durante esta época, no es pequeña, pero sí que es más limitada en variedad y saturación cromática.
Supongo que ahora también estarás cargando pilas para cuando empiece la locura primaveral. ¿Algún proyecto inminente que te apetezca compartir?
Muchos… Por suerte el año 2015 que recién comienza, se presenta cargado de proyectos nuevos y emocionantes que nos permitirán crecer y aprender mucho. Además vamos a continuar creando bodas únicas y singulares: llenas de un romanticismo muy salvaje y natural, con un punto desenfadado.
Hemos hablado de Uruguay y de Barcelona. Sin embargo, corrígeme si ando equivocada, pero creo que gran parte de tu universo se concentra en esta casita de cristal que parece sacada de un cuento de hadas. Háblame de este lugar.
Efectivamente. My proyecto, Gang and the wool, suele transcurrir en el Green House que trajimos de Londres: es mi estudio y mi taller de flores. Mi especialidad son las bodas. Desde aquí, ofrecemos a los novios un servicio total en la decoración de su día. Perseguimos la meta de construir una fiesta para los ojos, los oídos, la nariz e incluso el paladar. Es algo que va más allá de ‘decorar’ o de simplemente escoger sillas, comida o ropa de cama y, por supuesto, las flores. Aunque estos elementos forman parte de la ecuación, nos esforzamos por crear algo con mucha alma. En ocasiones especiales, también me gusta abrir las puertas y ofrecer cenas y comidas privadas, talleres de flores, sesiones de fotos, asesoramiento en green trends, diseño de jardines. También hacemos decoraciones para hoteles, entre muchas otras cosas…
Veo que ni siquiera paras en invierno. Finalmente Manuela, las flores siempre se han relacionado con la feminidad. ¿Cómo crees que los chicos se acercan al arte floral, crees que en los últimos años ha habido algún cambio al respecto?
Las flores siempre se han relacionado con la belleza universal y eso es con lo que me quedo. Creo que no tiene que tener nada que ver quien sea la persona que trabaje o reciba las flores. Sea hombre o mujer, lo importante es la sensibilidad que trasmita a través de su arte, el estilo que quiera conseguir o el valor que les quiera conceder.*
Els dies ja han començat a allargar-se subtilment. No obstant això, estem en el més profund d’un hivern que, per molt mediterrani i benvolent que pugui ser, ha blanquejat amb gebre els laterals dels camins que creuo per arribar fins a Gang and the Wool, l’estudi floral de la Manuela Sosa (Montevideo, 1978), situat entre els turons de Vallvidrera. La naturalesa sembla adormida i vull descobrir com algú que hi viu dedicada treballa durant els mesos més freds. També vull constatar la fórmula de l’èxit del projecte de la Manuela: què fa que la seva manera de crear sigui diferent, com influeixen les seves arrels uruguaianes en la seva feina o què implica ser tan a prop i alhora tan lluny del centre de la ciutat. Al cap i a la fi, la distància, com el temps o les temperatures, sempre és una qüestió de percepcions.
Vas arribar a Barcelona molt joveneta. Quines van ser les primeres impressions que et va oferir la ciutat? Van complir les teves expectatives?
Justament vaig arribar a Barcelona un 20 de gener. Tenia vint anys, portava una motxilla a l’esquena i res més. No coneixia ningú. La primera presa de contacte amb la ciutat va ser totalment al·lucinant: em vaig sentir com a casa, encara que soni utòpic, des del primer segon que vaig trepitjar l’aeroport del Prat. Tenia moltíssima curiositat i ganes de conèixer tot el que hi havia per aquí. Crec que és aquesta bona predisposició el que fa que de seguida et sentis còmoda.
Quines diferències culturals bàsiques has notat entre l’Uruguai i la manera de viure a Barcelona?
Les diferències entre l’Uruguai i Barcelona no són tant culturals com de manera de viure. Gran part dels uruguaians descendeixen dels vaixells: és un país construït mitjançant l’emigració (en la major part d’origen italià, portuguès o espanyol) que va portar la seva cultura europea. Amb tres milions i mig d’habitants, les principals riqueses de l’Uruguai provenen del bestiar o de l’agricultura. El 2013 va ser triat per The Economist com a millor país de l’any. És possible que això fos gràcies al fet que acabava de legalitzar la marihuana, l’avortament o els casaments gais, però crec que encara hi ha molt per millorar. Adoro l’Uruguai i és on viu gran part de la meva família, però allà les condicions de vida segueixen sent bastant dures per a molta gent i em sembla trist que no es millorin del tot. Potser sigui aquesta manca de dinamisme la diferència bàsica que noto entre el meu país i Barcelona. D’altra banda, l’Uruguai no deixa de ser un lloc preciós i civilitzat; em recorda molt l’Espanya dels vuitanta: ple de gent maquíssima, molt amable i respectuosa. Allà hi ha moltes menys barreres socials o generacionals. Hi ha una manera de fer les coses i de viure que parteix de la tranquil·litat i del contacte amb la natura, quelcom que potser no es valora prou a Barcelona. Jo intento recollir i fusionar el millor dels dos mons: tot el que et proporciona la calma i el respecte per la natura, però també l’energia i l’adrenalina que et donen les presses de la gran ciutat. Això últim és una cosa que, canalitzada de manera positiva, cada vegada et porta a explorar més i més.
Vallvidrera és una zona que molt pocs visitants coneixen i que no se sol identificar amb la ciutat de Barcelona. Què n’opines?
Vallvidrera és Barcelona! Més d’una vegada, quan organitzo esdeveniments o demano que recullin material al meu taller, m’han comentat com d’aïllada els sembla que estic. No obstant això, des de casa meva a la plaça de Catalunya hi ha exactament vint minuts en cotxe. Crec que molts barcelonins viuen d’esquena a l’únic pulmó que tenen i només hi pensen quan surten a passejar en bicicleta els diumenges.
És cert. Recordes la primera vegada que vas visitar aquests turons? Quines sensacions vas tenir?
La mateixa sensació que tinc cada dia quan pujo per la carretera de Vallvidrera fins arribar a casa: la de sentir-me privilegiada de viure en aquest entorn. Per mi, poder ser a vint minuts del centre de Barcelona, però alhora completament envoltada de verd, és una meravella.
És clar que t’apassiona la natura. De quina manera creus que aquesta conviu amb la ciutat de Barcelona? Creus que els barcelonins tenen una manera particular d’aproximar-se al que és natural?
Sí. Crec que per als barcelonins més urbanites l’aproximació a la naturalesa significa anar a la platja a l’estiu i a esquiar a l’hivern. Per sort, crec que molts també valoren cada cop més la meravella que suposa tenir un parc natural com el de Collserola tan a prop del centre i tan ben comunicat per carretera i ferrocarril. Encara que, com deia abans, per a molts encara és percebut com una mena d’apèndix i no com una cosa que realment estigui integrada a la ciutat.
Com creus que influeix tot el teu bagatge cultural en la feina que fas? Quin tant d’universal té el fet de treballar amb flors i plantes, i fins a quin punt t’influeixen les teves arrels uruguaianes o mediterrànies?
M’encanta aquesta pregunta, perquè tanca moltes coses superinteressants. Crec que el llenguatge de les flors és universal i això és una cosa que em meravella. Tothom entén les connotacions d’un bon ram de flors i, amb el pas dels anys, això em segueix emocionant. Quant al que m’influeix en el meu dia a dia, és el Mediterrani i la seva naturalesa, que aquí està plena de varietats, colors i textures. Sóc molt conscient d’això i intento sempre introduir aquest punt més silvestre a tot el que fem; m’agrada treballar amb la natura en el seu estat més pur, aprofitant la particularitat de l’entorn i del moment de l’any en què ens trobem, usant flors locals i específiques de cada temporada. També, que les flors estiguin en la seva màxima eclosió en el moment de l’esdeveniment o la cerimònia; no hem d’oblidar que són éssers vius i allà és on radica el seu encant. És una manera de treballar que aquí encara no està gaire desenvolupada, però per a mi és vital. Aquesta manera d’entendre la floristeria va començar quan jo encara era una nena i la meva mare em solia portar a recollir tot tipus de plantes, baies i yuyos silvestres que després assecàvem en un cobert, totes penjades cap per avall o entre llibres.
Estem en el mes més fred de l’any, la natura està adormida. Què representa l’hivern per a tu i com afecta la teva feina?
Totes les temporades de l’any tenen el seu encant, gaudeixo molt en cadascuna d’elles. La primavera porta amb ella olors, colors i varietats; l’estiu em regala uns eterns cels blaus i els colors de la tardor són una autèntica preciositat. L’hivern és una època de calma i un moment d’introspecció que em sembla indispensable. En l’àmbit pràctic, és evident que, en un treball de florista, l’hivern sol ser la temporada més dura, tant per les inclemències climàtiques (nosaltres treballem a l’exterior: si fa fred, tenim fred, i si plou, fins i tot ens mullem) com també pel fet que moltes varietats escassegen. Si, com jo, treballes amb material local i de temporada, el que t’ofereix la natura durant aquesta època no és poc, però sí que és més limitat en varietat i saturació cromàtica.
Suposo que ara també estaràs carregant piles per quan comenci la bogeria primaveral. Algun projecte imminent que et vingui de gust compartir?
Molts… Per sort, l’any 2015, que ara comença, es presenta carregat de projectes nous i emocionants que ens permetran créixer i aprendre molt. A més, continuarem creant casaments únics i singulars: plens d’un romanticisme molt salvatge i natural, amb un punt desenfadat.
Hem parlat de l’Uruguai i de Barcelona. No obstant això, corregeix-me si vaig equivocada, però crec que gran part del teu univers es concentra en aquesta caseta de vidre que sembla treta d’un conte de fades. Parlem d’aquest lloc.
Efectivament. El meu projecte, Gang and the Wool, sol transcórrer a l’hivernacle que vam portar de Londres: és el meu estudi i el meu taller de flors. La meva especialitat són els casaments. Des d’aquí, oferim als nuvis un servei total en la decoració del seu dia. Perseguim la meta de construir una festa per als ulls, les orelles, el nas i fins i tot el paladar. És una cosa que va més enllà de «decorar» o de simplement triar cadires, menjar o roba de llit i, per descomptat, les flors. Encara que aquests elements formen part de l’equació, ens esforcem a crear alguna cosa amb molta ànima. En ocasions especials, també m’agrada obrir les portes i oferir sopars i menjars privats, tallers de flors, sessions de fotos, assessorament en green trends i disseny de jardins. També fem decoracions per a hotels, entre moltes altres coses…
Veig que ni tan sols pares a l’hivern. Finalment, Manuela, les flors sempre s’han relacionat amb la feminitat. Com creus que els nois s’acosten a l’art floral? Penses que en els darrers anys hi ha hagut algun canvi pel que fa a això?
Les flors sempre s’han relacionat amb la bellesa universal i això és amb el que em quedo. Crec que no ha de tenir res a veure qui sigui la persona que treballi o rebi les flors. Sigui home o dona, l’important és la sensibilitat que transmeti a través del seu art, l’estil que vulgui aconseguir o el valor que vulgui concedir a qualsevol obra floral.*
Has gaudit d’aquest contingut?
Aquí pots donar suport a Barcelonogy:
O si ho preferiu, fer una aportació mensual:
